Sembla que finalment tindrem un dia radiant de sol, sense vent i amb neu ben fresca. Primer rumiava a anar entre la vall de Ransol i d'Incles, però finalment, i com és ben desconeguda per nosaltres, anem cap a la vall del riu Montaup per intentar anar al Casamanya. Ja hi han 3 cotxes al revolt, i ens fem lloc una mica com podem.
Comencem a pujar seguint les traces d'uns raquetistes, però de seguida ja veiem que no segueixen la mateixa ruta que nosaltres, aixi que a mitja pala hem de flanquejar i anar directes cap al barranc. Al últim tram, descalcem, ja que el flanqueig és una mica dret i no és massa apte per raquetes, aixi que amb la neu fins als genolls, acabem de pujar fins a sobre el barranc. Seguim avançant, fins que just abans de la pala dreta, a sota els Clots d'Encarners, la Neus es planta i em deixa menys d'una hora per fer alguna cosa de profit i tornar a ser allà...la pala fins a sobre el Clot d'Encarners està per llepar-s'en els dits, o sigui que almenys pujaré fins allà...vaig a tot drap treien el cor per la boca..entre que estic sol obrint traça amb el tou de neu que hi ha, i que la Neus em dona presses...arribo al replà i veig el coll...almenys i tinc 20 minuts més, però ho veig factible, o sigui que gas....els últims 300m els vent ha fet de les seves i els faig a peu. A dalt del coll grans vistes cap al Comapedrosa, la grimpada al Casamanya o la pujada cap a l'Estanyó.
No m'encanto i torno cap a buscar els esquís i baixo com puc esquivant roca el primer tros amb neu dura ventada fins arribar a la pala que hi ha el paqueton. Primers crits de la temporada fins a a trobar la Neus (5 minuts més tard del que havíem quedat..ups...), descalcem esquis i raquetes per fer els tros de barranc i acabem d'arribar al cotxe poc abans de les dues. Quina gran vall i quants de cops que hi tornarem....
Quan sigui gran vull un Husky...;-)!
Quan sigui gran vull un Husky...;-)!
Neus & Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada