Transalpina - Etapa 4

Bormio - Pezzo

Dades tècniques de l’etapa

Longitud: 59.1 Km

Temps sobre la bici: 4h50 min

Velocitat mitja: 12.2 km/h

Desnivell positiu: 2028m

Desnivell total: 200 m

Alçada màxima: 2654m

Pendent mitja: 8%

Pendent màxima: 23%

El dia avui s’aixeca molt enteranyinat i fins i tot a estones cauen gotes. Ens espera el desnivell més important de tota l’etapa. Els primers km transcorren al llarg de la vall, i en teoria són plans (10-12km) fins agafar la vall correcte per enfilar-nos cap al passo di Gavia. Després del ritme que portàvem els últims dies, fer aquell tros pla ens avorreix així que per equivocació decidim regalar-nos un primer petit port de muntanya de 300 m de desnivell (agafem la carretera secundària i ens enfilem per tornar a baixar al mateix lloc…) que ens serveix per escalfar per la gran pujada que ens esperava.

La pujada comença per la carretera asfaltada que condueix a dues petites poblacions amb unes rampes importants. La carretera continua, convertint-se en un camí d’adoquins bastant molest per pedalar, i posteriorment es passa a un camí en obres en aquells moments, que ens obligar a baixar de la bici, durant una estona.

Més endanvant, arribem a una nova població on el camí torna a millorar i segueix enfilant-se a base de paelles fins que la pista s’acaba i hem de continuar per un corriol ja a 2200 m. Seguim pel corriol ciclable a estones (bé per l’Àlex ciclable 100%) fins a arribar al Passo di Alpe a 2450m on fot una rasca de la hòstia i ens eixupluguem a un petit refugi mentre esperem al Pedus.

Una vegada ajuntat el grup, toca baixar pel corriol fins a empalmar amb la carretera que condueix al Passo di Gavia a 2600. Durant la baixada pel corriol, ens fotem alguna que altra castanya important ja que el camí està ple de pedres.

Arribem a la carretera i comencem a pujar amb un fort vent i pluja fins que un km abans del coll, i vistes les condicions meteorològiques, decidim parar a un refugi on ens posem les botes amb uns macarrons després de superar els 2000m de desnivell. Després dels macarrons, ens hi tornem a posar fins al coll (encara amb pluja), lloc on en teoria hem de passar la nit al refugio Bonetta. Són les dues de la tarda i allà ens hi moriríem de fàstic, així que decidim baixar cap al poble de pezzo, i adelantar km de la següent etapa. La baixada la fem a través d’una carretera prou estreta, inclòs un túnel sense llum on quedem completament a les fosques, d’on sense entro primer i quan tornem a veure la llum l’Elias es troba davant meu !?¿?.

Només queda acabar de de baixar fins a prop de pezzo i trobar un hotelet on passem la nit tot foten unes birrilles i flipant amb les cares de l’Elias i l’Alex en ser repassats en una partida del “Què” per uns novatillos com nosaltres ;-).