El Pic de Saint Barthélemy o montagne de Tabe, més conegut pels locals, pot semblar una muntanya modesta amb els seus 2368m d'altitud, però a mesura que un hi va pujant ja se n'adona que modesta no té res. Comencem a pujar per la carretera que va a les mines de talc i deixem el cotxe a una paella a uns 1290m, on ja ens podem calçar esquís i agafar la pista que planeja un bon rato cap a l'oest. Avui s'apunten en Samuel i la Gemma, doncs la sortida és de les que s'ho val.
Arribat a l'alçada de la carena que va directa al pic, ja hi veiem antigues traces, aixi que comencem a pujar pel bosc que poc després s'obre i anem seguint pel llom i la carena, que cada cop adreça més. Hi ha poca neu aquí, i alguns es treuen esquís. Arribats a un petit replà a 2200m, ja es veu el cim, i s'entreveu la pala de baixada fins a la cabana de baix. Acabem d'arribar a dalt amb quasi 4 horetes, descansem una mica deixant acabar d'estovar una mica la pala que hem de baixar tot contemplant les grans vistes del massís i de les cares nord de les muntanyes andorranes.
Comencem a baixar, seguint les traces d'un francès que ens ha passat el davant, sort d'ell, perquè és una d'aquelles pales que cada cop s'adrecen més i no saps què trobaràs 50 m més endavant. Al final en surt un descens directe de 750m amb molt bona neu primavera.
De la cabanya, cal remar una mica, acabar de baixar una pala de neu podrida, i tornar a agafar la pista fins al cotxe.
Gemma, Samuel, Ian, Eloi i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada