Pic Negre

S'acaba l'any i diuen que toca fer un cim inèdit. Després de mirar mapes i adonar-nos que ho tenim tot bastant trillat del que ens queda a menys de dues hores de casa, mirant i remirant el mapa de la cerdanya, en Samuel proposa d'anar al Pic Negre des del pobles de Bescaran (a sobre la Seu d'Urgell). No trobem cap piulada amb esquis per aquesta vall, normalment es fa des de la Rabassa, aixi que no sabem què ens trobarem ni si hi podrem acostar-nos-hi prou amb el cotxe.

Recollim en Xevi a Berga i li fotem directes pel tunel del cadí. Clatellada al canto, però guanyem 20 minuts ben bons en comparació si passessim per la collada de Tosses. En una 1h i 50min som al poble de Bescaran i d'allà agafem una pista ben nevada i gelada cap a l'Obaga de Bescaran que ens permetrà sortir de 1716m gràcies al subaru d'en Samuel.

Aparquem el cotxe i foquegem els 2km de pista que ens queden abans d'entrar a la vall del Torrent del Port Negre que remuntem direcció NNW primer bastant plana i que amb l'alçada va guanyant pendent.

La majoria de cims estan ben escombrats pel vent, però al voltant del torrent i pel bosc encara tenim unes bones pales. La idea era anar al Monturull i fer la tornada per la vall del Torrent de la Bassa, però en veure que del Pic Negre al Monturull haurem d'anar a peu ho descartem. 

Tardem 2h i 15min per arribar al cim del Pic Negre. D'allà ens acostem al Clot del Port Negre, per intentar saltar a la cara nord fins als Tolls de l'Olla, però o no hi ha neu, o la que hi ha està massa carregada-placada i amb convexitats que fan por, així que fem un mos i abans que el vent ens faci agafar fred, desfem el camí de pujada per una neu ventada-primavera que ens fa xalar de valent. 

Xevi, Samuel i Joel

Tarbesou - Donezan

És Nadal i anem a l'estació d'esquí d'Ascou a l'Ariege. Aparquem a la paella a 1687 on ja veiem una traça que puja per la pista del Teleski de Monegou. La seguim però resulta que està petrificada des de ben al principi i sense ganivetes les passem una mica canutes. A mitja pista acabem de pujar a la francesa pel teleskí directe amunt fins arribar a la carena del Monegou. Està tot vidre i després de provar de pujar pel costat més solei, acabem pujant amb grampons fins a dalt del cim.

La idea inicial era anar fins la pic de Balbonne, però veient el que ens hem trobat a la cara nord del Tarbesou, decidim que si trobem bona neu per baixar als estanys de sota la cara sud del Tarbesou, a serà molt. I tant bon neu, primera pala est del Tarbesou amb neu que comença a transformar i a la que trobem una canaleta ben dreta ja saltem cap a la sud directe cap als Estanys amb neu al dente.

Ens anem animant i anem perdent cota, fins que arribem al Estany de Rabassoles a 1800m. Al final enscara ens hem regalat 550m de molt bona baixada i en un entorn ben salvatge i solitari.

Fot una bona cleca de sol i l'eloi que en va ben faltat s'ho treu tot. Toca una bona pujada fins al Coll de la Coumeille del Ours. Comencem a remuntar la forta pendent on per sort hi ha una bona traça que ens deixa a dalt amb poc més de mitja hora on tornem a trepitjar el vidre que haviem trobat a la nord del Tarbesou.

Decidim posar grampons i flanquegem per la cara Nord-Est del cim fins a empalmar amb la carena a mitja alçada i d'allà trempejant el vidre fins les pistes.

Eloi i Joel

Pic du Col Taillat - Ariège

Avui en toca una de de descoberta al salvatge Ariège. Ha nevat a totes les cotes al Pirineu així que aprofitem i anem fins al poble de Larcat a sobre les Cabanes i aparquem a 900m on ja ens calcem els esquís per remuntar la pista.

Pugem primer per la pista i després retallant pels camps direcció el Cap de la Lesse de Bialac obrint traça amb 30 cm de neu pols seca. El sol apreta i comença a humitejar la neu i a en Samuel si la fan pans dels bons. Tardem quasi 2 hores arribar al primer cimet del dia i això tot just acaba de començar. Grans vistes cap al Plateau de Beille i el massís del Saint Barthelemy tot ben nevat.

Seguim els prop de 3 Km de carena que ha estat castigada pel vent direcció el Pla de Montcamp, però amb la neu suficient per deixar-nos avançar sense descalçar-nos els esquís. Última rampa amb una mica de pendent i ens plantem dalt d'aquest gran mirador (1905m). En Samuel em revisa la maleta per veure què porta ell que jo no porto...apart del piolet que l'he deixat al cotxe, sembla que em casc s'ha quedat pel camí...

Veiem el nostre objectiu encara una mica llunyà davant nostre seguint la carena i el coll, i una bona pala que baixa directe cap al SW. 

No ens en podem estar i baixem uns 250m primer per bona neu pols un mica humida i més pesada ja al arribar al barranc. Tornem a posar pells i enfilem els 300m que ens separen el Pic du Col Taillat. (1959m) on arribem després de quasi 5 hores de feina. 

Aquest racó de l'Ariège té infinites pales i possibilitats per a l'esquí de muntanya, llàstima que té aquests mals i llunyans accessos. Decidim tornar seguint el Ruiseau de la Prade que ens deleita amb una pala amb polsarraca seca de la bona. 

Després de creuar la pista toca buscar-se la vida i anar baixant - flanquejant pel costat del torrent fins a cota 1500m i remuntem amb poques llaçades a la pista a l'alçada de la Cabane du Besset on ens pensem que serà ja tot bufar i fer ampolles. La pista és molt plana al principi i toca patinar bastant i al arribar als prats de pols seca del matí, a les 4 de la tarda a l'ombra, la neu s'ha encrostat de valent, així que baixem fins al cotxe practicant l'esquí de supervivència entre els prats de vaques i la pista.

Surten 1400m de desnivell i més de 20km després 7 hores ben treballades, per començar a agafar una mica de forma aquesta temporada.

Sam i Joel

Puig de Pastuira o Borregues

Abril és sinònim de neus estables i permet fer coses que en ple hivern no les podem fer, Anem una vegada més a vallter aquesta temporada i remuntem cap al coll de la marrana. Cap a Mantet i Xemeneies no hi queda res de neu. En Samuel que apareix a última hora ens acompanya tot foll fins al coll.

Des del coll tenim dubtes de si tirar cap a tirapits o anar a fer la carena del Puig de Pastuira i buscar alguna de les canals que baixen directes per la cara nord fins a la paella de la carretera de Coma de l'Orri. Finalment ens decantem per aquesta segons opció perquè a l'hivern no hem estat mai al Pastuira i tenim ganes de fer el tafaner i veure des de dalt les canals. Descalcem un curt tros fins al coll de la Coma de l'Orri i tornem a calçar enfilant la carena buscant sempre el vessant est on la neu ha transformat i es deixa pujar bé. Descalcem de nou abans d'arribar al cim on la neu escasseja i un cop dalt en mirem la possible baixada.

Per anar a buscar alguna de les canals baixem primer direcció est fins a un petit monticle d'on tenim visibilitat de la primera canal més dreta, la del torrent de la Jaça dels Marrans. Tant dreta ens sembla que no des de dalt fa comba i no en veiem la continuació i tot i que de des baix es veia factible i la neu està al dente, no ens hi posem. Seguim anat direcció est i ara si que ho veiem més clar de baixar per la canal del torrent del Pla de la Llosena, on a més a més hi ha traces de fa alguns dies. 

Al principi és més una pala ampla d'uns 30-35º i després es va encaixonant. La neu al principi al dente però de seguida es fa massa feixuga fins a baix. Esquiem fins poc abans del Pla de la Llosena a uns 1800, on de fet comença el bosc i deixa de ser esquiable. Acabem d'arribar a baix a la carretera caminant uns 20 minuts i remuntem fent dit fins al pàrquing superior de Vallter.

Xevi i Joel