Transalpina - Etapa 5

Pezzo – Madonna di Campiglio

Dades tècniques de l'etapa

Longitud: 61.57 Km

Temps sobre la bici: 4h38min

Velocitat mitja: 13.2km/h

Desnivell positiu: 1607m

Desnivell total: 210m

Alçada màxima: 1880m

Pendent mitja: 6%

Pendent màxima: 19%

Després de passar-nos el vespre jugant al “Què!!” de l’hotel, despertem al matí sota la pluja. El dia no pinta gaire millor que el d’ahir, i una vegada esmorzats, arrenquem la marxa sota la pluja i enfilem cap a un primer coll per la carretera, convertir-se aquest tram el més desagraït de tota l'etapa pel fet de fer els 10 primers quilòmetres per la carretera. Allà adelantem a una parella d’edat molt avançada i quedem parats de com pugen (més tard ens revelarien que tenien 70 anys!) . La pluja va perdent intensitat fins a desaparèixer, i al començar la baixada, aquesta vegada per una pista forestal, comencen a sortir les primeres clarianes.

L’Edu punxa una altre vegada i després del “percance” seguim sense més complicacions. Anem baixant per la típica vall alpina amb els seus pobles i els seus paisatges. L’objectiu és arribar a Dimario, on allà començarà la dura pujada cap a Madonna di Campiglio. Abans però, parada obligada. La pluja inicial del matí s’ha convertit ara amb un sol esclafidor i la calor és evident (estem només a 800 m) i el riu és tentador, i ens obliga a fer-nosun banyet abans de la pujada de 900 metres de desnivell que ens espera...uffff....això pinta com el segon dia...després de fer 40 Km, arriba la pujada dura del dia...

Després de fer uns primers metres per la carretera principal ens desviem de seguida per la pista que condueix a Madonna di Campiglio. La pista va pujant amb una pendent pronunciada a través del bosc espès, d’entre els quals hi han uns quants pins i fins i tot l’Edu troba algun Rovelló que seria posteriorment degustat. De cop, ja quasi al final de la nostra etapa, en retrovem de nou amb la parella anterior, i ens expliquen que fan el mateix que nosaltres..No ens ho podem creure!!..fins i tot a les últimes rampes fem un pique amb l’home, i tot i que fa mal reconeixe-ho, ens repassa a tots.

Aquí les inmenses parets de les Dolomites ens rodegen per totes bandes i després de molt buscar trobem un apartament amb cuina on de nou ens tornem a posar les botes i dormim planxants esperant l'última etapa.