Travessa del Pic de Font Blanca

El Pic de Font Blanca és un dels sostres Andorrans que em quedava pendent de pujar amb els esquís. Ho vam intentar en un intent fallit ara fa dues temporades pujant per la ruta normal, però a pocs metres del cim va tocar girar. 

Per no repetir el tram inicial, decidim pujar-lo per la Vall i el Port de Rialb, sortint des de Sorteny. És una mica més llarga, però amb paisatges més espectaculars, sobretot durant l'accés al Port de Riab.

Sortim del pàrquing de Sorteny a passades les 10 i enfilem per la vall de Rialb amb neu des de quasi al principi. El primer tram fins al refugi està justet de neu, però el fem, exceptuant un curt tram de 200m, amb esquís als peus. Abans del refugi creuem al riu i seguim encara la mateixa ruta que un bon grapat d'excursionistes avui que van cap al Port de Siguer i el Thoumasset. 

Deixem el camí del Port de Siguer a la nostra dreta i enfilem la solitària vall cap al oest en busca del Port de Rialb amb la muralla de la Font blanca sempre ben present.

Quedem absolutament sols durant l'ascens, que sense cap complicació i amb pendents suaus en deixa al coll amb poc més de dues hores des de que hem sortit del cotxe. Aquesta raconada és espectacular, ben carregada de neu i amb pales per triar i remenar que baixen del pic de Besalí i veïns. Tot i això, avui la neu a les obagues està bastant crosta, així que comencem a rumiar de baixar per l'altra banda i aprofitar millor el descens.

Al coll ja veiem que s'ha de baixar força per enllaçar amb la jaça que ve de la ruta normal, o fer un flanqueig una mica exposat. Prenem per error la segona opció, i flanquegem amb pells amb alguna susto fins que a ser a mitja pala, on seguim la traces de gent que puja de la ruta normal.

Primers metres prou forts fins a plantar-nos a sota la piràmide final d'accés al cim.

Últimes voltes maria i plantem els esquís per fer els últims metres a peu.

Grans vistes cap a la Pica d'Estats a un costat i el Thoumasset i l'Estany Blau ben petits a l'altre banda. Dinem una mica i baixem per la pala sud-oest, però sense agafar-la directe, avui les condicions no són les millors. Un cop al torrent, la neu ja està més cremeta i es deixa fer alguns girs per disfrutar fins a la canal final que ens deixa al Comís Vell on enllacem amb la ruta que seguin el riu ens deixarà a la carretera.

Últim tram infernal, amb crosta que en domina completament els esquís i que ens fa descalçar abans d'hora per conservar el genolls. Toca fer "ganxu". Per sort uns gironins ens acompanyen  fins a Sorteny a buscar el cotxe, i completem una bonica travessa per les dues valls d'accés al Font Blanca.

Núria i Joel