Amb l'Adrian i en Maël anem a Vallter. El pàrquing fa por de la gent que hi ha, per no dir la pujada per les Xemeneies. Segueix havent-hi molta neu tot i que es nota la calor dels últims dies i a baix els remuntadors comença a sortir l'herba. Abans d'encarar la pujada forta de les xemeneies, practiquem unes quantes voltes maria amb L'Adri que és el primer dia per ell.
Encarem el fort pendent veient el Mediterrani i amb una dotzena de voltes maria i molt bona traça en plantem a dalt. Allà treiem pells i no podem resistir tirar-nos cap a França per l'embut que porta directa a la vall de Bacivers amb neu dura i un parell de dit de neu pols fins a tocar el riu a la Coma dels Bacivers a uns 2300m.
Encarem el fort pendent veient el Mediterrani i amb una dotzena de voltes maria i molt bona traça en plantem a dalt. Allà treiem pells i no podem resistir tirar-nos cap a França per l'embut que porta directa a la vall de Bacivers amb neu dura i un parell de dit de neu pols fins a tocar el riu a la Coma dels Bacivers a uns 2300m.
Finalment allà tenim una mica de tranquil·litat i solitud. Posem pells i pugem directes cap al Bacivers sempre amb la traça perfectament marcada, primer per l'estret pas que empalma la Coma del Bacivers amb el llac de dalt i després per la pala fins al cim.
Poques vegades havia vist aquesta zona amb tant neu. A dalt ens trobem amb el Jordi i la Sandra que també han pujat i compartim la baixada fins al llac gelat, posem pells i remuntem fins a mitja pala del Bastiments per acabar de baixar fins a pistes amb neu bastant crosta que no deixa disfrutar massa.
Adrian, Maël i Joel
1 comentari:
Vaya dia guapo y que fotos mas chulas! Muchas gracias por no poner las fotos de mis arrastradas bajando del Bacivers, me quedé sin culera del pantalón ;) Hay que repetir!
Publica un comentari a l'entrada