Nord i oest d'Islàndia

Dia 14: Husavik (balenes) - Godafoss - Akureyri

Avui hem trobat un bon lloc per dormir poc abans de arribar a Husavik, i en llevem amb un bon sol. No ho sabem encara però a partir d'avui fins al final del viatge tindrem dies radiants. Esmorzem i anem aviat a Husavik, típic lloc d'Islàndia per veure balenes (també se'n poden veure a Akureyri i Reykjavik). No tenim res reservat així que abans de les 9 ja som a les oficines per mirar si en hi volen en algun barco. Trobem lloc per pujar a una barca de Gentle Gyants pel mòdic preu de 10300Kr (uns 80€) i abans de les 10 ja som embarcats.

Ens vesteixen com a pescadors-astronautes per si la pluja o la mala mar ens han de mullar, però avui brillarà el sol! Fem 45 minuts tot veiem frarets fins arribar a l'altra banda de la badia, quan de lluny a costat d'una zodiac ja veiem un mini-geiser que surt de l'aigua...és una balena geperuda!

Al llarg d'una hora mitja va entrant i sortint de l'aigua, fins hi tot ens deleita amb un volta de 360º per ensenyar-nos bé les aletes de 5 metres que té...

La Núria no tant perquè ja n'havia vist a Austràlia, però jo he quedat al·lucinat total. El guia ja ens ho diu que hem tingut sort, portaven 2 setmanes amb boira i quasi no havien vist res. Al cap d'una estona apareix un altre barca, però la balena li agrada donar voltes a la nostra, tot el que no hem tingut de sort amb el temps les dues primeres setmanes, ens toca avui! La geperuda que hem vist avui, pot arribar quasi als 20m de llargada i unes 40 tones de pes. També es veuen a vegades balenes blaves a la badia, però cal pagar el pac premium de 150€ i anar amb la zodiac més endins i estar molt de sort. 

Seguim el nostre camí i fem una parada a Godafoss. Una altra cascada més, que per moltes que n'hi hagi, no ens cansem de veure.

A la tarda acabem d'arribar a la segona ciutat més gran de l'illa, Akureyri amb 17.000 habitants (tota una metropoli!). Aprofitem per escoltar un concert i ens barregem amb el caliu humà i ens donem el capritxet de sopar a fora avui! tot un luxe...un parell de frankfurts..tampoc ens passem ;-)

Anem a dormir ben aïllats de tothom a uns 10 km del nord d'Akureyri. Avui toca posta de sol d'aquelles que no s'acaben mai, de fet, si es ve a Islàndia més cap al juny, quasi es pot empalmar la posta de sol amb la sortida...

Dia 15: Siglufjordur - Hvitserkur - Peninsula de Vatnsnes (foques)

Com que ja vam dir que els fiords de l'oest ens els saltàvem (de fet no hi ha massa res a veure), fem alguna península del nord poc visitada. Abans però, aprofitem el dia assolellat per anar a veure una cascada que cau de pet al mar!

Parem a Siglofjordur, molt important per la pesca de l'arengada, i que la seva exportació va arribar a suposar quasi la meitat del PIB islandès ara fa 70 anys però ara el poble ha quedat bastant mort.

Seguim fent una bona quilometrada fins a la península de Vatnsnes, no massa explotada turisticament i coneguda només per poder-i veure foques.

Hi ha dos o tres lloc preparats per veure'n amb prismàtics incorporats i tot, encara que simple vista es veuen bastant bé. Avui podem baixar fins a peu de platja amb la furgo per dormir, una altre nit 5 estrelles!

Dia 16: Peninsula de Vatnsnes (foques) - Parc Nacional Snaefell - Far d'Ondverdarness

L'endemà tornem a parar a un parell de llocs per veure més foques i sense entretenir-nos massa, tornar tocar una bona tirada fins al Parc Nacional de Snaefelness.

Aprofitem per anar fins al far de Ondverdarness, on a la carretera d'accés ja ens queda clar que no hi podrem pas dormir, però que ens regala la posta de sol del viatge en un vespre bastant ventós.

Dia 17: Snaefell (Dritvik - Malarrif - Hellnar) - Hraunfossar - Barnafoss

Seguim amb bastant de sol i anem a l'oficina del parc. Preguntem per anar cap a la muntanya Snaefell...aquest és el volcà que Jules Verne va utilitzar per anar al centre de la terra (en el seu conte, està clar...)!, però ja ens diuen que és carretera F i que a dalt fa molt vent i fred...així que ens quedarem arran de mar.

Visitem doncs les platges i "els camins de ronda"  d'aquesta regió, ben diferents als del mediterrani. Vist en perspectiva, es poden apreciar les colades de lava solidificades que baixen del volcà i arriben fins a dins el mar!

Abans d'abandonar la península ens recomanen que anem a treure el nas a un canyó que hi ha davant d'Arnarstapi que es va fent cada cop més estret i fins que arribes a una cascada amb una corda fixa i aquí ens quedem.

Fem una altra bona tirada de quilòmetres i aprofitem per veure la Hraunfossar. No és alta ni amb molt de cabal, però si que molt interessant geològicament. El riu o les aigües subterrànies van per sota l'antiga colada de la lava (permeable) i surten a la superfície entre la roca mare (impermeable) i la evident colada de lava al llarg de 100m.

Es fa tard, però aprofitem per fer camí cap a Glymur així li podrem dedicar tot el matí de l'endemà tranquil·lament. Avui serà l'última nit de free-camping i anem a dormir a costat del llac Skorradalsvatn. Des que havia aterrat a l'illa, que volia dormir a costat d'un llac com aquest fent una foguera. Llacs n'està ple, però boscos i fusta per fer foc ja costa més trobar-ne, avui però, potser perquè això s'acaba, trobem tots els ingredients.

Dia 18: Glymur - Reykjavik

Avui el podem considerar l'últim dia. Demà tocarà netejar la furgo, endreçar-ho tot, anar cap a l'aeroport i viatjar cap a casa. Tenim pensada una circular a la cascada de Glymur, que acaba superant les nostres expectatives. Pugem sols pel marge dret del riu (fugint del camí habitual per arribar a dalt ple de turistes), a dalt toca "vadear" el rio com diu la guia Rother d'en Samuel. Sabia que vadear un río amb el cotxe era travessar-lo sense cap pont...per coherència, sembla que avui tocarà posar els peus a les gèlides aigües islandeses si volem completar la circular..

A mesura que anem guanyant alçada es fa més espectacular la cosa. Glymur era fins fa poc, la cascada més alta de l'illa amb 190 m, però l'any passat en van trobar una al Vatnajokull de poc més de 200. 

Després d'afavorir la circulació de les nostres cames i de "vadejar" el riu a la part alta, arribem a l'altra banda, amb més bones vistes del canyó, però més concorreguda i fem el descens per aquí. La ruta circular són unes 3 horetes.

Un cop a baix anem cap a Reykjavic. Aparquem a tocar de la nova catedral modernista i amb poc més d'una hora recorrem la part més cèntrica de la ciutat. Tampoc dóna per gaire més...

Abans d'anar cap a la zona de Keflavic a dormir, anem a treure el cap a la zona de la universitat i la seva platja dorada. Havíem llegit que hi havíem una piscina d'aigua calenta a l'exterior gratuïta i un banyet no es posaria malament per despedir el viatge.

Quan veiem la densitat de porcs per m2 de la piscina, em queda clar que a la Plana de Vic ens quedem curts! 

Se'ns passen les ganes de banyar-nos en aquests aigües calentes-suades-pixades.. i després de passejar pel passeig i la platja dorada anem al càmping de Grindavik a passar la última nit.

Dia 19: Keflavik - Bcn

Toca neteja a fons de la furgo, la companyia però t'ofereixen rentar-la per només 160€ l'hora. Aquest sou encara no el tenim, així que ens surt més a compte fer-ho nosaltres. Tornem el cotxe i fem les maletes, tot bé a la tornada, ens feia por que amb les moltes carreteres de grava que hi ha tinguéssim desperfectes al cotxe, els alemanys de davant nostre els hi cobrat 1300€ per tenir un vidre esquerdat i una rascada. Per anar tranquils, nosaltres vam contractar el seguro a aseguramicochedealquiler.es que per 70€ l'any et cobreix l'elevada franquícia d'aquests cotxes de lloguers i t'estalvia acabar les vacances de mal rotllo...;-)

Els low-cost wow air ja ens avisen que tenen problemes de flota...resulta que els hi falten avions...aquests però no son tant caradures com els de vueling i lloguen avions d'altres companyies per no deixar els clients a terra. Retard de 2 hores però amb un avió més que ample i a les 2 de la matinada tornem a dormir, després de 19 nits a la furgo, sobre un llit com deu mana!

Top 10 d'Islàndia segons la nostra experiència:

1- Badia de Jökulsarson

2- Askja

3- Landmannalaugar

4- Geysir

5- Balenes a Husavik

6- Dettifoss

7- Glymur

8- Skaftafell - Pic Kristinartindar

9- Myvatn ( Krafla - Namafell )

10 - Foques a Vatnsnes

* Ens han quedat un parell de llocs pendents/coses per fer que n'he sentit parlar molt bé. El primer d'ells és el famós trekking de 4-5 dies de Porsmörk a Landmannalaugar i l'altre és la zona Hveravellir - Kjolur al centre de l'illa. 

Sempre s'han de deixar coses pendents i tenir una excusa per tornar-hi, clar que el pròxim cop que posi els peus a Islàndia, espero que sigui per fer escala de camí a Groenlàndia!

Núria i Joel

Nord-Est d'Islàndia

Dia 9: Fiords de l'Est - Seydisfjordur

Després de somiar amb icebergs dormint arran de mar, avui si que hem de passar-nos el dia al cotxe...

Toquen els fiords de l'Est, amb més aviat poc atractiu comparat a la resta de coses que es poden veure per l'illa, així que ens ho agafem amb calma i fem els quasi 400km (entrant i sortint del fiords) que ens separen d'Egilsstadir (capital d'aquesta part de l'illa). Ens recomanen el Seydisfjörurdur, com el més interessant dels fiords, així que decidim anar a passar la nit allà, avui si al càmping. Estem a l'equador del viatge i toca descansar una mica.

Dia 10: Egilsstadir - Hengifoss

Aprofito el matí de descans per anar a córrer fins a un dels molts saltant del fiord, doncs es troba a faltar tants de dies sense fer "esport". Al migdia recollim l'esbandida i anem cap a la casacada Hengifoss sota una fina pluja. Una altra cascada de les prescindibles.

Seguim la ruta i anem cap al que per mi és la part més interessant de l'illa. La regió al voltant del llac de Myvatn. Abans d'arribar-hi el paisatge ja comença a semblar lunar i com que se'ns està fent tard, decidim parar a dormir a costat d'una antiga (o no tant antiga colada de lava), ben camuflats no fos cas que vinguin els quads!

Dia 11: Myvatn ( Krafla - Namafell - Dimmuborgir - Hverfjall )

Seguim direcció est cap al llac de Myvatn. Tenim planejat 3 dies sencers per la regió, però ens falta trobar el mitjà de transport per anar a Askja, només accessible per 4x4 i aquí si que els turismes no hi arriben.

Abans d'arribar al llac ja topem amb les fumeroles de Namafell.

Arribem al "poble" de Myvatn i trobem l'única companyia que lloga 4x4 de la zona. Aconseguim lligar un Duster 4x4 per l'endemà per pujar a Askja pel nostre compte pel mòdic preu de 262€. L'empresa es diu six60.is. Anar a Askja amb bus en costa 150€ per cap, així que ja ens surt més barat. Al migdia pugem el volcà Hverfjall, amb bones vistes sobre el llac i les seves illes.

Es tarda una horeta a fer la volta al cràter del volcà. Baixem i la següent parada a 10 minuts d'allà és el Dimmuborgir, una llarga extensió de colades de lava amb formes ben curioses, efecte de la ràpida solidificació de la lava i l'efecte de l'evaporació dels rius i aigües subterrànies.

Tenim la doble sort de coïncidir amb la visita guidada gratuïta del Ranger de turno que ens explica l'origen d'aquestes formacions i de conèixer el Víctor i l'Alexandra de Barcelona que s'apuntaran a l'excursió de l'endemà a Askja i així omplim el 4x4.

Però avui encara ens queda visitar la regió de Krafla amb dos volcans més que van ser actius fins el 1984 (gran any per cert.. ;-)). 

Acabem el vespre anant a buscar el 4x4 per poder matinar fort demà i fem nit al càmping que hi ha junt al llac. Dies freds a aquesta zona de l'illa que no passem mai dels 10 graus.

Dia 12: Askja

Matinem molt avui, i a les 7 ja estem passant a recollir el Victor i l'Alexandra. Ens esperen 100km de carretera fins al trencant cap a Askja i 100km més de carretera F amb emocions fortes cap al "centro de la Tierra".

Com que no tenim un 4x4 dels grossos, ens toca a anar a fer la volta per la F88 que son uns 30 km més que pel camí normal. Tot i això, en aquest s'han de creuar un parell de rius, que pels novatos que no ho hem fet mai, ens fan aguantar la respiració una bona estona fins que no n'hem sortit...

Passats els rius encara queden un parell d'horetes fins que no arribem a destí. El pàrquing està a 1200m i el termòmetre marca 2 graus positius...

D'Askja cal ressaltar-ne els dos llacs que es troben a la caldera del gran volcà. El més gran té 11Km2 i just a costat hi ha el llac Viti (que en islandès significa infern!) i és el que té aigua més que calenta tèbia...però en general tota la muntanya és màgica en certa manera, diuen que és el lloc de la Terra que s'assembla més a la lluna, i des fet els primers astronautes van venir aquí a entrenar-se abans d'anar a la Lluna.

Viti, amb l'aigua al voltant dels 25ºC i dos banyistes a la foto

Avui Islàndia ens regala un dia típic d'aquí...fred, núvols, ruixadets de pluja, boira i sol....i tot es va repetint en pocs intervals de temps...

Tenia clar que no podia marxar d'aquest indret sense banyar-me al Viti, o sigui que tot i que la temperatura de l'aire no acompanya gaire, els acabo engrescant a tot i baixem fins a tocar l'aigua. Roba fora i cap a dins que tot i no està calenta si està prou bé.

Estem un parell d'horetes passejant per la zona, i després de passar-les canutes per sortir de l'aigua, anem al cotxe a recuperar-nos. Hem de tornar el cotxe a les 20h i no ens podem encantar, però abans de tornar la Ranger ens ha recomanat que anem a veure una colada de lava ben recent del 2015 a uns 30km d'aquí. Per arribar-hi toca travessar un tram de desert de sorra negre, més de divertit de conduir amb un 4x4 que no és de propietat...

Toca tornar, doncs abans hem tardat ben bé 4 hores des de Myvatn. A la tornada ja li tinc les mides preses al cotxe i en fem més a via. Arribem de nou al llac després d'un gran dia amb bona companyia!

Dia 13: Dettifoss - Selfoss - Vesterdalur - Asbyrgi

Tornem a dormir al càmping i no ens posem despertador doncs les quasi 8 hores de cotxe del dia anterior i les emocions del Viti ens han deixat cansats. Avui toca anar a veure la cascada amb més cabal d'Europa. La Dettifoss que deixa anar un cabal mig de 200m3/s i puntes de fins a 500m3/s (per fer-nos una idea...el riu Ter al tram baix es mou entre els 4 i els 25m3/s)

Hi ha una nova carretera pel flanc oest del riu que et permet travessar des del sud fins a Asbyrgi per la 862 sense necessitat de tenir un 4x4. Quedem literalment dutxats i empapats al acostar-nos a la cascada. Pugem uns centenars de metres i visitem la Selfoss amb el mateix cabal però no tant alta.

Seguim cap al nord i parem a Vesterdalur, on la combinació de lava, aigües i la posterior erosió del riu han deixat un paisatge curiós...

Acabem el dia visitant el centre d'informació turística del canyó d'Asbyrgi on explica que fa entre 8000 i 10000 anys una catastròfica inundació provinent del Vatnajokull amb velocitats de fins a 25m/s va erosionar amb poques hores aquest gegant canyó.

Toca anar direcció Husavik, ens despedim d'aquesta característica regió amb el cap posat amb les balenes ja.

Enllaç a Nord i oest d'Islàndia. Dies 13 a 19