Escapada familiar Nadalenca a la vall de Vicdessos, o el que es podria dir, escapada futurista hivernal del que seran els hiverns d'aquí a poc anys...càlids i secs.
Més d'un mes sense una volva de neu i temperatura 10ºC superiors a la mitjana anual del mes de desembre al la major part d'Europa deixen un panorama dramàtic pels amants de l'esquí de muntanya i encara més pels que es dediquen al món de les estacions d'esquí.
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd...però això no vol dir que no s'acabi perdent.
En fi, aquest any muntem camp base a Vicdessos. Es podria dir que no és una de les valls més esquiables del Pirineu, però un grapat de sortides si poden fer. El primer dia anem cap al Port de Lerhs per pujar el Pic de Girantes, just davant dels Tres Senyors. Des del coll, sembla que amb 10 minuts de porteig, es pot fer amb esquís fins dalt. Així és, al cap de 10 minuts calço esquís, però 10 metres després me'ls torno a descalçar doncs sobre lo que foquejo no és neu sinó gel petríficat. Calço grampons i pujo amb esquís fins al primer coll, on veig que fins dalt al cim serà més del mateix, així que deixo els esquís allà i enfilo fins dalt amb grampons i trobant a faltar en algun tram el piolet...
No hauré esquiat, però almenys dalt del cim es pot contemplar un bon panorama. Cap al sud, els gegants Pica d'Estats, Medacorba i companyia, i cap al sud el massis dels Tres Senyors, ben diferent d'ara fa un any...
Desfaig les meves passes, recullo esquís i cap al port de Lerhs de nou.
L'endemà, deixo directament els esquís a casa i anem a investigar cap a l'estany de Soulcem, a veure fins a on ens deixa pujar la neu...passem l'últim poble...arribem a la presa....seguim pujant...travessem tot l'estany i finalment ens hem de parar....no perquè la neu ens barri el pas, sinó perquè el camí s'acaba!! Hem arribat a dalt i rastres de neu. Aprofitem per anar a peu fins a sota el coll que porta el Medacorba...el Port de Rat etc. Poc esquiable aquest racó, amb fortes pendents i segurament molt allavós.
Aixi doncs arribats al fons de la vall, fem mitja volta i tornem al camp base, després de descartar un altre racó per esquiar un altre any.
L'endemà pinten bastos, amb cel encapotat tot el dia, així que anem a treure el cap a l'Étang d'Izourt, una altra vall ben poc esquiable en amb condicions normals. Com a curiositat, la mort de 41 obrers que l'any 1941 van morir per una tempesta de neu durant els treballs de construcció de la presa...
Més que bon retrobament familiar en una vall que esperem que l'any que ve ens regali un Nadal passat per neu ;-)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada