13/8/16

Pic d'Anayet

Després de fer la travessa pels Infiernos ahir, avui ens hagués agradat anar a un altre 3000 que teníem entre cella i cella, però estem cansats i volem arribat aviat a casa, així que ens busquem un objectiu menys modest però no menys atractiu.

Dormim al pàrquing de costat de la carretera d'Anayet i a 3d8 ja estem recorrent el prop de 2km que ens separen del pàrquing de l'estació per carretera. D'allà ja seguim el GR fins als Ibones de Anayet, sense dubte un lloc ben pintoresc vigilat pel Midi-d'Ossau.





Ja abans d'arribar als Ibons apareix davant nostre l'Anayet, una bona mole de pedra que vist de lluny sembla díficil poder-hi pujar sense cordes.


Dels Ibons pugem pel camí ben fresat fins al coll entre el Vertice i el Pico d'Anayet on ens refugiem de la calor que està caient a una petita ombra. Seguim per un camí ben fresat cap a la base de la píramide final i després d'un tram de camí amb forta pendent toca fer el pas de cadenes (principal "dificultat" de l'ascenció).




No és difícil però si un xic aèria i amb una bona timba a sota. Després anem cap a buscar la xemeneia final que amb l'ajuda de les mans per superar-la ens deixarà a escassos metres del cim.



Estem de sort i hem trobat poca gent al tram final que ens evitaran la caiguda de pedres i el fet d'esperar-nos als trams més compromesos com observem a la baixada quan puja un grup ben nombrós.

Descens pel mateix itinerari, ben transitat a aquestes hores del migdia fins als Ibons d'Anayet.


Xevi i Joel

12/8/16

Pics dels Infiernos (3083m)

Seguim conquistant 3000 de 3 en 3. Si al Juliol eren els Russell, ara tornem cap al Pirineu Aragonès per fer els Infiernos. Aprofitem que tenim dos cotxes per deixar-ne un a la Sarra i amb l'altre anem ben aviat al matí als Baños de Panticosa. Encara tenim dubtes per on pujar...directe per Pondiellos i la canal sud-est o pels estanys blaus i collado dels Infiernos. Ens fem grans i la pujada directe per Pondiellos ens fa mandra, així que anem a voltar per darrere.
Sortim de la casa de Piedra a les 7 direcció els llacs de Bachimaña. No anem lents, però som incapaços d'atrapar un francès que més endavant ens confessarà que en té 74! Seguim el GR11 i anem passant llacs blaus quan el sol ja comença a picar de valent. Amb menys de 3 horetes ja som al collado dels Infiernos i veiem el Tebarray que francament no el recordava tant imponent quan el vam fer ha fa 5 anys amb esquís.







Ens posem els cascs i anem a buscar la cresta que puja cap als Infiernos. No és molt dificultosa, però si que cau algun roc de tant en tant.




Quan arribem a la cresta, saltem a la cara sud i veiem la diagonal que ens tocarà fer. Hi  ha un parell de grups que no acaben de veure per on va el camí, tot i que seguin les fites no té pèrdua. Anem cap a tocar el marbre. El camí puja resseguint la linia entre el granit i el marbre. Aquest és potser el tram més impressionant que trobo, per la caiguda 1000m que té a la dreta, més que la cresta en si de la famosa marmolera.


Un cop superat aquest tram, seguim caminant-grimpant i finalment atrapem el francès, que ens confesa l'edat i que pateix de cor i per això ha flacat...




Fem el pic més occidental (3075) i anem a travessar la marmolera que tant havia sentit parlar, per accedir als altres dos pics.




És més ample del que ens pensàvem i es pot creuar sense masses dificultats i fem el central (3083m) i anem fins al oriental (3079m).



Traiem el cap a la canal que ve dels Ibons de Pondiellos i que volem fer algun dia a l'hivern...i tela! ja veurem si el fem...

Desfem el camí de pujada fins al coll dels Infiernos.


De nou al coll, guardem cascs, i seguim el GR passant a costat del Tebarray i baixem cap a Respumoso. Abans però, banyet d'aigües gèlides i acabem de baixar fins al embassament de la Sarra on tenim l'altre cotxe.





Al final ens surten (apart d'unes bones butllofes) 10h30 minuts de ruta, 1700m de desnivell + i 1900m de negatiu.

Xevi, Samuel i Joel

5/8/16

Islàndia

Aquest any toca fugir de la calor de la Plana i fem escapada cap al nord, a la terra de l'aigua i el foc.



Activa volcànica i geologicament i amb un paisatge que a vegades sembla més lunar o del planeta Mart que de la Terra que estem acostumats, crec que l'illa és mereixedora d'aterrar-hi  un parell o tres de setmanes. Aquesta ha estat la nostra ruta:

Sud-oest d'Islàndia: (clica aquí)
Dia 1: Aeroport Keflavik - Blue Lagoon - Reykjanes - Krysuvikurberg
Dia 2: Seltún - Kleifarvatn - Pingvellir - Geysir - Gullfoss - Secret Lagoon
Dia 3: Landmannalaugar. Ruta Circular al Skalli

Sud d'Islàndia: (clica aquí)
Dia 4: Háifoss - Seljalandsfoss - Gljúfurárfoss - Skogafoss
Dia 5: Skogafoss - Dyrholaey (frarets) - Vik - Fjadrargljufur
Dia 6: Skeidarárjökull - Skaftafell - Svartifoss
Dia 7: Skaftafell - Pic Kristinartindar (1126m)
Dia 8: Jökulsarson

Nord-est d'Islàndia: (clica aquí)

Dia 9: Fiords de l'Est - Seydisfjordur
Dia 10: Egilsstadir - Hengifoss
Dia 11: Myvatn ( Krafla - Namafell - Dimmuborgir - Hverfjall )
Dia 12: Askja
Dia 13: Dettifoss - Selfoss - Vesterdalur - Asbyrgi

Nord i oest d'Islàndia: (clica aquí)
Dia 14: Husavik (balenes) - Godafoss - Akurery
Dia 15: Siglufjordur - Hvitserkur - Peninsula de Vatnsnes (foques)
Dia 16: Peninsula de Vatnsnes (foques) - Parc Nacional Snaefell - Ondverdarness
Dia 17: Snaefell (Dritvik - Malarrif - Hellnar) - Hraunfossar - Barnafoss
Dia 18: Glymur - Reykjavik
Dia 19: Keflavik - Bcn