14/9/14

Circular per Certascan


Després d'un dia tant memorable com l'11S de 2014 que passarà a l'historia i on vaig estar rodejat de quasi 2 milions de catalans, necessitava buscar tranquil·litat absoluta i res millor que perdre'ns 3 dies per l'Alt Pallars per trobar-la.

Certascan era un dels llocs singulars que em quedava trepitjar del Pirineu Català i aquesta semblava una ocasió perfecte per passar-hi aquest pont. 

Anem primer a passar la nit del divendres al acollidor refugi de Broate. Lliure i amb 18 places. Tindrem la incògnita de si hi tindrem lloc tot i que a mesura que anem avançant amb el cotxe per la vall de Cardós...ja ens fem a la idea que poca gent hi trobarem a la vall. Això és a Can Collons! Deixem el cotxe al pàrquing dels Plans de Boavi i ens posem en marxa a les 14h després de dinar.


Pocs cotxes al pàrquing i 4 gats al Pla de Boaví. Passats els plans ens comencem a enfilar direcció Baborte i Broate i quedem absolutament sols. Després de creuar el riu ens endinsem al Bosc de Broate tot buscant el dubtós trencant que s'enfila cap a la vall de Brota i deixa el camí principal. Anem fent paelles i el camí va fent amagos, però no és ben bé passada la passarel·la que s'ha d'agafar el que sembla un camí direcció est. Mira que m'agrada mirar mapes, però avui potser ens hem passat de les vegades que l'hem mirat tot buscant el trencant correcte.





El camí segueix sense estar massa fresat, però no hi ha pèrdua, només n'hi ha un. Ara si que tinc clar que, essent un cul de sac com és, tindrem lloc al refugi...



Seguim avançant pel riu de Broate, ben especial pels seus colors i casacades i no ens podem estar de fer-nos un banyet amb la cleca de sol que cau.


En poc més de tres horetes amb les parades i tot, ja veiem la llauna de ferro o refugi de Broate als peus del Sotllo. Per moltes valls que coneguem, esperem descobrir de tant en tant petits tresors com aquest refugi. Com era d'esperar, aquí no hi ha ni una ànima, just el que veníem buscant!



Després d'una nit ben estrellada, se'ns enganxen els llençols i ens aixequem a les 9, pensant-nos que l'etapa d'avui és bufar i fer ampolles....

Sortim directes cap al Pic de Broate. Si ahir el camí li faltaven un parell de fresades, avui falta directament el camí i amb prou feines trobem 3 fites fins al cim que arribem després de passar de llarg del Port de Broate (2h). 




No és feina fàcil passar de Broate a Certascan, almenys per un desconeixedor del terreny i amb només un mapa a 1:25.000 que pinta camins a on no n'hi han....inicialment volíem anar fins al cap de Broate i seguir per la carena sud i baixar directes...on el mapa pinta un camí que s'acaba a la meitat i després unes bones corbes de nivell ben juntes....no apassiona la idea i el Jan de Certascan ens diu que no és massa evident la baixada.... Menys juntes semblen les corbes a un petit coll de costat del Pic de Broate en direcció cap a França, així que sense dubtar-ho ens hi llencem de caps amb la idea d'anar a empalmar amb l'itinerari de les Portes del Cel. 


Nosaltres fem la nostra peculiar portes de l'infern, doncs aquesta baixada no pot tenir altre nom. Tartera rere tartera tardem ben bé dues hores a empalmar amb el camí que ve de Pinet si és que d'això se'n pot dir camí....


Tocarà acabar de lluitar una mica més encara fins al Port de l'Artiga i superar els 250m de desnivell que ens falten per arribar-hi. Allà si, merescut dinar i descans abans de baixar als llacs amb un camí de veritat.


Seguim el camí principal fins al Estany de Romedo de Baix que toca fer-li la volta per baix i enganxar amb la pista que ve dels plans de Boaví.



Ja portem 8 hores de tralla a les cames i el refugi de Certascan es fa esperar...sort que el camí té algunes distraccions i ens deixa fer alguna grimpadeta pel camí...

Passem l'Estany de Romedo de Dalt i seguim fins al coll on ja veiem el nostre destí, on hi arribem retallant pel camí de dalt i mitja horeta abans de que ens serveixin el sopar.


Toca anar a jaure amb la lliçó apresa de que millor seguir el camí i no baixar per la directe...

L'endemà decidim pujar al Pic de Certascan, deixant tot el pes al refugi. Arrenquem una mica més aviat avui, doncs s'esperen pluges per la tarda. Un espectacle contemplar l'estany més gran dels Pirineus a primera hora....



Pugem lleugerets fins al coll de Certascan amb poc més d'una hora i seguim amunt per les fortes pendents i amb un xic d'exposició a l'esquerra fins al cim fent alguna grimpadeta (2h).




Gran mirador de la zona...Pica d'Estats, Aneto, Parc Nacional d'Aigüestortes....volem fer una mica de circular per no tornar a baixar pel mateix camí...el mapa pinta que hi ha un camí que baixa directe per una canal seguin la cresta cap al Certascan Nord...així que hi anem a fer el tafaner...



Quines timbes a banda i banda...sembla que al coll on marca el camí de baixada no hi arribarem, però si que veiem camí directe per la primera canal que trobem i que a l'hivern ha de ser una delicatessen amb esquís!

 Dos taures nascuts al mateix dia poden arribar a ser molt tossuts i si diem que no es baixa per on hem pujat, es troba una alternativa com sigui! així que avui, sense voler pensar amb l'ahir...ens tirem de caps canal avall...




No portem ni 10 minuts per la tartera i ja tornem a estar trinxats de cames...bàsicament per la tensió..una pedra es mou i l'altre no...anem a buscar les plaques de neu...ens imaginem que hi ha un power de pebrots i llisquem com podem empalmant les diferents plaques de neu.





Arribem fins al llac i allà si que enganxem algunes fites finalment que ressegueixen el llac arran d'aigua.


Quan sembla que ja ho tenim tot mastegat, una mica d'adrenalina si no volem acabar al fons del Certascan. Si si això és el camí... 


Després del passet assegurat amb corda (que casi millor no agafarla), empalmem amb el camí de pujada i amb un moment de nou al refugi quan cau el primer ruixat. Dinem fent temps i a la primera esclarida tirem avall cap als Plans de Boavi pel camí més directe on tardem un mica més de dues hores amb petits ruixats quan ja som dins del bosc.



Núria & Joel


Cap comentari: