Després de fer la travessa pels Infiernos ahir, avui ens hagués agradat anar a un altre 3000 que teníem entre cella i cella, però estem cansats i volem arribat aviat a casa, així que ens busquem un objectiu menys modest però no menys atractiu.
Dormim al pàrquing de costat de la carretera d'Anayet i a 3d8 ja estem recorrent el prop de 2km que ens separen del pàrquing de l'estació per carretera. D'allà ja seguim el GR fins als Ibones de Anayet, sense dubte un lloc ben pintoresc vigilat pel Midi-d'Ossau.
Ja abans d'arribar als Ibons apareix davant nostre l'Anayet, una bona mole de pedra que vist de lluny sembla díficil poder-hi pujar sense cordes.
Dels Ibons pugem pel camí ben fresat fins al coll entre el Vertice i el Pico d'Anayet on ens refugiem de la calor que està caient a una petita ombra. Seguim per un camí ben fresat cap a la base de la píramide final i després d'un tram de camí amb forta pendent toca fer el pas de cadenes (principal "dificultat" de l'ascenció).
No és difícil però si un xic aèria i amb una bona timba a sota. Després anem cap a buscar la xemeneia final que amb l'ajuda de les mans per superar-la ens deixarà a escassos metres del cim.
Descens pel mateix itinerari, ben transitat a aquestes hores del migdia fins als Ibons d'Anayet.
Xevi i Joel
Dormim al pàrquing de costat de la carretera d'Anayet i a 3d8 ja estem recorrent el prop de 2km que ens separen del pàrquing de l'estació per carretera. D'allà ja seguim el GR fins als Ibones de Anayet, sense dubte un lloc ben pintoresc vigilat pel Midi-d'Ossau.
Ja abans d'arribar als Ibons apareix davant nostre l'Anayet, una bona mole de pedra que vist de lluny sembla díficil poder-hi pujar sense cordes.
Dels Ibons pugem pel camí ben fresat fins al coll entre el Vertice i el Pico d'Anayet on ens refugiem de la calor que està caient a una petita ombra. Seguim per un camí ben fresat cap a la base de la píramide final i després d'un tram de camí amb forta pendent toca fer el pas de cadenes (principal "dificultat" de l'ascenció).
No és difícil però si un xic aèria i amb una bona timba a sota. Després anem cap a buscar la xemeneia final que amb l'ajuda de les mans per superar-la ens deixarà a escassos metres del cim.
Estem de sort i hem trobat poca gent al tram final que ens evitaran la caiguda de pedres i el fet d'esperar-nos als trams més compromesos com observem a la baixada quan puja un grup ben nombrós.
Descens pel mateix itinerari, ben transitat a aquestes hores del migdia fins als Ibons d'Anayet.
Xevi i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada