El circ de Cambre d'Ase sempre tindrà un racó especial a la meva memòria. Des de petit quan encara els pares ens havien de portar a esquíar, acostumàvem a pujar un cop l'any a fer pistes a Sant Pere dels forcats. Meravellat per les vistes que un té quan puja pel remuntador de 4 places, em vaig anar fixant amb el reguitzell de canals que hi ha per accedir a dalt del circ, totes elles inexpugnables des del punt de vista d'un adolescent.
Pugem amb en Sami i en Russi que fa temps que volen fer la Vermicelle també. Arribats al peu de l'estació, en Russi desapareix i torna amb un forfait l'enxufat...i diu que mentre nosaltres traiem la cansalada per arribar al peu de la canal, ell disfrutarà del matí fent baixades per pistes. La idea no ens barrufa gaire a en Samuel i a mi, aixi que li fotem pel dret i amb menys d'una hora ens plantem a dalt de l'arrastre, tot sentint els renecs d'en russi que només li ha donat temps de fer dues baixades ;-)!.
A partir d'aquí, seguim la traça amb molt bona neu pols fins al peu de la canal on el tema s'adreça de valent però que ens deixa fer z's fins a on comença l'estretament.
Allà descalcem, posem esquís a la motxilla i ens posem els grampons i dos piolets (de fet amb la bona neu pols que hi ha amb un 1 o cap piolet es puja de sobres amb aquestes condicions). Molt d'ambient dins l'estret corredor que pugem amb poc més de mitja hora i cap dificultat.
Un cop dalt anem a fer el pic occidental i després l'Oriental mentre ens comencem a mirar la baixada per la canal central.
Els primers girs la neu està dura i apretem les dents doncs la sortida ronda uns 45 graus, però els cantos esgarrapen bé i de mitja canal cap avall amb més bones condicions la neu es deixa disfrutar fins al mateix pàrquing.
Russi, Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada