18/3/17

Alta Ruta Panticosa - Wallon. Pics d'Alphonse Meillon, Marcadau i Diente de Batanes

Primera etapa: Baños de Panticosa - Cuello alto de Brazato - Choza de Batanes - Col d'Arratille - Lac d'Arratille  - Pic d'Alphonse Meillon (2930m) - Lac d'Arratille - Refuge Marcadau Wallon.
2050m+, 9h 40min.

Segona etapa: Refuge Macaradau Wallon - Puerto de Marcadau - Pic de Marcadau Nord - Ibón de Bramatuero Bajo - Diente de Batanes - Baños de Panticosa.
1440m+, 7h.



Cap de setmana de neus estables i gran bo. Ideal per aprofitar i anar a explorar alguna vall més del Pirineu Occidental. La zona escollida és la de Panticosa on ja vam fer un mini-stage fa 5 temporades, però que no deixa de tenir racons per sorprendre'ns.

La ruta està treta del llibre de Rutas con Esquís. Pirineo Aragonés del Jorge García-Dihinix.

Sortim de Baños de Panticosa a les 7:20 i enfilem el GR direcció el Collado de Batanes. Tot i que trobem la neu ben aviat, no calcem fins ser al replà de dalt 40 minuts després d'haver sortit. Amb esquís als peus ja i amb neu ben dura, anem direcció el Ibón del Brazato, però abans d'arribar-hi trenquem direcció nord i ens enfilem directes cap als Ibones Altos de Brazato i travessant-los arribem al Cuello Alto de Brazato en 2h i 40min. Esmorzem tot contemplant l'imponent corredor Moscowa de la cara oest del Vignemale traiem pells i ens llancem directes pel barranco de Batanes per anar a buscar la vall del Rio Ara.






Baixem fins quasi a cota 2000m i tornem a posar pells i ens ho traiem pràcticament tot. En Xevi diu que ja hem arribat al Caribe! Maniga curta i remuntem la Vall del Rio Ara fins al Col d'Arratille.






Ja en portem 1400m i tot just son les 12:30h. Si baixem cap al Wallon estarem tota la tarda mirant les mussaranyes al refugi, així doncs comencem a buscar l'entrada de la canal que porta al Pic d'Alphonse Meillon. Des del coll no es veu, però pel que sembla al mapa s'ha de baixar fins quasi al Lac d'Arratille i després trencar a mà dreta. Un catalans que ens trobem al coll ens diuen que es veuen traces de baixada per accedir al cim. 
Així doncs després de "dinar" ens llencem a les pales nord amb neu pols del que en diuen ara reciclada fins a acostar-nos a l'entrada de la canal.



L'entrada és evident i molt estètica i ideal per fer a la tarda quan tot just el sol comença a tranformar-la. Així doncs, tot i que comencem a estar tocats, tornem a posar pells per tercera vegada i enfilem la canal sense encara veure'n massa com acaba.


No la trobem en les millors condicions...neu dura i una mica encrostada que fa que ni amb ganivetes ens sigui còmode de pujar el tros més dret del mig, així que ens traiem esquís fins al replà de dalt. El sol apreta fort i comencem a suar de valent.

Girem a nord on apareix la pala final de 35-40º que ens obliga a descalçar-nos de nou al tram final i a posar-nos grampons i piolet.




Arribem al cim d'un gran mirador, especialment de la cara nord del Vignemale, i intentant recuperar forces d'una pujada que ens ha donat més guerra del que esperàvem doncs ara ens toquen 1100m de desnivell de baixada i bastant directes fins al refugi Wallon.



Iniciem el descens primer a peu fins que recuperem els esquís i després disfrutant de la neu primavera bastant al dente fins arribar al Llac.





Al llac flanquegem una mica per no perdre cota i seguim el descens ara per pales molt suaus i rodejant la singular "Tête de l'Ours" fins arribar al refugi després de més de 9 hores.




Una vall ben desconeguda per mi la del refugi Marcadau-Wallon però ben bonica. Arribem a les 5 al refugi ben deshidratats i després de berenar una crep de nutella ens assentem a fora com la majoria dels 80 hostes que dormirem al refugi avui a contemplar l'entorn. Tot i que té uns quants anys, el refugi està molt bé i ens donen una habitació doble! amb una llitera, ideal per descansar bé i recuperar forces que el dia de demà no és poca cosa.


L'endemà ens hi posem poc abans de les 8. Remuntem per neu ràpida la vall del Port de Marcadau. Quan som a sota la muralla del Pic Marcadau Nord, toca fer un flanqueig cap a NW una mica dret i amb la neu encara prou gelada. Ganivetes indispensables i alguns amb grampons si no volem jugar a bitlles. Passat el flanqueig ens comença a tocar el sol i la neu ja transforma i arriem al coll de Marcadau. 





Ens mirem la Pala del Cim del Marcadau Nord que ens han dit que era una paleta...però ja veiem que és força adreçada i a aquestes hores del matí encara no ha transformat gaire, així que no ens ho pensem massa i la remuntem amb grampons i piolets i un bon ambient per tornar a donar ritme a les cames.





Vistes de la vall que hem remuntat al matí. Refugi Wallon al fons.

Toca baixar. Primers girs prou drets amb una neu que tot just comença a transformar però que com més avall més es deixa disfrutar.



Seguim baixant i agafem la canal que ens porta directa al Ibón de Bramatuero Bajo amb bones vistes al nostre següent objectiu. Per pujar al Diente de Batanes es pot fer per tres "sub"-valls. Nosaltres agafem l'opció més directe i possiblement més maca que passa per l'Ibon de Xuans amb suaus pales de neu pols que ens fa uns pans del dimoni!





Arribem al coll entre el Serrato i el Xuans i a davant nostre ja veiem les Dientes de Batanes, la primera de les quals és l'accessible amb esquís fins a dalt i que anem seguidament sense més complicacions.




Ja som al cim i "només" queda baixar de nou fins a Baños. Una baixada que no tenim gens clara, però pel que ens diuen és molt directe. Seguirem les moltes traces que hi han. Primer flanquejant per sota la Dientes de Batanes per anar a passar per sobre l'Ibón de Labaza i els Ibones de Serrato i ja al final i amb neu de peixeteria el tram de bosc abans del para-allaus on descalcem per no fer-nos mal amb unes cames que comencem estar una mica al límit després dels quilòmetres acumulats.






Finalment tornem a agafar el GR pel qual vam començar ahir, encara que sembla que faci una setmana que vam començar la ruta. Bona desconnectada per carregar les moltes piles que necessitaré els pròxims mesos ;-)!

Xevi i Joel