L'endemà del escalfament a pistes, la meva idea era pujar el Port de Campbiel, però a la Núria no li acaba de fer gràcia, així que ens crida l'atenció la vall que queda entra el tunel de Bielsa i l'estació de Piau Engaly. La vall de la Géla amb els llacs de Barroude i el seu circ encapçalat per la cara nord del Pic de Tromouse.
Es surt de la primera paella des de le Plan cap al Túnel de Bielsa, on hi ha un petit pàrquing pels cotxes. El camí està nevat just per pujar, però de baixada tocarà portar esquís a l'esquena. Els primers 3-4 km de la vall es fan per dins els bosc amb ben poca pendent fins que no s'arriba a cota 1700m al cap d'una hora on hi trobem les cabanes de la Géla i s'obra un bon panorama de parets davant nostre.
A l'esquerra d'endevina el Port Vieux, que connecta amb espanya i el tunel de Bielsa, a la dreta de la vall d'enfila el camí que va cap als estanys de Barroude i el pic de Tromouse.
Seguim avançant i creuem el riu i anem guanyant alçada deixant la gran esplanada del que devia ser un antic glaciar sota nostre.
Aquí tot és més gran del que ens pensàvem inicialment, i tardem més de 3 hores a plantar-nos sota la muralla de roca que dóna accés als llacs (objectiu del dia).
A mesura que anem pujant ja veiem que la neu s'està posant al dente, així que no volem tardar massa a baixar. Arribats a sota la barrera rocosa, no està massa clar com superar-la. El camí d'estiu s'enfila fent ziga-zagues per un terreny avui amb mixte de roca, neu i gel. El camí d'hivern, s'enfila per una canal prou llarga de 30-35º i d'uns 500m de desnivell que ens fa mandra ara mateix, així que ens enfilem ben bé fins a sota, per veure si grimpant els poc més de 10 metres que ens separen del tram superior la podem superar.
Fem un intent per costat de la cascada de glaç, però no és fàcil i ens faria falta un cordino per anar tranquils, a més a més se'ns està fent tard i volem disfrutar de la neu primavera abans el sol no s'amagui i l'encrosti, així que ens donem per satisfets i fem mitja volta.
Primer metres de neu prou pols per després anar a buscar les pales de pendent suau i neu transformada per quedar ben extesiats ;-)!
La pujada s'ha fet llarga, però s'agraeix a la baixada. Anem buscant l'orientació més adequada per trobar la neu més o menys transformada segons el gust fins que al tram de baix hem de fer equilibris per per no rallar els esquís.
Parada de dinar a la cabana i descens pel camí del mig del bosc més a per que esquiant.
Molt bonica vall amb moltíssimes possibilitats, però que en plena temporada d'hivern deu ser impracticable pels allaus que deuen baixar al primer tram i que la deuen fer inaccessible.
Núria i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada