Després de Sapa toca anar cap al nord-est de Vietnam, a veure la més que famosa badia de Halong. Arribem a les 7 a Hanoi i anem directe cap a l'agència, o malauradament ens diuen que de moment tots els creuers estan cancel·lats degut al mal temps i ens proposen, mentre esperem una millora, anar a visitar Tam Coc, que tot i no ser Halong, ens endolceix l'amarg sabor de boca que ens ha causat l'aplaçament d'anar a la badia. Tam Coc vindria a ser com la badia de Halong amb més petit i sense estar dins el mar.
Arribem de nou al vespre a Hanoi, on ens allotgem al centre i aprofitem per disfrutar una mica la més que animada vida nocturna que hi ha pel barri.
L'endemà tornem cap a l'agència i ens diuen que anem cap a Halong, però que les possibilitats d'anar amb el creuer són 50-50...mmmm...això fa pudor de sucarrim!!
Són quasi 4 hores amb bus fins a la ciutat de Halong, i pocs quilòmetres abans, el guía ja ens informa que avui tampoc sortiran creuers!! i que el que farem (o el que faran els xaiets poc rebels) serà dinar i tornar-nos a posar 4 hores al bus per tornar cap a Hanoi. Arriba el moment de revelar-se, no hem vingut a Vietnam per passar-nos els dies dins del bus, així que tot i que arrufada de celles del guía, i després d'abonar-li 8$ pel viatge de bus, li diem que gràcies y hasta adiós muy buenas, i decidim buscar-nos la vida des de la ciutat de Halong.
Entrem a la primera agència que trobem i ens confirmen que demà possiblement tampoc hi haurà creuers demà segurament. Així que ens anem al primer hotel-zulo que trobem per 10$, lloguem una moto i anem a fer el una mica el tafaner per la ciutat. Poc a perdre i molt a guanyar i tenim.
El temps segueix essent desastrós, però aquí encara que hi hagi tifons i morts (aquella setmana van haver-hi 4 morts a pocs km d'on érem pels aiguats), la vida segueix, i així ho fem nosaltres. Des de la ciutat, ja veiem una muntanya-mirador que s'alça uns 200m sobre el nivell del mar, que ha de tenir unes vistes similars a les del Tip-top. Certament és així. Tant és així que n'han quasi anul·lat l'accés, per forçar els turistes a agafar un creuer i deixar-s'hi els calers. Nosaltres tenim la sort de trobar un anglès que ens explica el "passatge secret i misteriós" que condueix a dalt.
Són uns 40 minuts de pujada per uns 1000 esglaons, cada cop més irregulars, per disfrutar del que havíem vingut a buscar a Vietnam.
Desfem el camí de pujada i anem cap a l'hotel.
L'endemà seguim sense rendir-nos i anem al port aviam si algun pescador ens porta d'strankis a fer una volta amb la barca. Tenim sort, i junt amb un grup de 4 francesos, convencem un bon home que ens porti a fer una volta amb la seva barca per aquest laberint d'illes.
Encara emocionats i sense poder-nos ho creure (els xaiets d'ahir encara es deuen estar recuperant de les 8 hores de bus....), baixem de la barca i després que ens confirmin que les tempestes duraran encara una setmana, al migdia agafem un bus direcció Parc Nacional de Phong Nha, el nostre següent destí al centre del país.
Anar a vietnam i no poder fer el creuer per la badia de Halong és certament que ens fotin un parell de bufetades a la cara. No sempre es pot tenir la sort de cara i més si es va al sud-est asiàtic en època de pluges. Podiar passar. No hem fer el creuer, ni ens hem banyat enmig d'aquestes muntanyes de calcària, ni hem dormit en un bungalow a una illa mig desèrtica davant del mar com teníem inicialment contractat, però veient el got mig ple, podem estar més que contents dins de les possibilitats que el temps ens ha ofert. Si l'any passat el viatge de Tanzània va sortir més que rodó, aquí se'ns torça una mica ja la primera setmana i abandonem el nord del país amb un ja hi tornarem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada