Err - Puigmal - Núria - Coll de Finestrelles - Segre - Err

Avui toca provar les Salomon una mica en serio i des de la vessant francesa a Sta. Leocadia em disposo anar a veure els tiets que pugen a Núria avui. Surto del pàrquing superior de l'estació d'esquí del Puigmal i enfilo camí directe cap al Puigmal. Molt dret al principi i poc agraït la veritat però que en una hora em deixen dalt del cim.

Baixo cap al camí de Núria fins a trobar-me les aigües que menen de les poques roques carbonatades que trobem al Oriental.

D'allà la pendent ja flaca i segueixo baixant fins que a l'alçada de la Font Bordonera, em trobo amb ma mare que puja de Núria i refresquem una mica les cames i tot el cos ja de pas.

D'aquí anem cap a Núria on els tiets ens esperen. Picnic davant del llac i quan sento el primer tro no m'encanto i començo a pujar cap al coll de Finestrelles o quedaré moll com un ànec.

Del coll cap al Pic del Segre i d'allà cap al Puigmal de LLo i de nou cap al pàrquing de l'estació amb els útlims 20 minuts sota la pluja per completar una més que bona volta i entreno amb +2000m.
Les Salomon SpeedCross 4 un 10!! Res a veure amb el que havia corregut fins ara.

Joel

Robiñieira

Fem una escapada llampec entre setmana amb en Samuel per anar a fer un 3000. Al final anem per l'opció fàcil, un 3000 a prop i no massa complicat. Agafem la pista de Chisagües que ens deixa ben amunt amb la furgo (últim tram només per 4x4) on passem la nit tempestuosa.

Sortim ben aviat direcció els llacs de la Múnia, camí que vam fer ara farà ja 5 anys quan vam fer el cim de la Múnia. Abans però d'arribar al primer llac, ja ens desviem del camí principal i anem a buscar la senyora pala sud del Pic de la Robiñieira (que a l'hivern ha d'acollonir de valent, doncs son 600 metres de desnivell ben exposats).

Nosaltres només trobem un parell de "neveros" a la part baixa que ens fan engramponar i la resta de la pala ara a l'estiu es fa seguin el camí prou ben marcat fins a arribar a la carena cimera, on només cal posar les mans a terra uns instants just quan acaba la pala. La carena en sí no té res, i en 2 hores des de que hem sortit del cotxe ja fem cim quan encara no son ni les 9 del matí.

Moltíssima neu a tot el circ de la Múnia on de ben segur es pot allargar la temporada d'esquí de muntanya fins a finals de juny tranquil·lament. Nosaltres de moment ja ens hem apuntat a la llista la Punta Alta de las Blancas per fer la primavera que ve.

Com que és molt aviat i sembla que el dia té ganes de aguantar ens plantegem fer una circular completa pels estanys de La Larri, baixant i pel barranc, los Llanos i refugi del mateix nom i tornant al cotxe pel GR i el refugi de La Estiva, grandíssim mirador de Pineta i les cares nord del Món Perdut.

Al final surt una bona volta, amb 1800 de desnivell positiu i no menys de 20 km ens unes 8 hores d'activitat.

Samuel i Joel

Pic d'Anayet

Després de fer la travessa pels Infiernos ahir, avui ens hagués agradat anar a un altre 3000 que teníem entre cella i cella, però estem cansats i volem arribat aviat a casa, així que ens busquem un objectiu menys modest però no menys atractiu.

Dormim al pàrquing de costat de la carretera d'Anayet i a 3d8 ja estem recorrent el prop de 2km que ens separen del pàrquing de l'estació per carretera. D'allà ja seguim el GR fins als Ibones de Anayet, sense dubte un lloc ben pintoresc vigilat pel Midi-d'Ossau.

Ja abans d'arribar als Ibons apareix davant nostre l'Anayet, una bona mole de pedra que vist de lluny sembla díficil poder-hi pujar sense cordes.

Dels Ibons pugem pel camí ben fresat fins al coll entre el Vertice i el Pico d'Anayet on ens refugiem de la calor que està caient a una petita ombra. Seguim per un camí ben fresat cap a la base de la píramide final i després d'un tram de camí amb forta pendent toca fer el pas de cadenes (principal "dificultat" de l'ascenció).

No és difícil però si un xic aèria i amb una bona timba a sota. Després anem cap a buscar la xemeneia final que amb l'ajuda de les mans per superar-la ens deixarà a escassos metres del cim.

Estem de sort i hem trobat poca gent al tram final que ens evitaran la caiguda de pedres i el fet d'esperar-nos als trams més compromesos com observem a la baixada quan puja un grup ben nombrós.

Descens pel mateix itinerari, ben transitat a aquestes hores del migdia fins als Ibons d'Anayet.

Xevi i Joel

Pic de l'Elefant - Montserrat

Acabant d'enllestir recta final de la recuperació i que m'ha tingut un mes fent 0 esport (m'imagino que inèdit des de que camino), vaig a treure el cap a Montserrat. La idea és fer una matinal per alguna zona que no hagi trepitjat.. així que vaig cap a la vessant nord i deixo el cotxe a Santa Cecília i segueixo el GR direcció el Monestir.

Passo per sota el Cavall Bernat, on per cert encara no havia estat i segueixo fins a trobar l'entrada evident de la canal que porta fins al coll de la Canal Plana (que de plana en té ben poc). D'allà salto a la vesant sud i rodejo el Pic de l'Elefant fins a arribar al coll sud on una fita i el camí una mica fresat indiquen que s'ha de pujar per allà.

Possiblement l'últim tros no sigui el més adequat per un convalescent d'operació que no pot fer força d'abdominals. Primer una grimpadeta fàcil de 10 metres i posteriorment una curta però punyetera xemeneia em deixen dalt del cim.

A mi m'ha costat més baixar-la, i m'he tingut de girar 180º a mitja xemeneia, però he llegit que hi ha gent que li costa més cara amunt...en fi res massa complicat si un servidor a mig gas ho ha pogut fer.

Retorn pel Monestir arrebossat de guiris i tornant a Santa Cecília pel corriol de costat de la carretera. Menys agraït però més ràpid que pel GR.

Joel

Vallée de Vicdessos

Escapada familiar Nadalenca a la vall de Vicdessos, o el que es podria dir, escapada futurista hivernal del que seran els hiverns d'aquí a poc anys...càlids i secs. 

Més d'un mes sense una volva de neu i temperatura 10ºC superiors a la mitjana anual del mes de desembre al la major part d'Europa deixen un panorama dramàtic pels amants de l'esquí de muntanya i encara més pels que es dediquen al món de les estacions d'esquí.

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd...però això no vol dir que no s'acabi perdent.

En fi, aquest any muntem camp base a Vicdessos. Es podria dir que no és una de les valls més esquiables del Pirineu, però un grapat de sortides si poden fer. El primer dia anem cap al Port de Lerhs per pujar el Pic de Girantes, just davant dels Tres Senyors. Des del coll, sembla que amb 10 minuts de porteig, es pot fer amb esquís fins dalt. Així és, al cap de 10 minuts calço esquís, però 10 metres després me'ls torno a descalçar doncs sobre lo que foquejo no és neu sinó gel petríficat. Calço grampons i pujo amb esquís fins al primer coll, on veig que fins dalt al cim serà més del mateix, així que deixo els esquís allà i enfilo fins dalt amb grampons i trobant a faltar en algun tram el piolet...

No hauré esquiat, però almenys dalt del cim es pot contemplar un bon panorama. Cap al sud, els gegants Pica d'Estats, Medacorba i companyia, i cap al sud el massis dels Tres Senyors, ben diferent d'ara fa un any...

Desfaig les meves passes, recullo esquís i cap al port de Lerhs de nou.

L'endemà, deixo directament els esquís a casa i anem a investigar cap a l'estany de Soulcem, a veure fins a on ens deixa pujar la neu...passem l'últim poble...arribem a la presa....seguim pujant...travessem tot l'estany i finalment ens hem de parar....no perquè la neu ens barri el pas, sinó perquè el camí s'acaba!! Hem arribat a dalt i rastres de neu. Aprofitem per anar a peu fins a sota el coll que porta el Medacorba...el Port de Rat etc. Poc esquiable aquest racó, amb fortes pendents i segurament molt allavós. 

Aixi doncs arribats al fons de la vall, fem mitja volta i tornem al camp base, després de descartar un altre racó per esquiar un altre any.

L'endemà pinten bastos, amb cel encapotat tot el dia, així que anem a treure el cap a l'Étang d'Izourt, una altra vall ben poc esquiable en amb condicions normals. Com a curiositat, la mort de 41 obrers que l'any 1941 van morir per una tempesta de neu durant els treballs de construcció de la presa...

Més que bon retrobament familiar en una vall que esperem que l'any que ve ens regali un Nadal passat per neu ;-)!