27/5/19

Circular als 3 Puigmals des de Núria

Entre divendres i dissabte el pluviometre de Núria marca 92 litres amb cota de neu al voltant dels 2400....diumenge està tot ben blanc i dilluns hi ha alineació d'astres i habemus festa (¿!) així que després de recollir un antic company dels campaments d'Eslovenia del 2009 a la Pascual, a 2 de 8 ja estem esperant el cremallera a Queralbs. Poc després de les 8 ja estem caminant per la pista que condueix a la coma de l'embut amb un paisatge de contrastos, blanc sobre verd. Els prats de baix a Núria ben florits ens fa semblar com astronautes solitaris però el vent prou fred ens recorda que tot i ser a finals de primavera encara queda hivern per unes hores per nosaltres. El límit de la neu està prou amunt, esperem que quan girem cap a l'embut trobem la llengua de neu que hem vist ressenyada fa ben pocs dies. Tal qual, abans d'arribar a 2200m i junt a l'entrada de l'embut ja la tenim allà apunt per deixar-nos calçar esquis després de 20 minuts de pas lleuger.




Ja m'ho havien dit que hi havia com un microclima a l'embut del puigmal i que algunes temporades es podia esquiar fins a baix fins ben entrat a maig, però fins que no ho veus no t'ho acabes de creure. Al nostre voltant tot és roca i herba, excepte els 5 metres d'amplada de neu que s'allarga fins poc després d'acabar-se el barranc i unir-se amb el camí d'estiu que ve de l'esquerre.


Quan la cosa s'eixampla i sortim del barranc, allà on en Serrabassa va perdre el guà fa un parell de mesos la neu s'esfuma (!) i toca patejar, però és falsa alarma, ni cinc minuts amb esquís a les mans i ens tornem a posar dins al torrent.



Arribem a 2400, al límit pluja-neu d'aquest cap de setmana i a patir d'aquí ja està tot cobert, el verd va passant a blanc i ara si que foquegem a tort i a dret.


El Puigmal del Segre no hi he estat mai amb esquís i en Tom és el primer cop que està per aquí així que anem directes cap al Coll d'Err, prou adreçat al final, però amb una neu que comença a "primaverejar" ens deixa pujar sense problemes.  


Dalt del coll ja veiem el cim, amb neu prou dura i ventada a la cara oest, però que uns metres més avall s'obra una vall més que esquiable que ens anem estudiant per la primera baixada. La pujada nord-oest del Puigmal del Segre està tiessa i tiessa i hem de posar ganivetes i apretar una mica les dents fins que no som dalt. Primer mos del dia i ens estudiem per on baixar.



Ens llencem els primers 50 metres per la prou adreçada cara sud amb bona cremeta i abans de passar la carena tombem cap a França per agafar la vall que porta cap als Clots del Segre i més avall al refugi de la Culassa. Primer amb neu dura però que de seguida es transforma amb una neu compactada amb 2 dits de pols-transformada per fer les delicatessen.





Grandissima baixada a 27 de maig fins ben bé a 2400. Aquí la neu comença a posar-se en modo peixeteria, es nota que aquí ni ha glaçat i ben probablement hi va ploure, així que tot i que hi ha llengües de neu que baixen encara més avall, flanquegem i ens posem les pells per anar a buscar la carena nord-oest que puja al Puigmal de Llo. Anem pel segon. Neu fonda podrida que costa prou de foquejar fins que no som dalt de la carena. 



Arribem dalt del 2on Puigmal de la jornada. Puigmal de Llo. La idea aquí era baixar cap a Aiguaneix i pujar per la vessant oest del Puigmal d'Err, però es nota que tomba cap a sud i la neu escasseja. S'ha de dir que falten una mica de cames, així que ens conformem amb baixar amb neu que comença a estar massa tova ja fins al coll del Llo i de nou amb unes pells empapades carenegem fins al germà gran dels Puigmals.







Tot i que fa vent, encara és dels dies que he estat aquí amb menys vent. Avui ens hi deixa estar 5 minuts sense quedar congelats. Un petit mos i avall que son ja la 1 i la neu pinta que no serà com la primera...


Després d'uns primers girs prou dignes (pocs) a 2700m la neu ha transformat massa i toca tirar pes enrere i treballar fort de quàdriceps fins que al torrent enganxem de nou la neu marró i vella una mica més dura que aquesta si que es deixa esquiar una mica més.





Últims girs per dins l'embut intentant no caure al forat que porta directe a l'infern i descalcem allà on hem calçat 5 hores abans.




Al final en surten algun més de 15 km i cap a 1600m. Good end of season 18-19 a costat de casa! practicing some scottish english. Thanks Tom ;-)!!

Tom & Joel

2 comentaris:

Samuel ha dit...

Molt bona sortida! Tancar la temporada al Puigmal amb aquesta ruta és un privilegi!

Estem parlant de 7 mesos d'esquí al Pirineu Oriental! Vaia luxe aquest any de nevades irregulars, però n'hi hagut de primerenques i de tardanes!!!

Traçant somnis ha dit...

Ja ho pots ben dir! I això que ha estat un any prou sec de desembre a març però l'hem prou ben salvat!