Circular al Pic d'Amitges

Tercer cap de setmana de la temporada que decidim tirar cap a la Vall d'Aran i sembla que aquest powder del que no en paro de llegir piulades i veure'n fotos segueix resistint-se. Aquesta vegada, l'Adrià té de nou una bona circular en ment pujant per la Saboredo - Coll de l'Estany Gelat - Pics d'Amitges i Saboredo - nit al refugi Mataró i l'endemà atacar el Bassiero i baixar per Gerber. Que maco que sona! (o que maco que es llegeix en aquest cas).

La història comença, com no pot ser d'una altra manera, arribant a Vielha passada la mitja nit de divendres. L'Adri s'ho curra i ens deixa la porta entreoberta i tant silenciosament com podem ens colem a l'habitació, aviam si descansem una mica fins a les 6h que sona el despertador Adri ;-(!

Entre que l'Edu em fa arribar a les 1000 a la Vall d'Aran, i l'Adri que té presses per anar a la muntanya començo el dia ben baldat, després d'una setmana ben mogudeta.

Ens plantem a les 7:30 al port de la Bonaigua on bufa que dona gust i veiem tots els pics fumejar.... Que bé s'estava al llit.... però no, maletes ben carregades, posem pells i a les 8:00 ens posem en marxa que ens espera una jornada llarga per davant.

Després de pujar - flanquejar una estona amb fort vent, anem davallant per les canals i pel mig del bosc que porten als Prats de Locampo. "Diuen" que aquesta baixada pel mig del bosc és de les bones que es pot fer a la vall...ens ho creuem perquè nosaltres més neu crosta no podíem trobar ;-(

Un cop al pla de baix toca posar pells. Aquí sembla que el vent encalma i anem seguim traça direcció a Saboredo, mentre anem discutin (veient la qualitat de la neu i sobretot la meteo) si seguim amb el que inicialment teníem pensat o busquem alternatives (tornar per Colomers? tornar enrere? tornar per Gerber en una mateixa jornada?).

De moment arribem fins al refugi Saboredo ben colgat de neu, on el guarda ens "acull" de manera extraordinària...bé...millor que no deixem per escrit el que em passa pel cap en aquests moments. Ja ens hagués pogut deixar uns minuts la sala budista del refugi per fer unes respiracions i relaxar una mica l'ambient...

Després de fer les paus i consultar el butlleti i la meteo, seguim la nostra ruta cap al coll del llac glaçat. Arribem al coll quasi a les 12...hem pujat al ritme dels senyors avui. Ja sabem que no podrem dormir al Mataró, doncs la feina és la feina i a l'Adri li toca baixar a dormir a la civilització.

Un cop al coll, seguim les traces que porten al coll que hi ha entre el Pic d'Amitges i el Saboredo, amb un flanqueig final algo exposat. Fort vent a dalt, on ens hi estem el mínim de temps possible i deixem els esquís per pujar cap al Pic d'Amitges (2.848m) a peu.

Sembla que a dalt el vent ens dóna una treva que aprofitem per fer un mos, i contemplar les vistes cap al Parc Nacional i les moltes canals que té l'Amitges i el Bassiero just davant nostre. 

Desfem les traces i anem a treure les pells intentant no perdre-les amb la ventarulla que bufa de nou al coll i fem el flanqueig ràpid per posar-nos a sotavento. Molt bona baixada amb neu que els de l'oriental considerem powder bastant bueno fins al coll i a partir d'allà ja neu més encrostrada fins al Mataró on, ja que no hi dormirem, aprofitem per cuinar-nos una mica de pasta xina con sabor a gamba!

Tampoc ens encantem massa, doncs ja són més de les 16h. Iniciem el descens per la vall de Gerber sempre per la part més esquerre, intentant flanquejar tant com podem per no perdre alçada i no tenim de remar massa. Es van succeint els plans amb curtes pales amb bona neu disfrutona fins que arribem a l'Estany de Gerber que toca creuar per sobre.

A partir d'aquí comença ja el flanqueig fins a al pàrquing per sobre d'una neu crosta guarra guarra! El guia va davant i els dos deixebles darrere. Esquivem com podem els restes d'una antiga allau de fusió i esperem que l'Edu arribi...ja veiem el pàrquing, però l'Edu no arriba i sento que crida. Està a terra plegat, i els pitjors presagis passen pel meu cap...el creuats que ja es va trencar la temporada passada. Descalcem esquís i ens afanyem a treure-li els esquís que no li han saltat! Té clar que s'ha tornat a trencar els creuats. Diu que no vol avisar els bombers, que ja som a tocar de la carretera, així que l'Adri baixa a buscar el cotxe amb els 3 parells d'esquí i jo em quedo a fer de crosa i anem baixant xino xano amb l'Edu fins que mitja horeta més tard arribem a la carretera on ens recull l'Adri i cap a l'hospitau.

Sembla que aquest any no estem de sort. Vam començar el novembre amb el trencament de canell de la Gemma que l'ha deixat fora de joc quasi 4 mesos. Fa dues setmanes va ser l'Eva qui baixant del Gran Sasso es va trencar els creuats i va tenir de ser rescatada per els grae italians. La setmana passada, el Roger, company de cordada de l'Edu, li va agafar per fer un saque de 40m i va mobilitzar 20 bombers fins a les 3 de la matinada i avui l'Edu, amb una caiguda desfortunada sembla que li tocarà tornar a estar apartat del terreny de joc uns mesos...veurem...sembla que al final serà només el lligament intern...?? En qualsevol cas, per reflexionar-hi una mica...Ànims companys!!

Crònica de l'Adri a:
http://www.pyreneesattitude.com/2014/03/esqui-de-muntanya-circular-al-pic.html

Adri, Edu i Joel

Puigllançada

Cap de setmana de meteorologia incerta i d'improvització fins a última hora. El dissabte sembla que al final se'ns aguanta i torno a escalar després de molts mesos amb molt bones sensacions i companyia.

Diumenge tenim ganes d'esquiar una mica així que ens reunim amb una colla que no ens veiem gaire sovint i anem a fer alguna cosa facileta. La Gemma S. tornarà a posar-se els esquís després de 4 mesos, i la sister de la Splitter es posarà els esquís de muntanya per segona vegada.

En trobem al bar de costat de Ski & Mountain de Ribes i pugem fins als Alabaus. Fa fred i una mica de vent i enfilem tranquil·lament per l'esquerre de les pistes. Crec que des de que vaig començar amb aquesta droga de l'esquí de muntanya, mai havia anat a la muntanya amb més noies que nois! I com tiren les Sisters!!

Després de descalçar un curt tram a dalt, fem el cim del Puigllançada amb un fort vent. Veig la pedrera del pedraforca que ja em fa salivera...Pells fora i baixem resseguint les pistes fins a tornar a ser al pàrquing del Alabaus.

No sempre cal anar a la muntanya a fer jornades extensives de sol a sol i 1500-2000m de desnivell. De tant en tant és també un espai de trobada amb gent que fa temps que no veus, d'acompanyar a gent que s'inicia o que torna a posar-se els esquís després d'un temps de parón!

Tina, Ester, Gemma S, Gemma C, Sam, Xevi i Joel

GRAN SASSO BOOM BOOM EXPERIENCE!

Ens agrada descobrir nous móns, viure noves experiències, conèixer noves serralades i tastar noves neus! Això dit en altres paraules es tradueix en que ens agrada l'esquí de muntanya exòtic i diferent del que coneixem als Pirineus i esperem que res ni ningú ens sacií mai aquestes inquietuds. 

En passades temporades vam provar de fer esquí de muntanya als Alps, a Eslovènia o indrets tant insòlits com Còrsega o l'Atlas Marroquí. Aquest any ens tirem de cap a la piscina (literalment també!) i anem rumb cap a Roma on el Gran Sasso Corno Grande i muntanyes veïnes ens esperen ben carregats de neu, bon temps i amb un grup amb ganes de passar-s'ho teta!

Diuen que tots el camins porten a Roma, tant és així que  que el meu particular viatge als Apennins el faig via Paris. Dimecres toca aixecar-se tant aviat com aquells dies de primavera on et carregues els esquís a l'esquena quan encara queden hores perquè claregi i fas rumb cap a les Maladetes. La trista diferència avui és que m'aixeco a les 4 de la nit per agafar un Ryanair i cap a Paris falta gent per seguir incrementant la pol·lució que posa en perill d'asfíxia a la població francesa en el que seria la pitjor setmana pel que fa a contaminació dels últims anys.

Després d'un parell de dies a la capital francesa nefastos professionalment parlant, i aprofitant per escapar-me 2 horetes als Champs Elysees abans d'acabar el dijous, torno cap a Beauvais per agafar un vol cap a Roma on arribo a les 23h. Això d'anar a última hora té algunes avantatges i a la Herz em donen un upgrade de cotxe i vaig a passar la nit a un cutxitril a costat de l'aeroport, posant-me al llit a l'hora que els meus companys, encara en terres catalanes, es desperten per anar a agafar l'avió.

Sona el despertador, no pot ser!! Som divendres 14 de Març!! Veurem si les expectatives creades al grup Boom Boom es compleixen. Ens trobem amb els altres 11 membres de l'expedició a Ciampino i amb la furgo i el 500 ben carregats tirem cap a Fonte Cerreto on arribem casi dos hores més tard. Deixem els trastos a l'hotel i ens dirigim cap a Fonte Vetica on cauran els primers dos cims del Apennins.

A continuació unes paraules dels nostres dies Boom Boom:

Dia 1 - Divendres 14 de març: Monte Tremoggia 2.350m i Monte Camicia 2.564m + 967m

GRAN SASSO DIA 1 from Joel Denamur on Vimeo.

Dia 2 - Dissabte 15 de març: Gran Sasso - Corno Grande (vetta occidentale) 2912m per la direttisima +1450m

Dia 3 - Diumenge 16 de març: Monte Corvo, Vetta Orientale (2623m) Vetta Occidentale (2533m) + 1435m

Dia 4 - Dilluns 17 de març: Monte Aquila (2495) +520m i Roma Express!

Monte Aquila (2495) +520m i Roma Express!

Últim dia per terres italianes. Mentre uns van de bon matí cap a Roma, els altres insaciables que no en tenim mai prou de neu tornem a agafar el Funivia amb presses i ens plantem ben aviat a Campo Imperatone. Avui toca sortideta de despedida i en Miquel ens porta al Monte Aquila, a les faldes del Gran Sasso.

Pugem directe a Sella di Monte Aquila, bastant més directe i ràpid que per la cresta que vam anar el dissabte de camí al Gran Sasso. Un cop allà, només queda acabar d'arribar al cim, amb una brisa que ens permet finalment, veure el tant desitjat Adriàtic!!

Fem una mica de temps per esperar que la cara sud del Monte Aquila se'ns posi al dente. Primers girs adrenalítics encara amb la neu una xic glaçada, però que es va estovant a mesura que anem baixant.

Temps d'arribar a baix a la pala, posar pells i remuntar fins a la sortida del Funicular. Arribem a l'hotel, dutxa, recollida de trastos i amb la furgo a tope cap a Roma tots clapats menys el conductor. Aparquem a costat de l'estazione centrale i en Samuel ens fa un tour express de la ciutat. 

Cada dia tinc més clar que els viatges a partir d'ara o amb esquís o amb btt. Dues hores a Roma cansen més que 5000m de desnivell als Apennins!

 

4 dies per emmarcar de bon temps, bona neu, grans muntanyes i millor companyia. Es farà llarga Sassos l'espera fins el pròxim viatge Boom Boom del març de 2015!!

Maso, Popi, Samuel, Gemma, Carles, Jaume, Joel, Dani, Edu, Miquel, Eva i Albert. 

Monte Corvo, Vetta Orientale (2623m) Vetta Occidentale (2533m) + 1435m

Ens despertem a l'habitació de colònies de l'hotel de Campo Imperatore ben aviat, encara no són les 7 i ja estem tots ben activats. Sembla que ningú noti la pallissa que ens vam regalar ahir. Mentre esperem que baixi el primer funicular a les 8, alguns esmorzem tranquil·lament mentre d'altres van a fer els primers 200m metres del dia per les pistes.

Arribem a l'hotel on ho tenim tot, ens canviem de roba, un dutxeta ràpida i agafem els cotxes per anar a donar la volta al Sasso i arribem xerricant roda fins a Prato Selva (1390m). Quedem parats de com s'agafa la Traffic en un tram de rally protagonitzat per la Splitter ;-)!

Arrencada en modo competi de la base de l'estació ja tancada en el que seria de nou una jornada d'emocions fortes i de sol a sol.

Després d'una primera horeta de passeig avançant per les pistes i pel bosc arribem a una zona oberta i toca decidir per on pugem. En un grup tant nombrós hi ha sempre alguna discrepància, però el que diuen els veteranos va a missa i decidim pujar per el llom nord un xic ventat del Monte Corvo Occidentale. 

Un primer grup degut a problemes tècnics decideix quedar-se al primer coll i agafar-se la jornada amb calma. Els altres seguim pujant amunt per una pala prou dreta i continua (que no amb neu continua!) que va de més a menys fins que ja veiem el primer cim del dia.

Últims metres abans d'arribar al cim un xic delicats, amb alguna placa de gel i una cornisa per acabar sortint al cim arrastrant-nos de 4 grapes. Vetta Occidentale (2533m). 

En Miquel no en té mai prou i diu que en 20 minutets ens plantem a la Vetta Orientale resseguint la cresta. Jo opino que cap problema si ens quedem aquí per avui, però l'Edu que tampoc en té mai prou diu que ja estem tardant a anar-hi així que no em queda més remei que seguir les dues maquinetes, mentre els altres comencen a tirar avall.

En Miquel ens fa donar lo bo i millor de nosaltres mateixos i en 17 minuts som a la Vetta Orientale (2623m). Ens mirem la baixada cap que va directe cap al cotxe, però la veiem massa carregada i exposada o sigui que amb seny decidim desfer la carena que hem pujat fins a la Vetta Occidentale i d'allà saltar per la cara nord i la canal que connecta amb la vall. Prou bona neu al tram de dalt que es va encrostant a mesura que anem baixant.

El gran reporter Maso ens deleita amb els seus primers plans!!

MOV06276 from Joel Denamur on Vimeo.

MOV06277 from Joel Denamur on Vimeo.

Baixem fins a la Piana San Pietro on posem pells i remuntem un curt tros fins al bosc i d'allà ja amb les últimes llum fins al pàrquing de l'estació a retrobar els companys després d'una molt bona jornada.

Al vespre anem a fer el turista a l'Aquíla on ens quedem amb la pell de gallina. En Wikipedio diu que va ser una ciutat afectada per greus terratrèmols a l'abril de 2009 (6,3 de magnitud) on 308 persones van perdre la vida aquella primavera i més de 1000 van quedar ferides. 65.000 persones de la ciutat van quedar sense sostre, allotjant-se en barracons i ciutats veïnes, fet que 5 anys després encara és ben present ja que podem constatar amb els nostres propis ulls que es tracta d'una ciutat fantasma, on amb prou feines queden cases sense apuntalar i ben difícil ens és trobar un restaurant per sopar.

Després d'un bon soparet no poden faltar un parell de Tequila's Boom Boom per fer honor al viatge i per acabar d'estirar les cames, en Miquel ens fa jugar al pas de bitlles i a un altre joc per quedar amb l'esquena destrossada abans d'anar a un Irlandès a celebrar el Sant Patricks day.

Anem a dormir passada la mitja nit...i més d'un demà tindrà ressaca...;-)!