Travessa dels Dômes de Miage

Ja portava més de tres anys sense respirar l'aire dels Alps (des del juny del 2012 que vam pujar el Dome de Neige amb els germans) i massa que l'he trobat a faltar.

Encara amb el Jet-lag de la tornada del Sud-est asiàtic, amb el Ian que comença vacances anem a fer un mini-stage a Chamonix sense tenir massa clar què fer...no hem tingut massa temps per mirar opcions, i menys per entrenar, però aterrat de nou a Catalunya, la web del meteofrance no pot ser més clara. Gran bo a partir de dimarts i durant tota la setmana!

Arribem poc després de les 12 de la nit al pàrquing de les Contamines i plantem la tenda en un jaç de gespa ben tou de costa del pàrquing. A les 7 sona el despertador, recollim i pugem cap al refugi dels Conscrits ben aviat doncs s'esperen tempestes a la tarda.

En poc menys de dues hores passem pel refugi de Tré la Tête i parlant amb les guardianes, ja ens avisen que la travessa dels Dômes de Miage no es pot fer, perquè ha caigut un tros de paret i l'agulla és més complicada del  normal..;-(. Seguim pujant per la nova ruta de la passarel·la (i no la de sempre pel glaciar i el "Mauvais pas"). La primera s'enfila per l'esquerra del glaciar, molt per sobre del antíc camí amb algun tros aeri i algunes cordes per grimpar algun tros entretingut que hi ha fins que a poc d'arribar al refugi, hi ha "la Passarel·la" que segur que deixa glaçat a més d'un....

A nosaltres ens toca passar-la ja amb una forta pluja i tot i que és molt segura, als que tenim una mica de vèrtic, fem les passes una mica més curtes del que tocaria...;-)

Després d'aquest pas, queda mitja horeta fins al refugi, on arribem a la 1 del migdia bastant empapats i després de 5 hores des del pàrquing de baix. Avui surten 1700m+ i 300m de baixada - la nova ruta de la passarel·la és més llarga i accidentada que la de baix amb molts puja-baixes (esgotador per la tornada!)

Tarda de descans i migdiada veient com el pronòstic del temps es compleix i cauen entre 20 i 30l, que amb la iso0 al voltant dels 3000m, ens deixarà un pamet de neu nova al cims de demà. Anem a dormir aviat, el cansament és important. Tot i això ens costa molt dormir, doncs just després de sopar, la Núria em confirma ha aconseguit reservar-nos dos llits al refugi Gouter per la nit del dijous...

Dimarts sona el despertador a les 4:30 i poc abans de les 6h ens posem en marxa. Avui hem dormit uns 20 al refugi, però a mesura que avancem cap al glaciar direcció als Dômes de Miage, ja veiem que som els únics que seguim aquesta ruta...

El flanqueig fins a trobar el glaciar es fa llarg, més de l'esperat, fins passada l'hora no toquem el gel i ens encordem i posem els grampons. La nevadeta d'ahir la tarda ha esborrat totes les traces i ens endinsem al glaciar en solitari i seguint la intuïció d'anar esquivant les profundes esquerdes.

Abans d'arribar al Col Infranchisable veiem el Mont blanc davant nostre, i girem a l'esquerre per anar a buscar el Col des Dômes. Accés delicat abans del coll, amb la temporada molt avançada ja i més seca de l'habitual, hi ha poca neu i costa trobar un camí factible a través dels seracs.

Casi 4 horetes tardem fins al coll sense haver vist encara ni una ànima. Del coll pugem el primer i més alt dels Dômes, a la nostre dreta i obrint encara una traça per sobre unes gens menyspreables cornises al costat nord.

Petita grimpadeta abans de fer cim i ja tenim el primer dels 5 Dômes a la butxaca. A darrera l'imponent prescència del Montblanc, mentre que davant veiem el seguit d'arestes que ens esperen per connectar els 5 Dômes.

Tornem al coll i pugem per una pendent moderada el segon dels Dômes, quan veiem per la nostra alegria que dues persones venen de l'altre direcció i ens hauran obert la traça al tram més compromès d'aresta.

Ens comenten que venen de fer la travessa que nosaltres teníem intenció de fer (i que en teoria estava en males condicions) i el guia ens confirma que es fa molt bé, i que la nevada d'ahir ha deixat unes molt bones condicions i que ja tenim la traça feta. Ens anima a que hi anem, clar que ells segueixen ara cap a la cresta de Bionassay i no sabem massa si confiar en el seu criteri...

Seguim fent puja-baixes a les arestes. Abans d'arribar a l´últim dels Dômes apareix una esquerda al mig de la cresta!! Seguint les traces el superem pel costat sud, ja amb la neu una mica humida (al costat nord hi han 80 graus i 1000 metres de caiguda..). Després d'un petit "susto", superem el pas i conquerim l'últim dels Dômes. Toca decidir si reculem o seguim fent la volta cap a la cresta i l'agulla de la Bérangère. 

Des del cim veiem uns bascos que venen d'allà precisament i després de confirmar-nos (igual que l'anterior guia) que la cresta és molt factible de fer i que somos jovenes coño! (ells també van cap a la Bionassay), decidim tirar de la joventud i fem el flanqueig cap al coll de la Bérangère. Per nosaltres, aquest és el tram més perillós de la travessa, doncs es tracta d'un baixada amb flanqueig per una pala de 40 graus que acaba amb una esquerda amb format de bústia, per caure-hi i no sortir-ne mai més.... Per sort, tenim neu fresca i una mica de traça, així que la superem sense massa dificultats avui.

Ja al coll, toca fer el tram de roca-mixte cap a l'agulla. Sembla difícil que es trobi una camí factible des d'allà, però a mesura que anem avançant, tot i que té algun tros aeri i un tros que va haver-hi el despreniment i s'ha de fer una mica més d'atenció, es supera sense més dificultat.

Amb un gran ambient i rodejats de glaciars a banda i banda arribem més que satisfets al cim!

Ara ja només queda desgrimpar una mica fins a trobar de nou el glaciar i aprofitar tant com podem les llengües de neu per baixar còmodament fins al refugi dels Conscrits directe des de l'Agulla, i no per la ruta normal de la travessa.

Arribem als Conscrits de nou a les 15h, completant així la travessa dels Dômes amb 9 hores, i tot i que estem ja tocadets de cames, decidim baixar cap al cotxe. La idea inicial era tornar pel "Mauvais Pas", però ens adverteixen que al glaciar hi ha un rampa de 40 graus a superar (que de ben segur serà de gel viu), així que decidim tornar per la ruta d'ascens, que es fa llarga i pesada, fins que no tornem a ser al refugi de Tré la Tête i d'allà cap al pàrquing de nou.

Arribem al cotxe a les 19h, després d'una dura i solitària jornada, amb 1400m de pujada 2900m de desnivell negatiu!

Ara tocaria fer almenys un merescut dia de descans, però pel que sembla el Coulouir de Gouter no ens donarà treva...

Ian i Joel