Si la memòria no em falla, aquesta temporada és la desena des de que un dia quan encara tenia grans a la cara, amb en Quim del Centre Excursionista em vaig posar per primera vegada uns esquís de muntanya i vaig pujar fins al Roc Colom des de Vallter. No ho recordo precisament com el dia de la meva vida a la neu, sinó el contrari, potser va ser el dia que vaig quedar més mort...intentant fer les primeres voltes maria sense massa èxit, treient-me i posant-me esquis perquè faltava neu i/o hi havia gel i arribant al cim mort - rebentat amb més aviat poques ganes de baixar esquiant.
Una baixada terrible amb neu gelada-crosta-pols-primavera...en definitiva una neu no trepitjada per les màquines de les pistes a les que jo estava acostumat, i esquivant pedres i arbres i amb més ganes d'arribar al cotxe i que s'acabés aquella jornada que res més.
Tot i això, alguna cosa em dèia que ho havia de tornar a provar i així ho vaig fer aquella mateixa temporada i base de cops i patacades, de posar i treure pells, el que va semblar una jornada més a la neu, es va convertir amb l'inici d'una gran passió.
El dia en que un es posa uns esquís de muntanya als peus per primera vegada veu com a fita molt llunyana o quais impossible, completar travesses com la Chamonix-Zermatt al cor del Alps, la travessa de les travesses. Doncs ara, 10 anys després de les primeres foquejades amb esquís, puc dir que tot i que no he complert (per ara!) un dels meus somnis en aquest món, si que l'he pogut acariciar...i sobretot m'he pogut adonar que ja no és tant impossible i que algun dia no gaire llunyà serà assolit!
Chamonix - Zermatt:
2 comentaris:
Felicitats nano...
com sempre un master!!! em jugaria un ou que no trigueu gaires anys a fer-la.
sou unes màquines
benji
Ei merci crack!!
Si uns màsters de les reculades..jajaja.. i tant que hi tornarem ben aviat!!
Salut
Publica un comentari a l'entrada