S-Charl - Bormio
Dades tècniques de l'etapa
Longitud: 70.28 Km
Temps sobre la bici: 4h45 min
Velocitat mitja: 14.8 km/h
Desnivell positiu: 1365m
Desnivell total: -550 m
Alçada màxima: 2263m
Pendent mitja: 6%
Pendent màxima: 19%
Després de passar una vesprada a un bar de S-Charl escoltant el paio que s’assemblava a l’Edd Harris i que cantava versions de la cucartxa que ya no puede caminar, porque le falta marihuana que fumar?¿?!…ens despertem i de nou ens espera un esmorzar de pel·lícula, va parir quins formatges, aquesta gent si que viuen bé!
Arrenquem com és de costum, després d’estar entaulats quasi una hora i de fer el deures abans de marxar i amb la roba neta.
Ens espera una pujada fins a un coll de 400m de desnivell molt fàcil i completament ciclable fins dalt. Allà comença una baixada primer una mica tècnica pel corriol (recordo com l’edu es fot un costillazo davant meu i el tio ni s’immuta i s'aixeca dient: Que passaaaaa!!) fins que arribem a la població de Lü.
Acabem de baixar fins a baix de tot de la vall i comencem el que seria la pujadeta del dia i on l’Edu ens delaitaria amb un de els seves frases:
- Elías: Qué Edu como vas?
- Edu: Ostia nen, hoy no puedo, voy clavado!!
L’Edu anava clavat i no m’estranya, amb la de birres que es va fotre la nit anterior...
La pujada és durilla però molt agraïda. Les parets vertical de roca que van apareixen al marge esquerre de la vall, i les cascades que d’elles en baixen, compensen tot el sofriment de la pujada mentre fem els nostres últims quilometres en terres suïsses.
Arribem al coll, passem la frontera italiana i comença la baixada pel per un camí estret al costat del riu, un pèl perillós per la timba que té, per que li dóna el seu toc d’adrenalina fins que arribem al llac on els dos valents es fan un banyet malgrat la rasca que fot.
Últims metres abans d’arribar a Bormio, però encara ens esperava un baixada de paelles que fins i tot a sobre la bici vam quedar marejats!!
A Bormio trobem un hotel cutrillu d’una estrella, del quals els amos eren parents de la familia Adams, com a mínim i ens en anem a dormir amb el cel, una mica entranyinat...tindriem bon dia l'endemà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada