Després del intent fallit ahir de complir el nostre objectiu, avui toca fer alguna cosa amb cara i ulls, però vaig una mica escàs d'idees, o sigui que aprofitant que en Samuel està espitós per pujar a esparrecar-ho tot, deixo que s'inspiri com només ell sap i anem a fer un pic completament desconegut per a mi i amb un inici bastant incert...
Quan arribem al punt de trobada (al creuament del Rec de Cortal Rosso amb la N320, just a sobre porté-puymorens) uns minuts tard, ja veiem en Samuel i en Xevi que tornen de fer una primera exploració. El barranc s'enfila fort, sembla que per la dreta és infranquejable, i per l'esquerre li falta neu, o sigui que tocarà patejar un rato (o més ben dit a saco!). En un principi des de baix sembla que en 20 minuts hauriem de ser a dalt al replà i poder calçar esquís, però el que semblava un pur tràmit des del principi es converteix en una marranada amb totes les lletres, incluint alguna grimpadeta, travesses per sobre de clapes de neu gelades i arrastrades per terra clavant les dents per no baixar avall. Finalment i després d'una horeta de suar la gota gorda podem calçar els esquís i amb 4 girs anem a enganxar la pista plana, amb traça, fàcil, còmode, soleia i amb esquiadors que arriben sense ni despentinar-se amb 20 minuts des del coll de puymorens. Però si, si haguéssim seguit el camí fàcil i marcat al mapa hagués estat una sortida amb ben poc glamour! ;-)
Bones vistes de la vall ben innivada amb en Fonfreda sempre visible. A partir d'aquí toca seguir per la pista fins a la cabanya d'Orri i després fins als plans del Rec de Querforc on observem un parell de valls interessants que venen de la ruta normal al Coma d'Or.
Continuem remuntant cap a la portella de LLanós per la part soleia obrint una bona traça que ens farà disfrutar de valent a la baixada. Arribem a la Portella vistes a l 'Estany de Llanós parcialment gelat. La pala d'accés al Font Viva està ventada i és una llàstima perquè amb bona neu té la pendent ideal per ser un descens disfruton, així que no queda més remei que deixar els trastos i enfilar cap amunt seguint el brau de l'Eloi.
Tot i no ser un cim de refèrencia de la zona, és un gran mirador del pics i valls del seu entorn, Pics de Coll Roig, Carlit, Grava, Llanós...
Arribem a dalt quasi a les 2, després de casi 5 horetes i havent fet 500m de desnivell a pota i 450 foquejant (per no oblidar que estem al Pirineu Oriental)...sort que a la baixada aquest parcial es milloraria. Amb un plis plas baixem al coll a buscar esquís i avall falta gent i això sembla allò de m...l'últim (amb tots els respectes!). No ens en adonem i ja som als plans de baix.
Aquí aixequem talonera i a lliscar fins per la pista fins que torna a agafar una mica de pendent i ens podem tornar a collar.
Si fos pel marrà d'en Samuel ja ens hagués fet baixar pel mateix lloc que hem pujat apurant de clapa amb clapa i foten-nos de caps al riu, però com a persones sensates decidim tornar per la pista que va al coll de Pimorent. De sobte però, la força gravitacional de la terra estira els 4 cossos a llençar-se per una pala que va a parar a l'última paella de pujada al coll. Allà seguim el barranc on el més jove ens ensenya com fer girs quan hi ha un pala de 2m d'ample de neu, i el més gran que ja ha dit que aviat es volia canviar els esquís, es dedica a saltar per sobre del riu com si encara en tingués 20. Finalment arribem a escassos 500m de on tenim el cotxe, i només toca fer la última patejada del dia amb les últimes llums.
Xevi, Samuel, Eloi i Joel
1 comentari:
bona bona!!!
jeje, d'aquestes en tinc més de pensades, per enfortir la ment...
va, el 5 o el 6 podem fer algo,
Publica un comentari a l'entrada