L'altre Vallter...Circ del Freser

Quedo amb en Teo a Besalú, el vaig conèixer fa 3 dies però em va donar bones vibracions, així que ens animem a pujar a Vallter. No sabem ben bé què fer...sona la nord del Fajol, el Pic de l'Infern, el Pic de la Dona....bé de moment pugem per les pistes (que ja estàn obertes) fins a coll de la Marrana. Osti, en Teo si no li foto la corretja se m'escapa!!

Un cop allà, tot flipats, decidim baixar cap a Aigols podrits i anar direcció sud per anar a buscar les pales sud dels Puig de Tirapits i Pic de la Vaca. Passem per una vall, una altra vall, això no s'acaba mai! i finalment encarem ja cap a dalt amb grans vistes del Balandrau i del Gra de Fajol.

Un cop a dalt li dic mig en conya a en Teo que anem cap al Pic de l'Infern, i em diu que no l'ha fet mai  i que ja hi podem ser... Baixem la pala del Pic Inf de la Vaca fins a la Cabanya de Tirapits casi colgada, posem pells per tercera vegada i pugem amb esquís fins on podem i després grampons i fem la carena fins al Pic de l'Infern. Grans vistes cap als llacs de Carançà i la pala oest del Infern que està al punt.

Nosaltres però ja anem prou tard o sigui que mirem les opcions i veiem que la més ràpida és baixar la pala est del Pic de l'Infern, per tornar a posar pells i enfilar-nos cap al les Collades de les Comes de Malinfern - Bastiments i directe cap a les pistes....i així ho fem. La baixada del pic de l'Infern molt i molt bona per arribar a un lloc completament solitari i amb molta neu! Tornem a posar pells i esquis...tercer dia de les fixacions dynafit i m'estan acabant la paciència de lo que em costa d'agafar el tranquillo! La neu a aquesta banda és pràcticament pols a tot arreu...llastima que anem cara amunt....

Arribem al coll i enfilem directe cap al Bastiments sempre amb esquìs i contemplant la volta que acabem de fer. Arribem a la creu rebentats, i decidim baixar per la directe que va als remuntadors. Neu molt dura i canviant per unes cames ja massa toves a les 4 de la tarda.

Espero que la pròxima sigui més light Teo ;-)!

Teo i Joel

Pic de Bacivers

Amb l'Adrian i en Maël anem a Vallter. El pàrquing fa por de la gent que hi ha, per no dir la pujada per les Xemeneies. Segueix havent-hi molta neu tot i que es nota la calor dels últims dies i a baix els remuntadors comença a sortir l'herba. Abans d'encarar la pujada forta de les xemeneies, practiquem unes quantes voltes maria amb L'Adri que és el primer dia per ell.

Encarem el fort pendent veient el Mediterrani i amb una dotzena de voltes maria i molt bona traça en plantem a dalt. Allà treiem pells i no podem resistir tirar-nos cap a França per l'embut que porta directa a la vall de Bacivers amb neu dura i un parell de dit de neu pols fins a tocar el riu a la Coma dels Bacivers a uns 2300m.

Finalment allà tenim una mica de tranquil·litat i solitud. Posem pells i pugem directes cap al Bacivers sempre amb la traça perfectament marcada, primer per l'estret pas que empalma la Coma del Bacivers amb el llac de dalt i després per la pala fins al cim.

Poques vegades havia vist aquesta zona amb tant neu. A dalt ens trobem amb el Jordi i la Sandra que també han pujat i compartim la baixada fins al llac gelat, posem pells i remuntem fins a mitja pala del Bastiments per acabar de baixar fins a pistes amb neu bastant crosta que no deixa disfrutar massa.

Adrian, Maël i Joel

Inici temporada 2011-2012. Vallter

Ja feia quasi 2 mesos que tenia els nous trab a l'armari amb ganes de sortir a estrenar-se. Aquest matí abans de sortir de casa tenia bones vibracions, als últims dies amb un cota al voltant de 2200m i les estacions automàtiques marcaven més 100mm els últims 3-4 dies, si la física no falla, hi havia d'haver un bon paquet.

Així doncs, encara que una mica tard, arrivo al parquing de baix i veig que ja ha tingut de passar la màquina per treure la neu fins al pàrquing de dalt. A 2000m ja hi ha neu. Aparco com puc pq al pàrquing està ple de neu (uns 20-25cm) i ben encès ja començo a canviar-me i a posar pells. Un fiel de les diamir que es passa a les dynafit, avui el meu primer dia...he tardat 5 minuts ben bons a posar-me'ls a sobre la neu per primera vegada, però una vegada posat's anaven sols!! Hi ha la traça feta i amb poc més de mitja hora em planto sota el coll de la Marrana on hi ha mig metre de neu ben bò...quina salivera. Ja no recordava el "plaer" de tornar a sentir els flocs de neu que s'estampen  a gran velocitat contra la cara com si fóssin agulles. Llàstima que el temps no acompanyi i no hi hagin bones vistes. Arribant al coll, la neu és ben dura i toca clavar cantos com de costum. Tot i que vaig molt just de temps segueixo amunt fins que arriba un punt que haig d'entrar a la boira i decideixo deixar-ho aquí (estic a 15 minuts de la creu però la feina és la feina!). Prefereixo tenir visibilitat a la baixada i provar bé la noves fixacions.

Això és un pal de 1,35m...i no està trencat!!!

El primer tros de la baixada complicadet amb neu canviant i poca visibilitat. Abans d'arribar al coll de la Marrana em creu-ho amb un grup de 25 persones!! a peu cap al Bastiments, sembla ficció...un dilluns tanta gent a la muntanya... Al coll de la marrana amb neu dura i al final pols molt i molt disfruton i després un cop a pistes de més a menys amb neu a baix ja molt humida i alguna nata important. Arribo al cotxe amb la satisfacció de no haver tocat roca ni un sol cop (principal objectiu del dia) i ben satisfet de les noves fustes.

Joel

Pic de la Coma de les Varilles

Aprofitant que tenim dos cotxes i que ens queden un parell de valls andorranes per descobrir, anem ben aviat a deixar un cotxe a la Vall d'Incles i amb l'altre pugem fins a la vall de Ransol.

Comencem a caminar cap a la cabana de Jan on hi arribem amb mitja hora. Espectaculars vistes de la Serrera - Estanyó amb neu a partir d'uns 2600m. De la cabana de Jan tirem cap a la dreta seguin el GR. Volem retallar i ens enfilem per un torrent dret i ens enfilem fins al Pic Oest de la Coma de les Varilles després d'una matada important. Allà baixem fins a un coll on hem de fer un tram amb neu i acabem d'arribar al cim.

Aquest pic és més escarpat del que ens pensàvem. Resseguim el GR fins al coll i d'allà tirem cap als estanys de les Salamandres i enganxem el camí que va a parar a la meitat de la Vall d'Incles.

Montse, Neus, Etienne i Joel