21/3/12

Trient - Valsorey

Esmorzem a les 6 del matí i a les 7 ja estem esquiant cap al poble de Champex. Un dia més comencem la jornada amb un gran descens..dels 3000m del refugi de Trient fins als 1400m de la població de Champex.

El pas clau d’avui el trobem poc després d’arrencar i es tracta de la baixada dreta cap al Coll d’Escandies on amb segons quines condicions es pot convertir en un tram delicat. Nosaltres, el trobem amb una neu bastant pols i una mica enconstrada però no ens dona cap més problema. És una baixada espectacular passant a escassos metes dels gran seracs i esquerdes del glaciar de Trient fins a la base del coll d’Escandies.



La pujada d’aquest, com a la portella de Saleina, és curt però dret i ens hem de posar grampons per arribar fins a dalt. A dalt ja veiem el que seria el millor de la nostra curta travessa, el descens de quasi 1500m fins a la población de Champex amb una neu pols brutal, fins que enganxem les pistes de l’estació i esperem fins a 2d10 per agafar el taxi.


- "Quin powder nen!!"




El Taxi tarda uns 35 minuts de Champex a Bourg St. Pierre i ens costa 120 francs. Abans però truquem als refus de Montfort i Dix per anul·lar la reserva que havíem fet en cas de triar l’itinerari clàssic que passa pel nord. Finalment, i potser pecant d'ambició, doncs decidim tirar per la ruta orinal que passa per Valsorey i el Plateau du Coulouir...
 La pujada al refugi de Valsorey no té cap dificultat técnica, només els seus 1400 m de desnivell a superar per arribar als 3030m del refugi amb grans vistes cap al Mont Velàn. Una horeta abans d’arribar al refu, ja veiem el pas clau de la Haute- Route, la pujada al Plateau de Couloir, que tocarà fer demà de bon matí.





 
 Als últims metres, en Furi està on fire i el perdem de vista. En Sami amb el pas Russi va fent i jo que vaig super clavat arribo l’últim el refu però tot i això hem rebaixat les teòriques 5 hores que diuen que hi ha des de Bourg St. Pièrre i abans de les 4 ja estem fent tots 3 fent un cop de cap a les lliteres que s’allarga quasi fins a les 6….quina siesta tu…al vespre no hi haurà qui dormi...
Furi, Sam i Joel