Després de la solitària sortida d'ahir, avui el Ian està motivat per fer alguna cosa interessant. Després de molt rumiar, acabem decidint d'anar als Mont d'Olmes, on fa uns dies des del Saint Barthélemy vam veure que hi havia un bon tou de neu i aixi assegurem el tiro. A més a més, si no hi anem ara des de Mérens les Vals, des de casa no hi anirem.
Des de Mérens són ben bé 85km, el que ve a ser una horeta i quart. Arribats allà, per anar el Mont Fourcat és puja tant amunt com es pugui pel mig del poble, i a la última paella, amb una mica de pàrquing, deixar el cotxe, des d'on s'entreveu pel mig dels arbres l'itinerari i el cim.
Hem de baixar uns 30-40 m de desnivell, per anar a buscar la pista forestal que va a petar directament a sota el coll d'Aygye Torte. Hi ha neu per parar un tren, aixi que no ens traiem els esquís en cap moment. Quan s'acaba la pista, els arbres s'acaben i tot i que no tenen massa desnivell, hi ha una infinitat de pales verges. Abans d'arribar al coll ens fixem amb una canal ben marcada al Sommet de l'Estagnol, potser baixant ens hi podem passar.
Quan arribem al coll, ja veiem que farem poca cosa avui, venta fort, i el canvi que s'esperava per la tarda sembla que s'avança. Es veuen cortines d'aigua cap al W. Nosaltres tirem amunt per sobre una neu bastant ventada fins arribar al cim sempre amb esquís. Un gavatxo de l'altre dia al Saint Barthélemy em va recomanar que ens tiréssim per la cubeta en orientació nord que hi ha entre aquest pic i el pic veí de Les Terbezes, però avui feines tenim a aguntar-nos drets, aixi que pells fora i avall com podem.
Evidentment un cop al coll no ens plantegem allargar el dia, i directes cap al cotxe, amb una neu bastant humida i pesada amb la calor, i ens va del canto d'un duro, just tancar les portes que comencen a caure les primeres gotes.
Com el dia ha estat més curt del esperat, ens acostem fins a Montsegur, últim refugi dels Càtars. Molt recomanable!!
Ian i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada