Transalpina - Etapa 0

A continuació es descriuen el seguit d’etapes de la transalpina necessàries per a creuar els Alps per la seva vessant més oriental i de nord a sud.

Inicialment la ruta està prevista en 7 etapes, sortint a Alemanya i acabant al Lago di Garda (Itàlia), però degut a la disponibilitat de dies, ens veiem obligats a escurçar-la i fer-la de 6 dies, saltant-nos d’aquesta manera els primers km i començant la travessia a la petita localitat austríaca de Sankt Antón.

Etapa 0: Barcelona – Sankt Antón

Divendres 09 d’agost del 2008.

Després d’una sessió de fisio a última hora, per intentar recuperar l’esquena, i de molts dubtes sobre si enrolar-me en aquesta aventura, a les 4 de la tarda, em passen a buscar els que serien els meus companys de viatge inseparables durant els pròxims 8 dies; l’Àlex, l’Elías i l’Edu.

Així doncs, marxem de Girona ben calçats amb el Volvo de l’Alex que ens permet col·locar totes les bicis a dins, direcció Rovereto el nostre primer destí que es troba a uns pocs quilòmetres del Lago di Garda (punt final de la nostra travessia). Hi arribem poc després de les 4 de la nit, després de que l’Alex i l’Elias es fotin el tute important conduint a la nit, i comencem a preparar les bicis i les maletes per als pròxims dies.

Per fer més còmode la travessia decidim no anar amb maletes a l’esquena i portar tot el nostre equipatge al portapaquets. Alguns amb uns anys d’experiència en aquest món porten unes maletes perfectament adaptables i que quasi no es mouen mentre que els novatos pequem i agafem alforges o una simple maleta embolicada amb un goma.

L’equipament és el mínim ja que no ens sobra espai i apart del material per possibles avaries de la bici, portem apart del mallot, una muda de recanvi, algunes barretes energètiques, i el més important, el RECUPERATION!!

Agafem el tren (quin tren!!), amb vagó especial per les bicis i amb cabines amb seients que s’estiren, on fem una dormida important abans no arribem a Innsbruck cap a les 11 del matí.

Allà hem d’esperar un tren direcció Sankt Antón on arribem després de fer transbord a un bus.

Així doncs, ens plantem a la petita població de Sankt Antón poc abans de les 3 de la tarda i després de fer 1200 km amb cotxe i 400 més amb tren en un total de quasi 24 hores, disposats a fer la primera etapa. El cansament és important, com així ho delaten les fotos, doncs hem dormit poques hores i en condicions una mica precàries, però les ganes de pujar a la bici hi són i el temps, tot i amençar a pluja, sembla que aguantarà.