Piau - Engaly

Degut al moviment de rotació de la terra de la força de Coriolis, ens trobem a l'hemisferi nord que els fronts  (per norma general) viatgen d'oest a est. A escala local, això es tradueix de manera que als Pirineus la majoria de fronts entren per l'oest (nord-oest) deixant gran part de la precipitació a les regions més properes al oceà Atlàntic que equival als Pirineus Occidentals (en altres paraules parts francès dels Pirineus Navarrès, Aragonès i Vall d'Aran). A la resta de pringats ens en toca fer quilòmetres si volem llepar una mica de neu de veritat.

Pont de la Puríssima amb 4 dies de festa que han de servir per descobrir algun racó amagat que encara no hi haguem tret encara el nas.

Triem aquesta vegada la part francesa del Pirineu aragonès, on el front de fa una setmana deu haver descarregat amb bastant més força que a l'oriental. Anem cap a la zona de Saint-Lary Soulan, on vaig estar ja fa 7 anys, però que està clar que té molts de racons per explorar.

Més aprop del que ens pensem, tardem 3h40min anar de Vic al pàrquing de l'estació d'esquí de Piau-Engaly a la cara nord del tunel de Bielsa. Arribem al migdia, així que dinem una mica i fem una pujada per pistes, per comprovar com es comporta el peroné de la Núria després de la fractura de la passada temporada.

Pugem per costat de pistes fins el mini-cim del Telesiège du Clot amb grans vistes cap al Campbiel i companya. Mentre pugem, em sorprèn lo carregades que estan les muntanyes que queden al nord de la vall, que possiblement deuen voltar els 2000m. Tocarà investigar si podem són accessibles amb cotxe. Esquiables amb aquesta bona pinta segur que ho són!

Mont Né i Montious al fons ben carregats

Després de 400m de desnivell, ens plantem al cim, on fem un petit repòs per contemplar les parets que baixen del Campbiel i el Soum de Salettes.

Comencem la baixada amb una pendent suau orientada a sud. Perfecte per tornar a tenir contacte amb la el descens. La neu està cremeta, fins que tombem a nord per la pista de la Badet que mena a la vall del mateix nom i que ja vam tenir el plaer d'assaborir al Nadal de 2008, on la neu ja canvia a dura tirant a gelada. Bon descens fins a baix, que ens dona una pista que millor que ens busquem pales encarades a sud, si volem disfrutar una mica aquests tres dies.

Núria i Joel