Mont Né

Crec que mai deixaran de sorprendrem els racons del Pirineu Francès. Més conegut pel Neouvielle, l'Estaragne o el Campbiel, la vallée d'Aure té molts d'altres racons apart d'aquests grans 3000s. Dissabte des de les pistes de Piau veiem uns "turonets" darrere Saint Larry ben carregats de neu, on sembla que el vent no ha fet de les seves. Al vespre toca fer una mica de recerca  i resulta que es tracta del Mont Né (2147m) i companyia. Poques ressenyes per internet amb esquis trobo així que tocarà anar una mica a l'aventura. L'opció més lògica sembla que és pujar fins al poble de Bareilles i d'allà pujar per la pista fins on es deixi.

Resulta que l'accés a la pista "est interdit en hiver" però de l'oficina de turisme ens diuen que podem passar....així que pugem i pugem i sort que pugem amb el cotxe ben bé des del poble 4km on la neu a una paella ens barra el pas, però sembla que sortirem d'aquí amb neu continua. Hem arribat amb cotxe quasi fins a la Cabana d'Artigue Longue! Millor del que ens esperàvem. Calcem doncs a 1500m i ens dirigim cap al llac de Borderes completament sols. Abans del llac hem de descalçar un parell de trossos de bosc massa drets per fer amb esquís, però un cop dalt...sorpresa. Crec que no havia estat mai a un llac no gelat envoltat de neu. 

El lloc es mereix una parada d'esmorzar. El llac està a 1800m i els cims més alts del seu voltant a només 2100. Sembla un món o unes muntanyes amb miniatura, però amb moltíssimes possibilitats.

Des d'on hem deixat el cotxe fins al Mont Né, es fa una bona volta passant pel llac, però és ben merescuda. A partir d'aquí tocar flanquejar fins al Port de Pierrefite, únic tram una mica "delicat" de la sortida, ombríbol i amb la neu una mica gelada. Toca descalçar uns 50 metres per superar un ressalt de roca i de nou esquís fins al coll.

Del coll al cim no té pèrdua, prat de baques que tan bé s'esquia amb filat inclòs. Poca cosa sembla des de baix però va fent amagos d'aquells que sembla que no hagis d'arribar mai fins que finalment trobem la recompensa. 

El Mont Né és esquiable per totes les seves vessants, però sens dubte la cara més espectacular és la Sud-est, amb llargues pendents de 40-50º. Ho deixarem pels free-riders. Nosaltres avui anem de teòric passeig (de 5 hores...). Així que traiem pells i tornem cap al coll amb bona neu primavera i immillorables vistes cap al llac on hem passat el matí.

Del coll baixem directes sense tornar pel llac cap a les pales oest i posterior bosc on toca descalçar un bon tros amb neu discontinua i encrostada fins a empalmar amb la pista.

Núria i Joel