S’acosta la primavera i toca
rumiar quina ruta toca fer fora del Pirineus. Si fa 3 i 4 primaveres, el destí
van ser el Alps (Bishorn o pic de les dames el 2008 i travessa Saas Fee –
Zermatt el 2009) el 2010 van apostar per anar a Còrsega mentre que el passat
2011 vam apostar per anar al continent afircà al Gran Atlas marroquí.
Així doncs aquest any després de
rumiar-hi, el que més sona és tirar cap al sud a fer la integral de Sierra
Nevada cap a finals de març. Com .que les condicions d’aquest hivern són
excepcionalment seques a la Península, comecem a rumiar un pla B i així mig en
broma decidim que aquest sigui la ruta de les rutes, la Chamonix-zermatt. A
mesura que va avançant l’hivern, ja veiem que a Sierra Nevada poc esquiarem i
comencem a muntar la travessa Suissa, i a estar pendents de la previsió. La
veritat és que als últims dies la
previsió és pèssima, tot i això sembla que el primer dia de travessa el temps
s’aguantarà. Així doncs enfilem cap a Argentière el dilluns al matí després de 8 horetes d'autopista. Arribant
allà ja veiem que ha caigut un bon paquet a les últimes 24h (fins a 40cm de neu
fresca a dalt….). Decidim dormir una mica còmodes i ens allotgem a la Gite
Belleverde a 5 minuts del remuntador dels grans Montets.
Argentière - Trient
Dimarts 20 de març al treure el
cap per la finestra de la Gite de ja veiem que fa un dia radiant!! Toca acabar
de preparar-ho tot i anar a fer cua al telecabina dels Gran Montets per mirar de
d’agafar la primera pujada a les 8.30!!. Entrem al primer viatge pels pèls,
després de cues i empentes, doncs la gent té pressa per anar a reventar el
powder que ha caigut a la nit. Arribem a dalt a les 9 amb un paisatge
epostuflant i una mica de vent.
De seguida ja veiem el nostre primer objectiu
del dia; el Col du Chardonet, però primer toca disfrutar de valent del la neu
caiguda a 3300m i petem les pales que menen al glaciar d’Argentière amb unes
feinades de déu per controlar els esquís amb la pesada motxilla. La veritat és que es posa bastant bé començar una travessa amb un descens de 800 m de desnivell amb un neu pols com
aquesta.
Un cop a baix al glaciar toca
posar pells i travessar-lo fins a l’altre banda per enfilar el primer tram
bastant dret que ens porta cap a la frontera Suissa. Hi ha traça d’avui però
amb el vent que fa, s’ha esborrat tot i al primer li toca enfonsar-se. Després
dels primers 200m drets, ja podem calçar de nou esquís i enfilem per la banda
dreta del glaciar cap al coll. Les espectaculars parets de 4000m que queden
darrere nostre amb glaciars penjats ens deixen sense paraules.
La pujada cada cop es suavitza
fins arribar al coll a 3300m. Arribem al primer pas clau de la travessa, el
ràpel que cal fer per entrar a terres Suisses a l’altra banda del coll. Amb un
flis flas, treiem les 2 cordes de 30m i en Sami es llença el primer. Es traca
d’un tram d’uns 70 – 80 m una mica adreçats, on la majoria de gent fa ràpel amb
esquís posats, nosaltres però posem grampons i amb un parell de ràpels ens
plantem a la base del coll, mentre veiem que pel coll baixen un parell
d’alemanys amb un esquí si i un esquí no i un tros de corda que no sabem ni si
la fan servir (aquí hi ha nivell…).
Després del coll, toca acabar de baixar un
tros pel fins que posem pells de nou per anar a atacar la portella de Saleina,
porta d’entrada al Glaciar du Trient. A mesura que ens hi acostem veiem que la
cosa és força adreçada i decidim pujar amb grampons i piolet seguint la traça
que puja directe. Un cop a dalt el glaciar de Trient és quasi pla i només hem
de baixar-flanquejar un bon tros fins a sota el refu on tornant a posar les
pells, amb 15 minuts en completem la primer etapa arribant un refugi de Trient
més modern del que ens pensàvem.
Al mateix vespre amb el guarda
del refugi i els alemanys ja quedem entesos perquè ens vingui de buscar un taxi
a 2d10 a la población de Champex perquè ens porti cap a Bourg St Pierre on
continuarem la travessa.
Etapa 2: Trient - Valsorey
Furi, Sam i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada