Petit Dídac

Poc a poc anem tatxant cims, corredors o travesses que tenim a la llista de pendents. Avui li toca al torn al corredor Petit Dídac a la cara nord del Bacivers (Vallter).

Foto de Josep Ma Moya

Tinc ganes de començar a amortitzar els piolos adquirits la setmana passada. En Visca diu que vol fer metres que s'ha d'entrenar pel Gran Sasso i en Dani té ganes de fer corredors i d'entrenar-se, o sigui que farem el Petit Dídiac i després ja veurem què més cau...

Sortim casi a les 10 del pàrquing de dalt de Vallter. Com de costum el vent ha fet i fa de les seves. Està tot bastant escombrat i a les crestes encara bufa de valent. Ens abriguem i tirem cap a les xemeneies. 

A dalt no ens encantem i saltem directes cap a l'embut que porta cap a Carançà. La neu, molt castigada pel vent, ens obliga a fer una primera baixada de supervivència. A baix tornem a posar pells hi anem cap a la cara nord del Bacivers aviam si queda alguna cosa de neu a les canals. La neu justeja, però sembla que es deixarà fer. El que si trobem és aquesta capa de neu granulada a sota de la capa de neu placada de la nevada de divendres...

La neu per accedir a la part del corredor està bastant dura així que ja des de baix carreguem esquís a l'esquena i ens equipem. Un cop entrem al corredor, neu bastant tova i facilona, que ens hem d'anar tornant per obrir traça. Corredor curt però molt estètic i segons les condicions pot presentar alguna dificultat a la sortida per formació de cornises. No és el nostre cas ja que els últims metres els hem de fer en mixte.

Un cop a dalt seguim pujant a peu fins al cim del Bacivers on encara no hi havia estat aquest any i ja entreveig la canal de la cara nord del Pic de l'Infern que és el següent de la llista de pendents. Fem un mos i ens llencem per la cara est fins a l'estany amb neu pols una mica encrostada. 

En Dani va boig per fer metres. Si fos per mi ja hagués tirat avall i cap a casa dinar però diu que ell no ha ni escalfat!! Va doncs posem pells i cap al Bastiments falta gent. Neu dura a la carena però que es deixa fer tota amb esquís fins a dalt on en el brau de la plana arriba amb la pole. 

Les cames comencen a estar tocades, però jo tinc ganes de regalar-me un descens de casi 1400m baixant fins a baix a la Coma de l'Orri. La neu de la pala del Bastiments està per llepar-se'n els dits, llàstima que ja hi ha baixat mitja Catalunya perquè els 30cm de pols no els hi treu ningú.

Arribats al Coll de la Marrana, i com que hem compartit el menjar com bons germans ja que en Visca se l'ha deixat al cotxe, el bon samarità diu que baixem nosaltres dos cap a Coma de l'Orri que ell torna a buscar el cotxe. No ha acabat de dir les paraules que jo ja estic al Coll de Coma de l'Orri esperant en Dani que segueix tot deixant anar algun renec.

Trobem neu canviant a la vall, la part de l'esquerra on hi toca més el sol, està ben encrostada, mentre que la part de la dreta ben obaga, la neu es manté dura i es deixa esquiar prou bé, malgrat que en Dani digui tot el contrari. 

Després del tub, la neu comença a escassejar. Rasquem els esquís una mica, i practiquem de nou una estona l'esquí de supervivència fins que abans de creuar el riu, calcem esquís a l'esquena i acabem d'arribar a la paella en uns 15 minutets, on en Visca en espera.

Visca, Dani i Joel