Intent Pic Céciré

Anem sumant companyia a mesura que passa el pont i es van sumant famílies. La última incorporació, l'Adri, la Marta i en Marc que després d'una Odissea arriben amb l'auto i ens aixequem ben aviat per anar a coneixer una mica els entorns de l'estació d'esquí de Luchon. La carretera està tancada només pels veïns i serveis però ens enfilem per les carretera nevada i aparquem al pàrquing de dalt de 1800m. 

Temps molt rúfol i encara amb alguns flocs de neu. L'Adri que portava les pells enganxades de casa, les ha de treure doncs comencem amb 400m de desnivell de baixada per la pista que porta a Le Lac.

Remuntem fins a la part més alta de l'estació amb núvols que cada cop son menys espessos.

Quan som dalt de tot, volem acabar d'arribar a la cresta i just s'aclara el cel. Obrim traça fonda durant 15 minuts i ens plantem dalt la carena. No sabem fins on arribarem. Hem anat fent més gran l'objectiu del dia a mesura que es va esquerdant el cel.

 

Cada cop veiem més coll avall que arribarem al cim, però quan ens enfilem a l'avantcim de sobre els remuntadors i veiem la muralla que tenim davant, sabem que toca plegar veles i aprofitar de la neu pols fresca que ens espera a la baixada.

Adri, Sam i Joel

Montsegú

 M'havia guardat el cim de l'estació per poder pujar amb en Samuel. 

Aquesta vegada però pugem per l'altra banda de l'estació (Agudes). Neu molt gelada a la part de baix i enfilem ara fins a dalt de tot. Últims metres amb força vent i fred. Traiem pells, fem la primera baixada i carreguem esquís per tornar a pujar al Pène Nere que en Samuel no havia pujat.

De baixada, tot per pistes i al tram final repicant fort de dents i millor no caure que amb el gel que hi ha arribariem de cop a baix.

Samuel i Joel

Pène Nere i Cap de Pales

 Inici del Pont de la Puríssima que aquest any decidim passar a les vall de Luchon ben desconegudes per nosaltres. Després d'instal·lar-nos a l'apartament, escapada ràpida solitària a l'estació d'esquí de Peyragudes des del vessant oest de Peyresourde. Pujada i baixada per pistes amb les últimes llum per fer la 3a sortida de la temporada i 700m més de desnivell aquesta temporada.

Joel

Tossa d'Alp

 Inici de temporada del tot improvisat. 10 del matí, se'm trunquen els plans d'anar a Barcelona tinc tot el matí i migdia per endavant. No m'ho penso i d'un revolada carrego tot el material al cotxe. Fa un parell de dies vaig veure una màquina trepitja neu a la masella, per tant, per poca neu que hagi caigut i la mica que hagin fabricat, si està ben compactada, ja servirà per treure el mono. A les 12 arribo al pla de Masella després de que en Samuel pel mans lliures d'informi de l'estat de totes les pistes i em digui l'itinerari que haig de seguir.

Pujada fins dalt la Tossa per pistes amb 5-10cm ben compactats a on ha passat la màquina descalçant només un curt tram abans del Jumbo Tossa. Necessito ben bé 3 parades per recuperar l'alè, doncs es nota que és inici de temporada i no estic acostumat a aquestes arrencades tant espitoses. 

Arribo fins dalt del cim mateix amb esquís al peus i amb un bon sol i fred. Toca abrigar-se i gaudir del que és per mi la pista amb més bones vistes de la Cerdanya i més amb tant solitud. Gaudir també del fred viu després d'aquest estiu tant infernal i notar com l'aire glaçat entre fins a les profunditats pulmonars.

 Neu dura que toca esgarrapar bé els cantells a dalt i més primavera a la part de baix però que serveixen per començar a treure la carbonilla després de 6 mesos al ralentí. 

 3 hores de cotxe per 2 d'activitat. Avui la ratio no acaba de sortir però poc importa. Com més vells més tocats de l'ala i més clar tenim el que ens agrada.

Joel

 

 

 

Cresta de Bachimala

 Realització de la cresta de Bachimala culminant 9 3000s des del refugi de Tabernés:

 Refugi Tabernés - Ibons Bachimala -Pico de la Pez, 3024m - Pico Puerto de la Pez, 3018m- Pico Abeillé 3029m -Pico Marcos Feliu, 3057m- Pequeño Bachimala, 3061m - Punta del Ibón, 3100m - Punta Ledormeur, 3120m -Gran Bachimala, 3177m -Punta del Sabre, 3136m.

Anem a fer els 3000 de l'estiu. Aquesta vegada ens decantem per la cresta de Bachimala que ens permet ascendir a 9 cims de 3000 metres del Pirineu sense una excessiva dificultat i en una vall que cap dels dos hem trepitjat. 

Dijous al vespre aparquem al costat del refugi Tabernés després de fer un 10 km de pista en bon estat que s'agafa poc abans d'arribar al poble de Gistain. Sobre el refugi, doncs tot el que es pot esperar d'un refugi lliure sense llits. Dues sales/menjadors amb taules i cadires i molt espaiós per poder dormir a terra a cobert i a costat del cotxe. Ens agafem el menjador petit i a les 10 ja estem intentant dormir.

A les 5 de la matinada estem els dos desperts abans que soni el despertador i decidim que per estar mirant les musaranyes que tant per tant ens hi posem aviat. Dit i fet, esmorzem i a les 5.40 ens posem en camí amb només un frontal. Toca caminar ben bé 40 minuts a les fosques intentant no torçar-se cap turmell. El camí per sort és evident i anem remuntant pel costat esquerre del riu fins arribar al Vado de Bachimala. Aquí toca creuar el riu i agafar el camí que cap al coll del Paso de la Gatera/Señal de Viadós direcció Est (no seguir el camí més evident que porta al Puerto de la Pez). El camí s'enfila fort i  de valent i ens fa entrar en calor. Després de 10 minuts, en una pedra que ja indica els Ibons, ens desviem del camí principal  a l'esquerra per seguir pujant fort fins que no som a 2300, on la pendent es suavitza fins arribar al primer dels ibons (2h).

Esmorzem i seguim pujant direcció al coll amb un camí no sempre evident però amb la direcció clara. Encarem la canal final per seguint el camí prou ben marcat però amb roca descompost i arribem a dalt la cresta (3h).

 

 Un cap dalt la cresta comencem a resseguir-la sense massa dificultats fins als dos primer 3000s del dia. Pica de la Pez i Pico Puerto de la Pez. (3h 30min).

D'aquí comecem a desgrimpar per la cresta, majoritàriament pel costat espanyol sense massa dificultat exceptuant un pas abans d'arribar al coll.

Comencem a remuntar cap al cim d'Abeille. Primer superant uns gendarems pel costat francès.

I arribem al que segurament és el pas de II+ de la cresta i per mi el que té una mica més de dificultat. És L'últim pujada abans del replà del cim. Les fites i per esquivar-lo es passa pel costat espanyol amb un camí-flanqueix que s'intueix amb una mica de roca descomposta i que hem llegit que és més fàcil. Nosaltres preferim anar per dalt seguint el fil de cresta. És un pas d'uns 4-5 metres una mica vertical i exposat amb roca una mica polida que prefereixo fer de segon. El quasi guia Xevi m'estaca amb la corda i el superem sense més dificultat, però perdent els 10 minuts de rigor d'encordar-nos i assegurar-nos.

Superar el pas tornem a guardar la corda a la motxilla i ja no la tornarem a treure fins al cotxe. Arribem al cim d'Abeillé després de quasi 5 hores de sortir del refugi (4h 45 min.).

A partir d'aquí seguim progressant per la cresta caminant-grimpant i els 3000s van caient de manera fàcil i sense adonar-nos-en ja estem davant la grimpada final al Bachimala. Punta Ledormeur (5h 50min). Aquí hi ha una desgrimpada per arribar al coll abans del Bachimala  però que trobem més fàcil del que haviem llegit. Passant primer per costat espanyol (timba) i després tornant a la vessant francesa.

D'aquí ja encarem la puajda final i potser segon tram més "complicat" de la cresta. Pujada per terreny compost que si es tria bé l'itinerari no té gaire dificultat. Nosaltes hem seguit pujat pel fil de la carena, passant per costat esquerra de la placa llisa i un cop allà fent un flanqueig exposat però no dificil (per la segona repisa) i un cop superar aquell tros ja si grimpada fàcil fins al cim.

Vuitè 3000 del dia! Cim del Bachimala. (6h 15min).

D'aqui ja seguim crestejant sense gaires dificultats fins a la punt del Sable (6h 45min) amb grans vistes a la cresta d'Espadas que vam fer fa un parell d'estius.

I ja només queda seguir baixant seguint el fil de carena. Pensava que aquesta baixada era més com un corriol, però segueix sent part de la cresta i per tant toca seguir desgrimpant i buscant el camí més evident ben bé fins poc abans del coll del senyal de Viadós. 

Un cop al coll, decidim per completar la circular seguir el camí que va cap a Viadós per la Roya que baixa menys dret, cuidant el genolls i així no repetim cap tram i de pas contemplar una estona més l'estampa d'aquesta part de la vall i anar a buscar la pista que ens deixarà de nou al refugi de Tabernes. (9h 02 min).

 https://strava.app.link/ZEMOEykZtsb

Xevi i Joel