8/12/13

Pic Innominat (Circular per Sorteny).


Després del fiasco d'ahir avui toca fer cim si o si. El vespre anterior, mentre deleitem a la Sara amb el nostre castellà de la plana, discutim quines són les millors opcions per no pillar massa a l'hora de sortir demà per la frontera andorrana...l'Edu diu que marxem a les 11 de la nit, o inclús dilluns a les 4 de la matinada...jo li dic que res de res que matinem fort demà i que passem la frontera abans del migdia. Així doncs, sona el despertador a les 6 i poc després de les 7 ja estem amb els frontals preparant-nos al pàrquing de Sorteny amb l'objectiu d'anar al Pic del Salt (2742m), un veí inconegut per nosaltres a costat de la Serrera. Sortim peu abaix per la pista per entrar amb calor i arribem al refugi de Sorteny (acabat d'estrenar) on ens diuen que l'Estanyó està ben pelat, però que la Serrera si que té bona neu. 



Nosaltres seguim tirant amunt i ens endinssem cap a la vall del riu Cebollera estreta i amb bona neu pols que remuntem per la part dreta on hi ha algun traça dels dies anteriors. Ben visibles en tot moment la Canal Cebollera de la Serrera baixada per alguns en alguna ressenya (em trec el barret) anem sortint del barranc estret i arribem als plans de davant del Pic del Salt.



Anem a bon ritme, sembla que encara podrem ser a les 12 al cotxe...enfilem per unes pales de poca pendent però ben gelades, i acabem posant ganivetes per anar més tranquils. Davant nostre es presenta la Serra de Cebollera amb un reguitzell de cims per fera, dels quals el més alt i estètic sembla el de l'esquerra del tot. No tenim gens clar que sigui el Pic del Salt, i mirant el mapa 1:40.000 ens quedem bastant igual...





No gaire convençuts d'anar a atacar el cim correcte, busquem si és millor pujar-lo per la dreta, l'esquerra o directe amunt. Finalment, acabem escollint la opció del coll de de la Portella del forn i la pala bastant adreçada que puja al cim. La pala del coll és bastant dreta i l'Edu i la Sara que van davant decideixen agafar-la per l'esquerra, la Núria i jo tirem directe per la part més dreta i amb un parell de diagonals llargues ens plantem a dalt del coll.




Queda la última pala. En un principi des de baix sembla bufar i fer ampolles, però a mesura que anem avançant, la cosa es va posant dreta i amb neu gelada. Dubtem de si posar grampons, però a mi no em motiva la idea, perquè és aquest neu gelada, mig crosta que trenques i t'enfonses fins al genoll, així que amb l'Edu tirem ràpid amunt traient el màxim rendiment de la ganivetes i apretant fort les dents doncs una caiguda podria tenir conseqüències nefastes. Arribem a dalt i veiem que les noies no pugen, s'estan posant els grampons..no saben si agafar els esquís o no...els hi diem que els agafin, que baixarem per l'altre vall i farem una circular...la Sara com una campeona es posa a obrir traça, puja un troç...torna a baixar a ajudar a la Núria i finalment pugen les dues fins al cim innominat. Ara si que veiem des d'aquí, que el pic del Salt és una mica més alt que on som nosalres ;-(.








Les vistes cap a la zona de l'Ariège són espectaculars, ben carregada de neu des de cotes ben baixes. Grans vistes també cap al Font Blanca, Thoumaset, Sabine i companyia. Realment un racó amb moltes possibilitats i amb un parell de refugis-cabanes per pernoctar i fer servir de camp base per a les pròximes setmanes...?. 

Tenim clar que baixarem per l'altre vall. Carreguem esquís per baixar uns metres fins a trobar neu i de seguida ens els posem als peus. L'Edu que és insaciable fa 4 giros i es torna a posar les pells per pujar el cim també sense nom del costat i fer la pala des de dalt. 


Les primeres pales de la baixada, intentant agafar l'orientació SW, les trobem amb prou bones condicions, amb una lleugera crosta a sobre però que es deixa trencar bé per fer-nos xalar de valent. 



A mesura que anem perdent cota però, el tema es va complicant i el que era una neu pols-crosta disfrutona, passa a ser neu crosta - dura - primavera de les guarres i s'acaba convertint en un descens de supervivència com el de la jornada anterior fins que no arribem al pla del refugi, on només queda remar una mica i fer l'últim tall de pista fins al pàrquing.



Arribem al cotxe una horeta més tard del que voldríem, però encara ens surt barato...1 hora de cua per passar la frontera andorrana i 1 horeta més de Ribes a Ripoll...;-(

Molt bona sortida en una zona amb infinites possibilitats, i immillorable companyia.



Per cert no us perdeu el molt bon relat de la Sara i el seu blog en general!

Núria, Sara, Edu i Joel

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona la sortida!!

Xevi