Cambodja - Phnom Penh

Negar que la capital de Cambodja és un caos, seria enganyar al lector. Però després de 25 dies al sud-est asiàtic, un es va acostumant al ritme caòtic dels carrers de les grans ciutats però que a la vegada es contraresta amb la parsimònia del compartament dels seus ciutadants. Una parsimònia que s'encomana i que et fa desconnectar de tot, tant que ens comencem a adonar que això ja s'acaba.

Phnom Penh no és ni molt menys tant gran com Hanoi o Ho-Chi-Minh, però amb poc més de 2 milions d'habitats té tot el que ha de tenir una capital de País. La ciutat és travessada pel riu Mekong, el mateix que desemboca al sud de Vietnam, i als seus voltants ha crescut una ciutat plena de palaus i edificis budistes que li donen el seu encant i que han de ser visitats en algun moment o altre.

Però un no pot anar a la capital sense fer un viatge al terrorífic passat de la vida dels ciutadants del país, quan el general Pol Pot, al cap davant del Jemeres Vermells (Khmer rouge) va portar a terme una autèntica massacre poc després que acabés la guerra del Vietnam. 

Les tropes dels Khmer es van alçar a la ciutat de Phnom Phen el 17 d'abril del 1975 dia en que van enganyar a tota la població de les principals ciutats del País dient-los que havien d'abandonar les seves cases i marxar sense res cap al camp, fent-lo creure que els americans estaven a punt de bombardejar les ciutats. Aquell 17 d'abril de 1975, començaria per a més de la meitat de Cambodjans, una autèntic malson que s'allargaria fins a principis de 1979. El que pretenien els homes de Pol Pot, era aplicar la pràctica d'inspiració maoísta, basada en una economia radicalment agrària i la destrucció de la civilització urbana i la cultura. Durant aquests 4 anys, la població estava sotmensa a treballs forçats a 16 hores diàries sense quasi ni menjar i a un continuu de detencions, tortures i assassinats en massa amb el que es coneix amb el nom de genocidi cambodjà.

Les xifres de les víctimes mortals d'aquest genocidi encara es desconeixen, les úniques dades que es tenen és que abans del 17 d'abril del 75 hi havíen 7,2 milions d'habitants al país, que van passar a ser 5 milions al 1979. Es tractava d'un règim extramadament comunista i per descomptat les fronteres prohibien l'entrada o sortida de qualsevol persona...i doncs on van anar a parar aquests més de 2 milions de cambodjans...?

Les víctimes que es queixaven dels treballs forçats imposat per Pol Pot, eren detingudes i portades al a la presó S-21 que havia estat fins aleshores un institut. Aquí eren fotografiats i portats a les cel·les d'espera de poc més d'un metre quadrat on estaven lligats i amb prou feines menjaven. D'allà passaven a les sales de tortura, i posteriorment els deien que els portarien a un lloc millor.

 

Els presoners després d'haver estat torturats durant dies, setmanes o alguns durant mesos, eren transportats (amb el seu complet desconeixement) cap a un dels molt camps d'extermini que tenia l'exèrcit d'en Pol Pot. Els de la presó S21 anaven tots a Choeung Ek a uns 15 km al sud del centre de la capital.

Arribats allà eren lligats tots a dins un bungalow mentre esperaven per la sentència final, que els arribava poques hores després. Es calcula que uns 17.000 homes, dones i nens van ser assassinats en aquest camp d'extermini amb més de 100 fosses. Els homes eren cridats un per un, els agenollaven davant la fossa i brutalment assassinats a cops de pal, ferro, destral, martell o qualsevol altre objecte que tinguessin a mà. Estava prohibit fer servir bales, doncs eren cares! Alguns fins i tot, eren tirats a la fossa encara amb vida.

Poc després que els Khmer Rouge fossin derrotats, al 1980 van arribar el primers homes al camp d'extermini. En una de les fosses va resultar que només hi havia cranis i ossos de nen i just al costat un arbre molt gran amb el tronc ple de....com dir-ho...restes de nens. Aquests eren agafats pels peus i colpejats fins a la mort contra l'arbre.

Al centre del camp d'extermini hi ha un edifici amb 800 cranis que s'han extret de les fosses. Tenen gomets al cap i per cada color es pot diferenciar el mètode que es va utilitzar per matar aquella persona. El color blau representava els que havien mot per un cop de destral (es podia veure un tall net que partia el crani). Amb vermell els que havien sofert múltiples cops amb una barra de ferro. Amb verd era el torn dels que havien rebut infinits cops de martell al cap (amb el crani trencat per moltes part) i així successivament.

Espero no ferir la sensibilitat de ningú, però aquesta és la veritat i no cal amagar-la. Això és el que va passar fa tant sols 40 anys! I els responsables de tot això encara estan pendents de judici, si és que no han mort ja sense ser ni jutjats...

Però bé, això és el passat de Phnom Penh. Actualment, està ple de vida tant diürna com nocturna, i com són les xarxes socials que dos dies abans d'arribar a la ciutat veig pel facebook que hi ha un amic belga a Phnom Penh amb qui no ens veiem des de fa més de 10 anys ;-)!

Aprofitem el nostre últim vespre aquí abans d'agafar el bus nocturn cap a Seam Reap, per visitar la part més turística, a la vora del riu on ens adonem que pobresa i felicitats no són incompatibles...

A les 23hores som transportats a l'estació de bus on agafarem un bus nocturn (bastant incòmode per cert) que ens deixarà poc abans de les 5 del matí a Seam Reap.

Index