Després de la bona experiència de l'any passat a l'Ariège, aquest any tornem a anar a passar el nadal a Mérens amb família. El primer dia ja hi han ganes aixi que en un principi parem al coll de Pimorent amb la idea d'anar a fer el Puigpedrós de Llanós (pobres de nosaltres). Calcem esquís des del coll i enfilem la vall d'en Garcia. La neu a baix està petrificada, i a mesura que anem pujant, hem de mirar d'anar enganxant la neu pols transportada.
Un cop a dalt, misèria, està tot ventant, i la poca neu que hi ha brilla...aixi que mirem una mica les opcions que tenim. Des del coll, hi ha un pic que sempre hi passem pel costat quan remuntem la vall d'en García i mai li parem atenció, però avui, des del coll, està ben carregat de neu, i té una canal ben marcada. Mirant el mapa, li en diuen el Pic de Querforc, i sembla que té prou bon accés.
Així doncs, treiem pells i anem per sobre d'una neu dura-ventada-pols avall fins a cota 2250 aprox... Allà posem pells i comencem a pujar per sobre el petit estany i després camí evident per sota la canal i pic de Querforc, on sembla que hi ha emmagatzemada tota la neu que no hi ha als altres llocs...sembla per moments que siguem a una altra vall. Quan veiem la canal des de sota, ens encigalem ben fort tots tres, i gas cap amunt amb una pala prou dreta.
Un cop al cim, deixem els trastos i anem a treure el cap a peu fins a l'entrada de la canal. Només de veure-la les primeres paraules que em surten de la boca són "jo no baixo, conec els meus límits"..ostia que ens fem grans...però així és, conec els meus limitis i no només el començament supera els 50 graus sinó que el que és pitjor, la neu està una mica encartronada o sigui que na-nai..l'altre palillero diu que tampoc ho veu massa clar..aixi que deixem el Ian sólo ante el peligro...
El Ian es tira sense pensar-s'ho...mare de déu...m'ho refregarà tota la vida que em vaig fer caquetes aquí...però amb la crosta l'snow té un gran avantatge o sigui que rien à faire... el tio es cepilla la canal amb un plis plas, això si rebotant més del compte i confirmant la crosta que m'imaginava...encara raó de més per felicitar-lo...ho recordarem pel dia que el germà petit va passar la mà per la cara del germà gran? ;-)
L'eloi i jo tornem al cim, traiem pells i carenegem cap al Tossal Mercader, on hi ha un parell de pales esperant-nos per ser petades. Abans del cim, però tornem a posar pells per acabar d'arribar i ara si toca baixar i disfrutar d'un descens amb neu entre pols-crosta i primavera al final i acabar agafant la pista de la vall d'en García rebentats.
Eloi, Ian i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada