29/3/14

Circular al Pic d'Amitges


Tercer cap de setmana de la temporada que decidim tirar cap a la Vall d'Aran i sembla que aquest powder del que no en paro de llegir piulades i veure'n fotos segueix resistint-se. Aquesta vegada, l'Adrià té de nou una bona circular en ment pujant per la Saboredo - Coll de l'Estany Gelat - Pics d'Amitges i Saboredo - nit al refugi Mataró i l'endemà atacar el Bassiero i baixar per Gerber. Que maco que sona! (o que maco que es llegeix en aquest cas).

La història comença, com no pot ser d'una altra manera, arribant a Vielha passada la mitja nit de divendres. L'Adri s'ho curra i ens deixa la porta entreoberta i tant silenciosament com podem ens colem a l'habitació, aviam si descansem una mica fins a les 6h que sona el despertador Adri ;-(!

Entre que l'Edu em fa arribar a les 1000 a la Vall d'Aran, i l'Adri que té presses per anar a la muntanya començo el dia ben baldat, després d'una setmana ben mogudeta.

Ens plantem a les 7:30 al port de la Bonaigua on bufa que dona gust i veiem tots els pics fumejar.... Que bé s'estava al llit.... però no, maletes ben carregades, posem pells i a les 8:00 ens posem en marxa que ens espera una jornada llarga per davant.



Després de pujar - flanquejar una estona amb fort vent, anem davallant per les canals i pel mig del bosc que porten als Prats de Locampo. "Diuen" que aquesta baixada pel mig del bosc és de les bones que es pot fer a la vall...ens ho creuem perquè nosaltres més neu crosta no podíem trobar ;-(

Un cop al pla de baix toca posar pells. Aquí sembla que el vent encalma i anem seguim traça direcció a Saboredo, mentre anem discutin (veient la qualitat de la neu i sobretot la meteo) si seguim amb el que inicialment teníem pensat o busquem alternatives (tornar per Colomers? tornar enrere? tornar per Gerber en una mateixa jornada?).

De moment arribem fins al refugi Saboredo ben colgat de neu, on el guarda ens "acull" de manera extraordinària...bé...millor que no deixem per escrit el que em passa pel cap en aquests moments. Ja ens hagués pogut deixar uns minuts la sala budista del refugi per fer unes respiracions i relaxar una mica l'ambient...


Després de fer les paus i consultar el butlleti i la meteo, seguim la nostra ruta cap al coll del llac glaçat. Arribem al coll quasi a les 12...hem pujat al ritme dels senyors avui. Ja sabem que no podrem dormir al Mataró, doncs la feina és la feina i a l'Adri li toca baixar a dormir a la civilització.


Un cop al coll, seguim les traces que porten al coll que hi ha entre el Pic d'Amitges i el Saboredo, amb un flanqueig final algo exposat. Fort vent a dalt, on ens hi estem el mínim de temps possible i deixem els esquís per pujar cap al Pic d'Amitges (2.848m) a peu.










Sembla que a dalt el vent ens dóna una treva que aprofitem per fer un mos, i contemplar les vistes cap al Parc Nacional i les moltes canals que té l'Amitges i el Bassiero just davant nostre. 

Desfem les traces i anem a treure les pells intentant no perdre-les amb la ventarulla que bufa de nou al coll i fem el flanqueig ràpid per posar-nos a sotavento. Molt bona baixada amb neu que els de l'oriental considerem powder bastant bueno fins al coll i a partir d'allà ja neu més encrostrada fins al Mataró on, ja que no hi dormirem, aprofitem per cuinar-nos una mica de pasta xina con sabor a gamba!




Tampoc ens encantem massa, doncs ja són més de les 16h. Iniciem el descens per la vall de Gerber sempre per la part més esquerre, intentant flanquejar tant com podem per no perdre alçada i no tenim de remar massa. Es van succeint els plans amb curtes pales amb bona neu disfrutona fins que arribem a l'Estany de Gerber que toca creuar per sobre.




A partir d'aquí comença ja el flanqueig fins a al pàrquing per sobre d'una neu crosta guarra guarra! El guia va davant i els dos deixebles darrere. Esquivem com podem els restes d'una antiga allau de fusió i esperem que l'Edu arribi...ja veiem el pàrquing, però l'Edu no arriba i sento que crida. Està a terra plegat, i els pitjors presagis passen pel meu cap...el creuats que ja es va trencar la temporada passada. Descalcem esquís i ens afanyem a treure-li els esquís que no li han saltat! Té clar que s'ha tornat a trencar els creuats. Diu que no vol avisar els bombers, que ja som a tocar de la carretera, així que l'Adri baixa a buscar el cotxe amb els 3 parells d'esquí i jo em quedo a fer de crosa i anem baixant xino xano amb l'Edu fins que mitja horeta més tard arribem a la carretera on ens recull l'Adri i cap a l'hospitau.

Sembla que aquest any no estem de sort. Vam començar el novembre amb el trencament de canell de la Gemma que l'ha deixat fora de joc quasi 4 mesos. Fa dues setmanes va ser l'Eva qui baixant del Gran Sasso es va trencar els creuats i va tenir de ser rescatada per els grae italians. La setmana passada, el Roger, company de cordada de l'Edu, li va agafar per fer un saque de 40m i va mobilitzar 20 bombers fins a les 3 de la matinada i avui l'Edu, amb una caiguda desfortunada sembla que li tocarà tornar a estar apartat del terreny de joc uns mesos...veurem...sembla que al final serà només el lligament intern...?? En qualsevol cas, per reflexionar-hi una mica...Ànims companys!!

Crònica de l'Adri a:
http://www.pyreneesattitude.com/2014/03/esqui-de-muntanya-circular-al-pic.html

Adri, Edu i Joel

3 comentaris:

Samuel ha dit...

Bona sortida!!!

Ànims Edu, a recuperar-se i molta sort!!!

Núria ha dit...

Bona sortideta encara que amb final accidentat... a veure si aviat en feu una altra!!! Perquè... anar a la platja una temporadeta no ho contempleu?!?! jejejeje :P

Traçant somnis ha dit...

Es pot contemplar tot! Que tens una llanxa per estirar-nos i fer una mica d'esquí aquàtic? ;-)!