Aquest cap de setmana he tornat a la vall de Saint Lary Soulan. Fa 4 mesos vam tancar en aquesta zona la temporada "d'hivern" quan s'acabava la primavera anant a la zona del Neouvielle, però aquest dissabte m'han vingut al cap les vacances familiars del Nadal del 2008 i en especial de la sortida a la Vallée de Badet.
Aquests paisatges salvatges i aquest records, m'han servit per mirar una mica enrere i veure què ha passat en aquests últims 15 anys, i és que en fa ja més de 15 que intento plasmar en aquest blog el que és la meva vida (o un dels grans pilars d'ella). Satisfet de tots els bons moments que he passat a les muntanyes amb família, bons amics o en solitud, espero seguir-ne gaudint i trobant temps i ganes per deixar-ho plasmat amb unes paraules i imatges. Relats i imatges que em transportin d'aquí unes dècades de nou el que ens han transmès les muntanyes a qui les vivim així i ens n'adonem com de ràpid passa el temps i com d'important n'és viure'l cada dia.
Divendres tarda, agafem un ticket comodí familiar de 24h i després de 400km al cotxe, tirem la tenda a escassos 10m del telecadira de l'estació de Piau-Engaly i intentem dormir unes hores fins a l'albada. Alguns ens despertem 100 vegades durant la nit i donem mil voltes. D'altres dormen com socs i mòmies sense moure's ni un cm. En qualsevol cas, poc després de les 7 ja estem enfilant el camí que ens porta al Port de Campbiel. Veiem llums, paisatges i colors de la pel·lícula del senyor dels anells mentre creuem els dits perquè el dia s'aguanti.
Un cop al coll, ja enfilem cap al primer cim del dia. Lenquo de Capo, des d'on veiem amb tota la seva majestuositat, l'aresta que ens separar del Pic Lentilla. Com moltes ens passa, des d'aquí sembla que no hi hagi camí possible per arribar al destí d'avui, però poc a poc anem remuntant i gaudint d'aquest fàcil i una mica descomposta aresta (PD), on en algun punt s'ha de salvar algun pas de segon (o això diuen les ressenyes).
Nosaltres tardem unes 4h hores des del pàrquing fins al Pic Lentilla 3157m (que no tenia!) i després falten un 10 minuts més caminant fins al tant desitjat per alguns Campbiel. Jo ja l'havia fet amb l'Edu a les nostres joventuds i amb esquís per l'altra banda, però això és el que tenen les muntanyes, que les pots pujar per totes bandes i diferents condicions, que cada vegada les vius i veus diferents.
Fotos de cims i tornem fent circulat per l'Hourquette de Cap de Long i avall cap al Pla de Targo, per un camí gens evident (o si, però nosaltres a mitja pala hem perdut les fites i ens hem hagut de buscar la vida fins a baix).
Baixem fins a cota 2400 i remuntem ja fins al coll de Campbiel on hem passat fa unes hores, pel camí que puja de Gèdre. Últim mos contemplant una marmota poc esquerpa mentre tracem somnis de rutes hivernals amb esquís per aquestes valls. I és que encara ens queda tant per descobrir...
Del coll al cotxe desfem el camí del matí i ens acaben sortint prop de 18 km i 1700m de desnivell.
Xevi, Samuel i Joel
