26/2/11

Esqui de Muntanya al Marroc

Finalment i degut a les circumstàncies, faig un cop de cap a última hora i compro el bitllet dos dies abans per anar al Toubkal amb tota una bona colla.

Diumen ge 20:
Arribada a l’aeroport de Marrakesh on en Mohamed ens recull amb un supertaxi tirant a mini bus que ens porta fins a Imlil. De camí ens fa parar al poble on fan Oli d’Argant (segons diuen amb poders curatius), on ens ensenyen com es fa i ens intenten vendre la moto, però com a bons catalans que som marxem d’allà amb les mans buides i amb ganes d’anar a tocar neu. Al migdia sóm a Imlil on ens esperen a l’Anex des Mouflons per fer un bon dinar tot observant com el grup de treballadors de l’hotel fan una de les 5 pregàries diàries encarats cap a l’Altas. Tarda tranquil·la fent el turista pel poble i allotjament a l’hotel.





Dilluns 21:
Les mules ens esperen a fora a les 9.00 puntuals, carreguem els esquís i pugem cap al refugi del Toubkal ben lleugers de pes. Sembla que la neu es trova molt i molt amunt. Al llarg del camí, trobem múltiples parades i aprofitem per fer una coca-cola a mig camí junt a la pedra blanca. Les mules segueixen amunt i poden arribar fins ben bé a uns 20-30 minuts del refugi (on comença la neu) mintus els quals ens hem de carregar els 20-25 kg per persona a sobre perquè en Jaume els hi ha dit als portejador que no els contractàvem per fer aquest últim tall i marxen ben emprenyats cap avall. Arribem esgotats i agraïts que la neu es trobi tant amunt i les mules hagin pogut arribar quasi fins al refugi cap a quarts de 3, just per aprofitar els últims raigs de sol i acabem de passar la tarda al fred refugi dels Mouflons (3200m), on tot i no està molt ple, coincidim amb gent de Canadà, Eslovènia i un grup prou curiós del Emirats Àrabs pagats pel govern trajats tots ells amb roba Mamut de cap a peus amb l’objectiu d’entrenar-se durant 2 anys per assolir l’Everst…oju peligro!!




Dimarts 22:
Ens aixequem una mica tard i enfilem cap al Toubkal cap la diagonal que es veu des del refugi, alguns amb grampons, i d’altres amb esquís als peus. Pugem fins al coll amb esquís i ganivetes als peus amb una neu prou abundant però bastant gelada. Al coll deixem els esquís i pugem al Toubkal oest (4030m) on hi ha grans vistes del pics que tenim intenció de pujar els pròxims dies (Timsguida, Ras i Akioud).

Tornem al coll i carreguem els trastos i pugem cap a la pala-carena del Toubkal ben pelada i d’on la gent que baixa ens mira i ens pregunta que on coi anem amb els esquís si no hi ha neu a a dalt!! Arribem a dalt, alguns més tocats que els altres ens hi estem una bona estona i iniciem el descens cap al coll nord, amb la intenció de fer una bonica volta ciruclar. L’aresta nord es baixa a peu sense dificultat i ens posem els esquís a partir del coll. Aquí els que encara no en tenen prou (Visca i Maso) agafen cordes i van a fer en un plis plas l’Immouzer (4010m) amb un tram exposat de III i després continuem la baixada sempre amb esquís però no sempre sobre neu… per aquesta vall fins a arribar a uns metres avall del refugi on calcem pells i amb 15 minuts tornem a ser al refugi poc abans de les 5 de la tarda.

Dimecres 23:
En Samuel està fotut i amb la Gemma es queden al refugi. Amb els altres discutim quina ruta seguir. L’objectiu són el Timsguida i el Ras però es poden assolir per la ruta normal o per la canal de la cara nord del Ras. Com que no ens posem d’acrod, en Visca i en Jaume pugen per la canal i els altres tirem per la ruta normal. Anem amb esquís fins al coll Tizi n’Ouagane (3750m) que quedas a sota al Ras i allà ens hem de descalçar i fer un tram d’uns 30 minuts amb esquís de l’esquena de cresta mixta per donar una mica d’ambientillo.

Després arribem ja a les pales somitals del Timsguida i el Ras i pugem primer cap al Timsguida (segon cim més alt de l’Atlas 4088m i amb grans vistes) i després anem cap al Ras (4083m) on coincidim amb en Jaume i en Visca que han pujat pel coluoir. Fem tots 6 el pic i ens comenten que a la baixada pel corredor no ens regalaran res i que si bé la neu no està gelada, està mal distribuida i hi ha un pas estret que amb prou feines fa 2m d’amplada. Amb en Maso ens apretem els cascos i ens adaptem un pal-piolet i ens hi llencem una mica cagats. La neu està al dente, dura però els cantos s’hi agafen molt bé. Fem pocs girs fins al tram estret que segons la ressenya té uns 45º però després el corredor s’eixampla i la neu es fa disfrutona fins al tub de baix. Allà ens trobem els que han baixat per la normal i en Samuel i la Gemma que han pujat fins al coll.

Dijous 24:
Avui toca tornar cap a Imlil i els hem dit als portejadors que ens esperin a les 2 allà on acaba la neu per baixar els trastos cap a baix amb les mules. Tenim tot el matí per acabar d'aprofitar, així que ens aixequem aviat i ens posem en marxa cap al Akioud. Els makinilles fan el corredor sortint del refugi que es tarda uns 30 min més que per la normal. Els altres passem per la ruta normal, un barranc d’uns 8-10 m d’amplada amb el seu encant. Seguim pujant les suaus pales fins just abans del coll de Tizi Afella que es troba a unes 20 minuts del cim. La pala final s’adreça de valent uns 35-40 graus però la traça està ben marcada i es puja fent voltes maria.


Els Jaumes, Visca, Maso i Eudald el cim de l’Akioud (4030m) i tornem cap al refugi amb una baixada amb neu pols – dura- crosta – primavera que tot i la irregularitat ens fa disfrutar de valent.


Arribem al refugi poc abans de la 1, temps just per picar alguna cosa, acabar de preparar els paquets i ben carregats anar a buscar un flanqueig per l’altre banda del riu fins on ens esperen les mules. Carreguem i ja només queda la baixada de 3 horetes fins a Imlil. Per sort, des del refugi hem pogut lligar el tema taxi perquè estigui apunt per les 7 a Imlil i ens gestionen també la reserva de l’hotel a Marrakesh (a 1 minut de la plaça!) pel mòdic preu de 15 euros per barba!! A les 10 del vespre sortim a fer una volta per la plaça per fer una queixalada, i després de voltar i voltar al final ens assentem a la paradeta numero 12 i innocents de nosaltres demanem que ens porti una mica de tot per provar. Els moros que no son tontos del tot, ens porten els plats més cars de la carta i quan ens porten la factura...1600 DHM!!!! que aconseguim rebaixar a 1300, però marxem d’allà amb els pantalons abaixats i caminant una mica espaterrats cap a l’hotel no sense abans provar un tè de gingebre per deixar el coll destrossat i irritat abans d’anar a dormir.

Divendres 25:
Passem el dia voltat pels carrers del centre de Marrskesh regatejant amb els de les paradetes i acabant-nos de gastar els pocs Dirhams que ens queden fins que a les 6 en Mohamed ens recull i ens deixa a l’aeroport mitja hora més tard.

Una gran experiència tant a nivel cultural com d’esquí de muntanya on marxem gratament sorpresos de la bellesa de l’Atlas i dels cims aconseguits, dels quals quedem més satisfets del Timsguida, Ras i Akioud, que del mateix Toubkal, potser per les millors condicions de neu.


Gemma, Samuel, Jaume, Jaume, Maso, Eudald, Visca i Joel