19/4/14

Carros de foc on fire!


La Setmana Santa s'acosta i l'Adri em diu que toca fer alguna cosa Grunge...

Grunge? tirarem de Wikipedio per descobrir quina una en porta de cap l'Adri. No trobo cap definició de Grunge relacionada amb l'esport, però crec que per la duresa d'aquestes paraules, els tiros deuen anar per aquí...

Grunge is a subgenre of alternative rock that emerged during the mid-1980s in the American state of Washington, particularly in the Seatle area. Inspired by hardcore punk, heavy metal, and alternative rock, grunge is generally characterized by heavily distortedelectric guitars, contrasting song dynamics "growling" vocals and apathetic or angst -filled lyrics. Grunge is characterized by a sludgy guitar sound that uses a high level of distortion, fuzz and feebackeffects

Traducció/Interpretació aplicada a l'esport:

Grunge és un subgenere de l'esquí de muntanya que devia aparèixer a mitjans dels 80 als Pirineus i als Alps quan els més freaks devien començar a fer competis. Insipirat en demanar el 120% al teu cos, a apurar les hores de llum i a fer treure el fetge per la boca al teu company, el grunge està generalment caracteritzat per distorsionar els temps previstos d'ascencions i travesses més importants. El Grunge es caracterítza també per deixar ferides de guerra que duren unes setmanes però sobretot records que duraran anys.



Uns dies després de interpretar el wikipedio torno a parlar amb l'Adri i efectivament, no estava mal feta la interpretació....l'Adri diu que vol anar a fer la Chamonix-Zermatt en 3 dies...o els Carros on fire en 2...

Van passant els dies i a un servidor li va passant pel cap les paraules toca fer alguna cosa Grunge.....toca fer alguna cosa Grunge...toca fer alguna cosa grunge....fins que aquesta melodia es distorsiona (com les guitarres de Seatle) quan l'Adri em diu que veient la previsió de temps s'acaba de comprar bitllets per anar a Suècia....

Malgrat el contratemps.....segueixo sentint les parauales:  toca fer alguna cosa grunge.... toca fer alguna cosa grunge...i a més et tocarà fer-la sol com no espavilis!

Sonen algunes idees molt interessants d'anar cap al Loustou o Panticosa but this is only a subgenre of alternative rock...I miss the words hardcore punk, heavy metal, growling vocals or sludgy guitar sound!!

Dani anem a fer els Carros de foc amb 2 dies???!!!


Dades tècniques de la travessa:

Jornada 1:
Sant Maurici - Port de Ratera d'Espot (2h) - Coth deth Tuc Gran de Sendrosa (3h 15min) - Colomers (4h 15min) - Port de Caldes (5h 30min) - Ventosa i Clavell (6h 15min) - Collet de Contraix (9h 30min) - Refugi Estany Llong (10h 45min).

Desnivell positiu +2280m
Desnivell negatiu -2325m
Distància 33 Km

*Entre el Sendrosa i Colomers ens perdem 20 min pel mig del bosc i 20 min. més de descans a Colomers assecant pells. Descans de 40 min. al Ventosa abans del Tourmalet dels Carros.

Jornada 2
Estany Llong - Collada dels Gavatxos (2h 15min) - Colomina (4h 15min) - Collada de Saburó (6h 15min) - Estany de la Llastra (6h 45min) - Coll de Monestero (8h) - Sant Maurici (9h 15min) - Pàrquing  Parc Nacional (10h).

Desnivell positiu: 1565m
Desnivell negatiu: 1735m
Distància: 29,5 Km

* Plans de Colomina amb la calma, descans de 40 min al Colomina, descans de 30 min a l'Estany de la Llastra, pujada al coll de Monestero amb només una pell... i patejada de 45 min de Sant Maurici al pàrquing.

Sortim dijous a les 22:30h de Manlleu i després de que en Dani descobreixi lo que és un motor d'última generació i es marqui un Scratch al Port del Cantó, a la 1:30 ja estem plantant la tenda 3000 seconds al pàrquing d'Espot. Jo vaig amb la bossa del pa, doncs m'he deixats els sacs de plumes a Girona, així que no només dormiré poc sinó que també tocarà passar una mica de fred fins que a les 7 soni el despertador. 

No ha estat mai el meu fort fer motxilles...en Dani va amb la ultralight de 20l i jo amb la 35+10 a rebentar...habemus un problema!

A les 8 ja estem apunt per fer l'hora de patejada per atrapar la neu que es troba una mica més amunt del l'estany de Sant Maurici, quan passa un taxi per davant i pel mòdic preu de 5,10€ per barba ens estalvia els 250m de desnivell i de pas ens ensenya uns quants bambis. M'imagino que deuen anar inclosos amb els 5,10€ del taxi perquè l'endemà baixant a peu pel mateix tram, només vam trobar uns una gentada de por! ;-)

Ens posem a caminar a les 8:30 i toca carregar esquís 10 minuts per la pista fins que trobem neu continua. Anem passant estanys quan veiem uns quants afortunats que baixen la sud del Ratera a les 10 en punt trobant la neu al dente! 


