Ens despertem a l'habitació de colònies de l'hotel de Campo Imperatore ben aviat, encara no són les 7 i ja estem tots ben activats. Sembla que ningú noti la pallissa que ens vam regalar ahir. Mentre esperem que baixi el primer funicular a les 8, alguns esmorzem tranquil·lament mentre d'altres van a fer els primers 200m metres del dia per les pistes.
Arribem a l'hotel on ho tenim tot, ens canviem de roba, un dutxeta ràpida i agafem els cotxes per anar a donar la volta al Sasso i arribem xerricant roda fins a Prato Selva (1390m). Quedem parats de com s'agafa la Traffic en un tram de rally protagonitzat per la Splitter ;-)!
Arrencada en modo competi de la base de l'estació ja tancada en el que seria de nou una jornada d'emocions fortes i de sol a sol.
Després d'una primera horeta de passeig avançant per les pistes i pel bosc arribem a una zona oberta i toca decidir per on pugem. En un grup tant nombrós hi ha sempre alguna discrepància, però el que diuen els veteranos va a missa i decidim pujar per el llom nord un xic ventat del Monte Corvo Occidentale.
Un primer grup degut a problemes tècnics decideix quedar-se al primer coll i agafar-se la jornada amb calma. Els altres seguim pujant amunt per una pala prou dreta i continua (que no amb neu continua!) que va de més a menys fins que ja veiem el primer cim del dia.
Últims metres abans d'arribar al cim un xic delicats, amb alguna placa de gel i una cornisa per acabar sortint al cim arrastrant-nos de 4 grapes. Vetta Occidentale (2533m).
En Miquel no en té mai prou i diu que en 20 minutets ens plantem a la Vetta Orientale resseguint la cresta. Jo opino que cap problema si ens quedem aquí per avui, però l'Edu que tampoc en té mai prou diu que ja estem tardant a anar-hi així que no em queda més remei que seguir les dues maquinetes, mentre els altres comencen a tirar avall.
En Miquel ens fa donar lo bo i millor de nosaltres mateixos i en 17 minuts som a la Vetta Orientale (2623m). Ens mirem la baixada cap que va directe cap al cotxe, però la veiem massa carregada i exposada o sigui que amb seny decidim desfer la carena que hem pujat fins a la Vetta Occidentale i d'allà saltar per la cara nord i la canal que connecta amb la vall. Prou bona neu al tram de dalt que es va encrostant a mesura que anem baixant.
El gran reporter Maso ens deleita amb els seus primers plans!!
Baixem fins a la Piana San Pietro on posem pells i remuntem un curt tros fins al bosc i d'allà ja amb les últimes llum fins al pàrquing de l'estació a retrobar els companys després d'una molt bona jornada.
Al vespre anem a fer el turista a l'Aquíla on ens quedem amb la pell de gallina. En Wikipedio diu que va ser una ciutat afectada per greus terratrèmols a l'abril de 2009 (6,3 de magnitud) on 308 persones van perdre la vida aquella primavera i més de 1000 van quedar ferides. 65.000 persones de la ciutat van quedar sense sostre, allotjant-se en barracons i ciutats veïnes, fet que 5 anys després encara és ben present ja que podem constatar amb els nostres propis ulls que es tracta d'una ciutat fantasma, on amb prou feines queden cases sense apuntalar i ben difícil ens és trobar un restaurant per sopar.
Després d'un bon soparet no poden faltar un parell de Tequila's Boom Boom per fer honor al viatge i per acabar d'estirar les cames, en Miquel ens fa jugar al pas de bitlles i a un altre joc per quedar amb l'esquena destrossada abans d'anar a un Irlandès a celebrar el Sant Patricks day.
Anem a dormir passada la mitja nit...i més d'un demà tindrà ressaca...;-)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada