Noucreus

Escapada matinal solitaria a Núria en el primer dia d'unes vacances que pinten més marrons que blanques.

Arribo amb el cremallera de les 9:10h a Núria i fent una mica el xafarder em diuen que hi ha neu mes continua cap al Noucreus que cap a l'embut del Puigmal. Així doncs poso pells i enfilo pel cami del Noucreus que té la neu justa per passar i no tenir de descalçar pujant això si sempre pel marge dret (excepte un parell de clapes d'herba que es passen bé amb esquís). Fins a 2300 neu només al costat dret del torrent i el marró predomina...a partir d'allà tot prou innivat amb neu pols ventada-compactada que deixa avançar prou bé.

La pala final amb neu una mica encrostada però que deixa que treballin bé els cantos i es puja bé amb esquís fins dalt.

Cap a França la tònica és semblant, buscant es pot baixar a Carançà, però com que les condicions no maten, ho deixarem per un altre dia que amb sort agafo el cremallera de les 12. 

Bona baixada pel torrent amb neu prou ràpida i l'últim tram més de supervivència.

Joel

Pic de l'Orri

Escapada matinal al Pic de l'Orri per les pistes de Port Ainé aprofitant que passem el pont a Esterri. Possiblement dels llocs amb més neu del Pirineu que va començar molt fort però que ha perdut embranzida. Anem fins al pàrquing de dalt i pugem per la part esquerra de l'estació (mirant al cim). Pugem per la pista Mesegué Utge aprofitant que no està oberta i disfrutem de tranquil·litat absoluta. Fins hi tot ens regalem un bon tros de puada pel mig dels pins amb un pamet de neu pols.

Dalt la carena bufa el vent, res pels quatre valents criats als torbs de Vallter. Quatre fotos al cim i avall per les pistes que a la tarda toca operació tornada 

 Núria, Edu, Samuel i Joel

Cap de Chuaches i Bassibes

Aquest any a l'oriental anem més sevits de neu que a tota la resta del Pirineu i aprofitem per fer-ne una més a Vallter intentant no repetir les mateixes de sempre i sobretot evitant les multituds. Volíem anar a Serra Gallinera i baixar cap a França, però es veu que el front ha derrapat en arribar a la frontera i la part francesa està més marró que blanca. Així doncs que un cop enfilats a xemeneies, baixem pel tub que porta cap a la Coma de Bassibés i amb neu prou ventada però abundant i un cop a baix tornem a posar pells per remuntar cap a la freda cara nord del Bassibés. Anem passant les canals que hem fet en altres ocasions i ja que la meitat del grup no ha pujat el Chuaches, remuntem per la pala ben dreta i carregada al tram de baix i acabem d'arribar al cim que està pelat a peu.

D'aquí toca decidir per on tornar, si pot ser sense repetir la pujada. Ens mirem la cara oest que baixa cap a la cabana matutano i la vall de Comamitjana però sembla tot molt penjat així que anem a a veure què tal és la cresta entre el Chuaches i el Bassibés que d'entrada es veu prou esvelta. En Miquel i en Russi van voregen per sota i en Samuel va a investigar per dalt mentre els altres dos fem guàrdia de nosaltres mateixos...al final sembla que per baix es passa una mica millor, això si amb grampons que la neu és ben dura i el tobogan és important. Voregem per l'oest el tros de cresta més emprenyat i acabem de fer la resta grimpant una mica i al final carenejant.

Arribem al cim prou tard...això d'improvitzar i investigar el terreny porta els seu temps..i un servidor està mort rebentat. Em faig gran i encara sort que avui sóc el més jove...en fi...carenegem direcció Bastiments sense acabar-hi d'arribar i baixem la pala, remuntem fins a l'esquena d'ase per acabar baixant per les pistes.

Russi, Miquel, Dani, Samuel i Joel

Puig de Dòrria

Des del novembre de 2008 que no teníem un inici de temporada tant prometedor com el d'aquest any. Cauen al voltant de 80 litres de precipitació ahir durant tot al dia a la zona de Núria, i tenim clar que tocarà agafar el cremallera per fer un bon estreno. 

Pugem al tren de les 7:50h, però ens avisen que ens haurem d'esperar 15 minuts perquè hi ha massa neu a la via i al tram de dalt no es passa de moment (o això ens volen fer creure)...anem fins a Ribes Vila i allà ens diuen que fins les 9:30h no hi ha prevista la sortida. El Pirineu fa goig i no deixarem pas que ens ens estrenin les pales. Decidim tornar enrere a buscar els cotxes i improvitzant acabem fent pujar amb una bona feinada l'Ibiza fins a cota 1670m a un parell de paelles abans del refugi Corral Blanc a sobre Planoles. Tot i que tenim la retrac a davant no queda prou neta la carretera i deixem el cotxe empotrat en un revolt envoltat de 40cm de neu ben fonda. 

Ambientàs amb els pins a rebosssar de neu més típic d'altres latituds que del nostre Pirineu Oriental. No podíem tenir un millor estreno. Retallem algunes paelles, passem davant del refugi ben colgat i ens arribem fins a la carena de la Vaquerissa amb una bona suada i lluitant per no tenir masses pans.

Fins ara en Samuel no l'hem ni vist...es veu que necessitava treure la carbonilla acumulada des del maig. Aquí ens fem relleu per obrir traça per sobra una neu pols una mica humida que ha fent una bona base. Seguim la tanca que puja fins quasi dalt al cim on arribem amb poc menys de 3 horetes. No sé si havia vist mai el Puigmal de cara tant blanc amb tots els seus racons i pales de la cara sud amb dos pams de neu nova.

Encara no som a dalt i ja estem decidint abans de començar a fer la primera baixada, per on farem la segon. És la primera sortida de la temporada i avui tocarà tirar més de ganes que de físic.

Decidim baixar per la coma de la cara sud-est, una d'aquelles pales que es veuen sempre ben pelades quan puges per la collada i que et penses que mai trobaràs condicions per baixar-la dignament. Avui la baixem més que dignament per una neu pols prou bona encara que una mica humida però que es deixar remenar de meravella. Baixem quasi fins a cota 2000, posem pells i tornem anar a buscar la carena amb unes quantes llaçades. 

Hem dit que seríem a dinar a casa però son passades la 1...i sembla que els ànims no estan per anar cara avall. Tornem a remuntar quasi tota la  carena mentre anem fent salivera mirant la cara nord-est amb pols sembla que bastant més seca que la que acabem de baixar. Quan som a 2500 justos, traiem pells de nou, agafem una mica de forces i ara si que ens agafem fort que ve lo bo. La neu humida d'ahir al matí devia fer una bona base, però la de la tarda i nit quan va arribar la cota de neu a 1300m, devia caure ben seca aquí i ens ha deixat 30 cm de pols seca per sobre una base que ens permet baixar a tort i a dret. Xalem com nens petits fins arribar quasi al Torrent de la Fontseca on flanquegem sense perdre massa altura per arribar a sobre la Font de l'Home mort.

Toca posar pells i pujar uns 50m i després flanquejar per tornar a carena del matí i fent esquís de supervivència tornar al refugi i més avall a peu fins al cotxe on la calor fon la neu a marxes forçades.

Surten 6h 30min per fer 16,5Km de ruta ben treballada amb 1300m de desnivell amb dues molt bones baixades de 500m de desnivell.

Dani, Xevi, Samuel i Joel

Robiñieira

Fem una escapada llampec entre setmana amb en Samuel per anar a fer un 3000. Al final anem per l'opció fàcil, un 3000 a prop i no massa complicat. Agafem la pista de Chisagües que ens deixa ben amunt amb la furgo (últim tram només per 4x4) on passem la nit tempestuosa.

Sortim ben aviat direcció els llacs de la Múnia, camí que vam fer ara farà ja 5 anys quan vam fer el cim de la Múnia. Abans però d'arribar al primer llac, ja ens desviem del camí principal i anem a buscar la senyora pala sud del Pic de la Robiñieira (que a l'hivern ha d'acollonir de valent, doncs son 600 metres de desnivell ben exposats).

Nosaltres només trobem un parell de "neveros" a la part baixa que ens fan engramponar i la resta de la pala ara a l'estiu es fa seguin el camí prou ben marcat fins a arribar a la carena cimera, on només cal posar les mans a terra uns instants just quan acaba la pala. La carena en sí no té res, i en 2 hores des de que hem sortit del cotxe ja fem cim quan encara no son ni les 9 del matí.

Moltíssima neu a tot el circ de la Múnia on de ben segur es pot allargar la temporada d'esquí de muntanya fins a finals de juny tranquil·lament. Nosaltres de moment ja ens hem apuntat a la llista la Punta Alta de las Blancas per fer la primavera que ve.

Com que és molt aviat i sembla que el dia té ganes de aguantar ens plantegem fer una circular completa pels estanys de La Larri, baixant i pel barranc, los Llanos i refugi del mateix nom i tornant al cotxe pel GR i el refugi de La Estiva, grandíssim mirador de Pineta i les cares nord del Món Perdut.

Al final surt una bona volta, amb 1800 de desnivell positiu i no menys de 20 km ens unes 8 hores d'activitat.

Samuel i Joel