Els Encantats al fons
Nosaltres arribem al port de Ratera d'Espot  (2543m) a les 10:30, fem el canvi una mica ràpid i saltem cap al llac de Naut de Saboredo sense arribar-hi ja que és millor flanquejar cap a l'esquerre cap al llac de Naut per no perdre massa cota. Bon primer descens ràpid per sobre de neu dura fins que posem pells al llac de baix. 

Inici del descens cap a Saboredo

La pujada al coll de Saboredo (2451m) és ràpida, són només uns 200m de desnivell i poc després tornem a fer una baixada ràpìda per neu de nou dura fins al laberint de Colomers. Allà intentem seguir unes traces, però que resulta que semblen que van a Tredós, retallem algun turó, no sense fer enfurismar en Dani ja que les pells ja li comencen a fer figa. Sort que després de senglanejar casi mitja hora finalment veiem la presa de Colomers. 

Arribant al coll de Sendrosa

Senglanejant per Colomers
Pujant cap al Port de Caldes amb el refugi de Colomers al fons
En Dani porta les pells empapadíssimes i sense cola i no en tenim de recanvi...així que les assequem un rato abans de pujar cap al Port de Caldes amb neu de peixateria. Clavem el crono i a les 14h som dalt del Port (2568m)! L'hora límit per arribar el Ventosa si volem saltar el Contraix avui són les 15h..o sigui que estamos en tiempos!

Pujant el port de Caldes. D'esquerre a dreta: Coll de Sendrosa - Sendrosa i Ratera
Port de Caldes i el Montardo
Per la nostra grata sorpresa, enganxem una neu crema deliciosa fins al Ventosa amb grans vistes cap als Besiberris (és NW i amb prou feines li ha tocat el sol!) on arribem al refu poc després de les 14:30 no sense remar un rato.


Bon descens cap al Ventosa amb Besiberris davant

Avisem al refu que no ens quedarem i que truquin al LLong perquè ens guardin 4 crostons de pa per sopar. Dinem i a les 15:15h gas cap a Contraix que només en portem 1500m.

Contraix al fons

Abans de pujar cap al Contraix, toca baixar encara 75m i posem pells per començar l'ascenció estrella de la travessa. Pugem bastant tocats, doncs no és poc el tute que portem, i els que ens queda. A més a més el sol apreta i toca fer parades obligatòries.



Amb neu ben estovada, trobem una bona traça, fàcil de pujar fins arribar a pocs metres del coll, on toca descalçar per la poca neu que hi ha i acabem de pujar amb esquís a l'esquena arribant al coll quant falta poc per les 6 de la tarda.

Última volta maria abans d'arribar al coll

Va que ja ho tenim això!!
Ja ho tenim això, i a dalt hi ha recompensa. Grans vistes a banda i banda de la collada i ens espera un descens de 800m d'aquells que somies fer amb les cames fresques i un bon powder (no és ni una cosa ni l'altre!). Desgrimpem els primers 50 metres, doncs sembla que ha ventat fort, i després només toca disfrutar del llarg descens per neu ja molt transformada.


Vistes d'ocell. Demà toca travessar cap allà! A l'esquerra l'oblidat Subenuix i a la dreta la collada Dellui.

Després de l'estany de Contraix, toca flanquejar i anar a buscar una palarrassa per entrar al barranc ja a l'ombra. Disfrutem esquiant fins a 15 minuts del fons de vall que toca descalçar per falta de neu. Creuem el riu a la centraleta i tornem a posar pells per arribar en 15 minuts al Llong a les 19:15 on ens esperen amb el sopar a taula!



Grandissima i dura jornada amb molts contrastos i emocions. Hem superat 4 colls, més de 2000m positius i 30 km a les nostres cames. Demà toca acabar de rematar amb gran part de la feina feta!

Refugi d'Estany Llong

Nosé si us passa a vosaltres, però quan tinc el cos trinxat em costa dormir i aquesta nit no és una excepció, però amb 9 hores estirats a les lliteres i anar fent cops de cap, ens despertem a les 7 amb ànsies per acabar de menjar-nos els Carros en aquesta jornada.

Des del refu ens recomanen anar per la collada dels Gavatxos, i no per la típica d'estiu Dellui. Els fem cas i enfilem com si anessim cap al Portarró d'Esport. Hi ha molts amagos de valls que surten cap a la dreta i ens tempten de tirar-hi, però és important no confondre's...s'ha de superar l'estany Llong i passar per la ben visible Cabana del Portarró i seguir com si anessim al evident Coll Nord del Subenuix.

Estany Llong

Contraix al fons
Entrant a la Coma del Pescadors i Pic Inferior de Subenuix.

Es tarda o tardem ben bé 1h i 15 min a agafar la vall que toca i veure l'estany Nere. Flanqueig delicat per sobre l'estany, que o s'agafa arran de llac o enfilant directe pel llom de la dreta (la nostra opció!)

