Després de instal·lar-nos a l'hotel arribem a Fonte Vetica a les 2 de la tarda i ens posem en marxa cap al Tremoggia i el Camicia.
Som un grup molt nombrós, i tot es succeeix més lent de l'habitual en una sortida. Primer toca desfer maletes i equipar-nos. Per sort el dia és esplèndid i no tenim cap pressa. Algun italià arriba al cotxe a l'hora que nosaltres sortim després d'haver recollit tota l'escampada que hem fet.
Comencem pujant per un torrent amb un curt tram de bosc on l'ombra s'agraeix de valent i de seguida ens decantem a mà esquerre, per anar pujant tranquil·lament per la pala que porta directe al cim. Grans vistes cap a l'altipla de Campo Imperatone així com de l'abrupte cara nord.
Les titis del grup que estàn rebentades de no dormir decideixen quedar-se mirant el paisatge a mitja pala, mentre tota la resta del grup coronem el nostre primer cim als Apennins al voltant de les 4 de la tarda: Monte Tremoggia 2350m.
Aquí el grup es separa. La gent ha dormit poc o gens i per començar la nostra estada per terres italianes, alguns ja estan satisfets i salten directe per la pala sud enganxant una neu primavera excel·lent fins al cotxe. No us perdeu l'ostión del camaraman ;-)!
No és però ni el meu cas, ni el de l'Edu, ni el del nostre semsei Miquel que no ens podem estar de fer la volta al circ i arribar fins al Monte Camicia.
Si al Tremoggia les vistes de Campo Imperatone eren espectaculars, des d'aquí dalt ens deixen per moments sense respiració.
Ens quedaríem hores aquí, contemplan el sol que sembla que es vol començar a pondre a darrere del Gran Sasso, però comença a refrescar i sobretot sabem que els companys de baix ens estaran esperant. Toca decidir per on baixar, el més fàcil i directe seria baixar per la cara SE que va directe al pàrquing, però els sol ja li ha deixat de tocar de fa rato i la neu s'ha gelat i encrostrat. No ens en havíem adonat però directe del cim baixa una pala en orientació SW de quasi 1000 m de desnivell i on encara hi toca el sol. Ens deixarà lluny del pàrquing, però les ganes de fer una bona baixada ens poden més o sigui que no ens ho pensem ni un instant.
Bona neu primavera, encara que una mica pesada ja a les 6 de la tarda ens fan disfrutar de les primeres neus dels Apennins. Un cop a baix, toquen 20 minuts de remada amb les taloneres aixecades fins a trobar els companys a la carretera.
Un cop tots dins els cotxes, tenim son i ganes d'anar a l'hotel, però la gana ens fa parar al primer poble que trobem per comprar provisions pels pròxims dies i menjar, com no pot ser d'una altra manera, un bon plat de pasta.
Demà és el gran dia. El cim més alt del Apennins ens espera. Ara toca somiar amb la diretissima del Gran Sasso Corno Grande.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada