Aquest any a l'oriental anem més sevits de neu que a tota la resta del Pirineu i aprofitem per fer-ne una més a Vallter intentant no repetir les mateixes de sempre i sobretot evitant les multituds. Volíem anar a Serra Gallinera i baixar cap a França, però es veu que el front ha derrapat en arribar a la frontera i la part francesa està més marró que blanca. Així doncs que un cop enfilats a xemeneies, baixem pel tub que porta cap a la Coma de Bassibés i amb neu prou ventada però abundant i un cop a baix tornem a posar pells per remuntar cap a la freda cara nord del Bassibés. Anem passant les canals que hem fet en altres ocasions i ja que la meitat del grup no ha pujat el Chuaches, remuntem per la pala ben dreta i carregada al tram de baix i acabem d'arribar al cim que està pelat a peu.
D'aquí toca decidir per on tornar, si pot ser sense repetir la pujada. Ens mirem la cara oest que baixa cap a la cabana matutano i la vall de Comamitjana però sembla tot molt penjat així que anem a a veure què tal és la cresta entre el Chuaches i el Bassibés que d'entrada es veu prou esvelta. En Miquel i en Russi van voregen per sota i en Samuel va a investigar per dalt mentre els altres dos fem guàrdia de nosaltres mateixos...al final sembla que per baix es passa una mica millor, això si amb grampons que la neu és ben dura i el tobogan és important. Voregem per l'oest el tros de cresta més emprenyat i acabem de fer la resta grimpant una mica i al final carenejant.
Arribem al cim prou tard...això d'improvitzar i investigar el terreny porta els seu temps..i un servidor està mort rebentat. Em faig gran i encara sort que avui sóc el més jove...en fi...carenegem direcció Bastiments sense acabar-hi d'arribar i baixem la pala, remuntem fins a l'esquena d'ase per acabar baixant per les pistes.
Russi, Miquel, Dani, Samuel i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada