Valsorey - Placa de vent - Argentière

Després d’una nit en la que no ha parat de fer vent i en la que jo personalment he dormit ben poques hores, ens aixequem el que és el nostre tercer i últim dia de la travessa. Aquesta nit hem dormit també una vintena al refugi, entre ells un guía que des de les primeres llums a l’habitació, no es para de mirar la pujada al Plateau. Com que la pujada és delicada, decidim deixar passar a tothom a davant i que obrin una traça fonda. Primer surten els alemanys i els segueixen un grup d’anglesos i després els maños i per últim van el guía amb el belga i nosaltres. Les dues guardes del refu ja comenten que dels 40 cm caiguts el dilluns, ja quasi no en queda res pq el vent l’ha transportat i que potser que hi hagi plaques.

Sortim amb esquís del refu i anem tirant fins a 3300m tot mirant amb expectació el que tenim davant una pala de 45 graus i 300m de desnivell amb molta exposició. Per la nostra sorpresa, els primers no segueixen la traça normal i en comptes d’atacar directament el coll, pugen per l’esquerre per després flanquejar tot la pala per dalt i així ho fan tots els que van darrere...

Poc després de posar-nos els grampons, parlem amb el guía i després de rumiar-s’ho molt diu que ells no ho veuen clar, que hi ha una placa bastant visible a dalt i que ells giren cua..!!!. Això ens deixa completament descolocats, perquè els altres están pujant i arriben cap a dalt ja, però el guía està convençut que no vol jugar-se-la, doncs una patinada o desencadenament d’una placa per petita que sigui és sinònim de caure més de 1000 m… Després d'estar allà clavats uns minuts discutint, decidim fer mitja volta i aplicar una vegada més la prudència...doncs si el guia és guia és per alguna cosa i més que nosaltres i els cap calents d'alemanys, maños i anglesos segur que en sap.

Així doncs sense pensar-hi més fem mitja volta i tornem el refugi mentre veiem com els altres arriben el coll....la decisió ja està presa, així que ara toca decidir que fem amb els dies que ens queden. A tocar tenim el Mont Velàn, i també contemplem la opció de fer la travessa pel nord per Montfort i Dix (el que teníem previst fer inicialment i el que fa la majoria de gent quan fan la Chamonix-Zermatt), però la pajara que ens ha agafat amb el fet de renunciar quan ho teníem a tocar, fa que decidim de tornar directament a Argentière a buscar el cotxe i rumiar una mica què fem.

Tots 3 sabíem que un cop superat el Plateau del Couloir, ja has fet el 80% de la travessa, o potser m'atreviria a dir el 95% amb la previsió de temps que teníem aleshores, no pel que fa a km ni a desnivell, però si amb dificultat...és per això que una setmana més tard, ens preguntem una vegada més si el fet de no seguir endavant ha estat la decisió encertada...

Caldrà tornar, potser pel nord per assegurar el tiro, però el Plateau seguirà allà segurament uns quants milions d'anys més, esperant perquè algun dia el trobem amb millors condicions.

Del retorn a Argentière destacar la impressionant xarxa de transports públics suissa...primer bus de Bourg St Pierre a Osières, allà fem un parell de canvis de tren fins a Martigny i d'allà un altre canvi per agafar el Montblanc express fins a Argentière i tot sense esperar-nos ni 5 minuts en cap dels  canvis...si fa o no fa com els transports públic d'aquí...

Furi, Sam i Joel