Coll Nord de Subenuix i Estany Nere
Ja veiem la collada gavatxa!

Fins a cota 2500m no entrem a la vall i de seguida ja veiem el primer coll del dia. Bastant fàcil i planer fins els últims metres que s'adrecen i els trobem suficientment glaçats per fer-nos acabar de pujar a peu.

Arribant al coll amb el Subenuix ben pelat!


No eren poques les ganes que tenia de veure tota aquesta part del parc fins ara ben desconeguda per mi. Estany rere estany, tocarà practicar esquí de fons per arribar a la Colomina. Abans però un mos al coll i esperem 10 minutets perquè els sol ens acabi de deixar la neu al nostre gust. 

Estanys per triar, remenar i foquejar!
Pic de Sobremonestero, de Mar i de Tort i sobretot que la cremeta que no hi falti......sssssssss
Esquiem les delícies fins al Estany del Mariol.


Allà, decidim posar pells (encara dubto que fos la opció més encertada) i foquegem al llarg del Estany Tort que per moments ens trasllada a Groenlandia (?)



De la portella acabem de pujar fins a la Colomina on uns peus escaldats necessiten un break de mitja hora. 
Després de que el guarda ens indiqui que el més ràpid per anar a Sant Maurici és passar pel coll de mar, decidim tirar cap a la collada Saburó...no fos cas que ens descuidéssim de passar per alguns dels estanys que rodegen el refugi Josep Maria Blanc. Toca voltejar l'estany de Mar que no és petit i enfilar cap al pas de l'Os, on un flanqueig ben evident, ens conduirà cap a les últimes pales dretes abans d'arribar al penúltim coll de la travessa.

Estany de Colomina i refugi
Rodejant l'Estany de Mar
Estany de Mar
Collada de Saburó
Estany de Saburó. Realment l'aigua a l'estiu arriba a l'alçada de la presa?!?!
Collada de Saburó
Els pulmons aguanten com uns campeons, les cames comencen a notar el tute, però avui catxaré de peus! No vull ni mirar les butllofes que se m'estan formant...com diu el Grunge style, quedaràn ferides de guerra.

Descens cap a l'Estany del Cap de Port i flanqueig fins a sobre l'estany de la Llastra.


Tot anava bé fins ara, quan de cop comprovo que el circ de Monestero té un bon eco...en Dani ha perdut una pell de foca i està que treu foc pels queixals. Jo li dic que li deixo una pell meva i que torni a pujar fins a la Collada Saburó...sort que li dic a distància, arribo a estar davant seu i crec que em clava un mastegot i després el piolet al mig del front. Ho he entès, no està el tema per anar reculant. Queden els últims 250m d'ascens fins coll de Monestero, tenim una neu d'aquestes per fer-hi esquí aquàtic i un joc de ganivetes. 
We love challenges. En Dani es posa una pell a un esquí i una ganiveta a l'altre i avui al menda li toca buscar un itinerari fins al coll de Monestero amb un pendent inferior al 2%. Xino xano com un campeon en Dani arriba al Monestero. Level completed!

Estany gran de Peguera
Últims metres del coll de Monestero. Tuc de Saburó al fons
Ara si que ja ho tenim coll avall això (literalment!!!). Toca desgrimpar uns metres el coll i calçar-se els esquís a un tram bastant guarro de terreny mixte, però un cop als peus van fletxats cap a Sant Maurici. Primera pala dreta amb neu crema a les 5 de la tarda boníssima. Flanqueig i anem a buscar la Girada gran amb neu ja podrida i cap a l'Estany de Monestero.






A partir d'aquí l'especialitat de la casa i que encara no havíem trobat en tota la travessa. Ingredient que no pot faltar a una bona recepta. L'esquí de supervivència fins a Sant Maurici. Estem de sort i anem seguint unes traces de raquetes i després d'esquí pel mig del barranc i de l'espès bosc. Sens dubte el tram més perillós de les dues jornades amb trencaments de ponts de neu inclosos. Arribem sans i estalvis a l'Ernest Mallafré i després de 45 minuts fent slalom de "domingueros", arribem al cotxe, ara si, amb un gran somriure d'orella a orella.




Com deia al principi la definició/interpretació de Grunge, quedaran ferides de guerra que tardaran uns dies o alguna setmana en cicatritzar, però unes memòries i imatges que seran eternes!

Auuuu!
Aquestes són les conseqüències de voler fer les coses més ràpides del que la natura les ha creat. Com tot últimament en aquesta vida, els humans tenim pressa per voler-ho saber tot avui mateix i tenir resultats per ahir. Keep calm and love mountains!!

A tots els que heu arribat fins aquí només puc felicitar-vos per llegir aquest tostón fruit de no poder caminar durant tot el diumenge. Esperem que cicatritzin aviat aquestes ferides que el cap de setmana que ve toca Neouvielle i pel Pont diuen les males veus que Monte Rosa..?? ;-)!

Dani i Joel