Transalpina - Etapa 2

Galtür - S-Charl

Dades tècniques de l'etapa

Longitud: 66.2 Km

Temps sobre la bici: 5h28 min

Velocitat mitja: 12.1 km/h

Desnivell positiu: 2050m

Desnivell total: 210 m

Alçada màxima: 2608m

Pendent mitja: 7%

Pendent màxima: 22%

Després de la primera nit i d'haver fet al dia anterior més km amb bici dels que havia fet mai, ens llevem i ens disposem a fer el doble de km dels fets a la passada etapa, ja que hem de recuperar els que ens vam deixar ahir fins a Ischgl. Per sort són tots baixada i per una pista forestal pel mig del bosc que es fan molt agradables tot i el fred que fa a primera hora del matí.

Un cop recuperats els 10 km que ens separen d’Ischgl, comencem a remuntar pel camí que ens porta al Heidelberger Hutte a través d’una pista primer asfaltada que puja com una mala cosa i després d’una pista forestal amb suaus pujades.

Allà, els meus tres compinches no es poden resistir a fotres una birrilla abans d’afrontar els 400 m de desnivell que encara ens separen del coll per un corriol difícilment ciclable.

La pujada és dura i es fa llarga, sobretot pel fet de portar la bici al costat o a l’esquena els més valents. Finalment arribem al coll, on uns alemanys li foten la bronca a l’Àlex per no portar el casc:

Alemany: Why are you not wearing your helmet?¿?

Àlex: Well…we are going up…there is no danger to fall…

Alemany: Off course there is danger….(renega una estona més i al final deixar anar…) and if you fall..then I will come and kick you!

Em quedo amb la cara que li va quedar a l’Àlex després d’aquest intercanvi de paraules...(if you fall I’ll kick you...if you fall I’ll kick you...).

Bé, després d’aquesta petita discussió, al coll de Fimberpass a més de 2600 metres d’alçada, hem de baixar el que seria el descens més tècnic de tota la travessa, per un corriol pedregós, en el qual no es pot córrer i malgrat l’adrenalina, cal fer amb precaució. El corriol s’acaba amb un pont estret que cal fer malabarismes per passar-lo i un cop superar, una suau pista ens porta fins a Lü i després d’un corriol i una pista de nou arribem a Sent on fem un merescut descans.

Després del berenar, ens quedava pujar fins al poble de S-Charl (600m de desnivell) a través d’una carretera secundària. Per mi possiblement els moments més durs de la travessa...ja que després de 50 km posar-te a fer una pujada d’aquestes...mmm...acabes bastant trinxat. Està clar però que l’esforç va valdre la pena i vam arribar a S-Charl, un poble de 4 cases i dos hotels, en cap dels quals vam trobar allotjament i per sort ens vam poder allotjar a una casa d'un particular que deia que la cucaracha no puede caminar porque no tiene marihuana que fumar!! Quin fenòmeno!!

Etapa 3