18/3/15

Pic de la Dona

Comença el primer capítol de sortides de tarda d'entre setmana. El dia comença a allargar i malgrat que el moment més recomanat per fer esquí de muntanya és a primera hora del matí...començo a trobar-li el gustillo sortint amb les últimes i més belles llums del dia.


La previsió no és massa bona per aquesta tarda...miro un parell de vegades les webcams de Vallter, i els núvols venen i van...és a dir incertesa total. Sembla que hi ha neu i no bufa massa vent. Acabo les classes i després de valorar les alternatives que tinc..(anar a vallter a veure si salvo la tarda o anar a casa sol (amb la núria a les amèriques) i posar-me a corregir examens), està clar que l'Ibiza em demana que l'estruji una mica. Poc transit a aquestes hores pel ripollès i a les 16:40 ja sóc al pàrquing de dalt. Inicialment volia anar al Bastiments, però no tinc clar que tingui prou llum, i la vall del coll de Mantet està per sucar-hi pa després dels 10 cm caiguts ahir.



Em canvio i surto a bon ritme abans de les 5. No vaig poder sortir el cap de setmana passat...empalmant mitja grip i una torticolis semblava moribund...així que necessito una bona dosi de neu i fred perquè em passin tots els mals. Feia molts de dies que no em quedava a soles amb la muntanya i la veritat és que les sensacions són molt i molt bones.


Ara toca un rato de sol....aviam quan dura. En 20 minuts sóc al coll i segueixo cap al pic de la Dona. Una de cal i otra de Arena. Del coll fins a quasi al cim vaig a les palpentes. Boira i una mica de vent seran els meus acompanyants a la carena. Sort que hi ha la traça oberta i només m'haig de dedicar a seguir-la tot contemplant com la boira juga amb la muntanya i el sol i és ara i ara ja no.

Ja ho té això de l'esquí de muntanya...puc haver pujat el Pic de la Dona 30 vegades...però cada vegada és diferent...ja sigui per la neu o la meteo...avui sense dubte la variable és la meteo i la llum. Sempre he pensat que si desitges una cosa, s'acaba complint....avui he desitjant durant 30 minuts inmers a dins un mar de boira que aquesta s'aixequés quan arribés al cim...





Arribo al cim i el sol m'escalfa la cara. Grans vistes a totes bandes amb restes de boira residuals als voltants de l'estació d'esquí que fan que avui Vallter no sembli Vallter. No són ni les 6 i tinc encara temps...així que em regalo uns minuts i simplement contemplo l'espectacle.




Abans que el sol s'amagui darrere el Bacivers, baixo per la coma cap a l'estació...primer amb un neu pols i base dura a sota, per passar a neu crosta sense base i posteriorment a la pista. 


Arribo al cotxe a les 18:20 quan veig que no sóc el més boig de la classe. A aquesta hora, un altre intrèpid que deu haver plegat una mica més tard que jo de la feina, comença a foquejar cap al Pic de la Dona....

Joel

2 comentaris:

Samuel ha dit...

Ostres que maco tan nevat! I el Canigó que surt dels núvols també es veu ben carregat de neu!!! potser seria hora de fer una travessa vall de la comalada-canigó!!!

Traçant somnis ha dit...

Està guapo el Canigó!! Aviam si dura la neu perquè crec que no hi ha massa gruix!! La Comalada la tinc moooolt pendent! Si no vols fer tants km aquest cap de setmana, aquesta encara colaria..;-)!