Després de l'excursió del capvespre d'ahir, avui ens aixequem un mica aviat i agafem el telefèric (Funivia) de les 8.30 i que ens deixarà a l'estació d'esquí de Campo Imperatore on surt la ruta per anar al sostre dels Apennins.
Ens enfilem cap al refugi Ducca deglii Abruzzi on després de reagrupar-nos, l'Albert diu que tira avall i perdem el primer membre de l'expedició. D'allà i sempre amb esquís als peus, seguim pel fil de l'aresta amb alguna foquejada prou aèria fins a Sella di Monti tot aproximant-nos a la base del corredor de la diretissima. Canal-pala d'uns 45º continus per donar una mica d'emoció a la ruta. Trobem molt bona neu primavera i no ens presenta més dificultat de l'esperada.
Vistes d'ocell al Cim del Gran Sasso - Corno Grande. Foto de l''equipàs que corona el cim i anem a buscar la baixada que sembla que no la tenim massa clara.
Traiem el cap cap a la cara oest per on en teoria hem d'efectuar el descens. Hi ha una senyora pala, i la majoria del grup s'emocionen i no es poden estar de tirar-se avall. Quan el més cap calent està casi a mitja pala, apareix en Visca i diu que no anem pas bé, i que la baixada bona és per la cara nord, per la canal del Calderone i cap al coll de Sella de Due Corni. En Maso es pot apuntar 100m més de desnivell a la ruta d'avui...;-). L'entrada no es massa evident, hi ha una bona cornisa i sembla que a darrera la neu és ben crosta. Salta primer el maki d'en Miquel i dona llum verda perquè els altres anem baixant. Després d'un primer tram de neu dura, de seguida trobem un powder lleugerament encrostat però que es deixa disfrutar.
Ens acostem al coll de Cella di Due Corni fent un flanqueig un xic delicat i que acaba amb una placa de gel. Jo que sóc l'últim, vaig sentint com el cantos treballen de valent i no tots aguanten. Els companys van caient com mosques i l'Eva s'emporta un ensurt.
Insisteix en que no és res i pot acabar de baixar a peu, però el genoll no li aguanta. Després d'un primer reconeixement dels fisios, no ens queda més remei que trucar al 112, que tarden més a trobar algú que parli anglès que enviar l'helicòpter. Mai és agradable trobar-se a una situació així. Fem un petit abric, cobrim a l'Eva amb mantes tèrmiques i la intentem reconfortar amb el calor humà, mentre el vent de les hèlices de l'helicòpter ens fa posar la pell de gallina.
Actuació impecable de l'equip de rescat que amb menys de mitja hora se'ns emporten l'Eva cap a l'Hospital de l'Aquila. S'acaba complint el pitjor dels pronòstics, i tocaran 6 mesets d'agafar-se la vida més amb calma, però Eva no pateixis que encara queden 360 dies per anar a Sarajevo 2015 i cap Sasso hi pot faltar!
El grup queda tocat per la baixa, però no queda més remei que mirar endavant i no encantar-se doncs no és poc el que ens queda de tute. Gran descens del Valle del Ginepri fins enganxar a 1700m amb la val Maone. Descens directe i juganer on alguns encara impactats per les espectaculars imatges del rescat intentem aixecar el vol a la nostra manera.
Arribats al fons de vall posem pells quan poc falta per les 5 de la tarda i amb penes i treballs comencem a pujar per la vall que només ens queden + 700m de pujada..
Si ahir acabàvem amb una posta de sol al pic del Camicia, avui la nit se'ns tira a sobre quan encara no hem acabat la pujada i toca tirar de frontal. Últims metres de pujada en modo supervivència total, cremant els últims cartutxos que ens queden i disfrutant malgrat tot, d'unes bones imatges.
Fem el cim de Monte Portella (2385m), traiem pells i ens posem frontals (els que en tenim) i baixada cap a Campo Imperatone a les palpentes.
Sempre penso que les coses (bones i dolentes) passen per algun motiu, i si avui hem anat tant tard i hem arribat tant al límit és perquè ens mereixíem un vespre com el que ens van regalar. Un cop a Campo Imperatone i amb el telefèric tancat ja aquestes hores, ens tocaria baixar a les fosques 1000m més de desnivell fins a l'hotel. Abans d'arriscar-nos a un descens que de ben segur no hagués acabat bé, anem a preguntar a l'hotel de les pistes quines opcions tenim per baixar. Després d'escoltar el dia tant mogudet que hem passat, ens ofereixen allotjament gratuït i banyar-nos a la piscina. Si és així, al món encara queden bones persones que apareixen quan més les necessites!
Ens posen tots 10 a una habitació amb 5 matalassos dobles a terra i per uns moments tinc la sensació que torno a ser a l'Armentera de colònies ara fa 20 anys.
Un cop instal·lats i banyats, ens esperen per sopar, i quin sopar, res millor un bon bufet lliure de pasta després d'una maratoniana jornada com la d'avui. A mig sopar m'han de pessigar la pell per recordar-me que no estic somiant. Postres i toca visita d'astronomia al telescopi més important d'Itàlia i 3r més gran d'Europa i tots cap a dormir ben planxats que demà en volem més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada