La jornada comença radiant. Avui hem matinat fort i a les 8:30 ja estem aparcats a l'entrada de Pas de la Casa. Ens equipem i sortim aviat direcció el Negre d'Envalira deixant enrere el Pas. Aquesta nit no ha glaçat i des de bon principi tenim neu de peixateria.Seguim pujant per l'esquerre del torrent.
Arribats a l'alçada de l'Estany, en Xevi diu de passar el Pic de Font Negre per l'esquerre, en comptes de seguir per la pista i la ruta normal, fet que ens permet descobrir un nou racó ben solitari i allunyat de l'impacte de les pistes d'esquí.
Les noies estan de xerrera, i amb en Xevi ens anem canviat per obrir traça fonda de neu primavera...
Ben aviat ens plantem a sota el coll dels Isards, on enganxem la ruta normal i la traça ja feta que amb pocs girs ens plantem a dalt el coll on trobem una multitud que van cap al cim.
Del coll al cim encara hi tenim un trosset, i abans d'arribar un tros pentinat pel vent que toca descalçar.
Grandíssim mirador de la part oriental d'Andorra on intentem no entretenir-nos massa.
Volíem fer la volta cap a darrera i tornar per la Portella de Joan Antoni, però hem pujat massa lents i la neu no està per fer masses invents, així que desfem la ruta de pujada i amb neu molt molla i pesada anem cap al coll dels Isards.
La neu cada cop va cap a pitjor i els esquís s'encarrilen. Disfrutem de la baixada del coll dels Isards encara amb alguna canal per estrenar. Un cop a sota el coll, toca agafar velocitat per arribar a l'altre coll sense remar...però la gran qualitat de la neu fa que s'encarrili l'esquí de la Núria amb la fatalitat que al caure no li salti la fixació, i es fa una bona "rebrincada". Passa per allà un metge que ens dóna alguns calmants i el seu primer diagnòstic és que hi ha alguna cosa trencada, però la positivitat de la Núria i el seu somriure malgrat el dolor i les circumstàncies ens fa pensar que potser és un simple esquinç i decidim baixar pel nostre propi peu doncs la pista no està massa lluny.
La primera pala dreta la baixa de cul i un cop a la pista posem les pells i baixant agafats doncs no té cap control sobre l'esquí esquerre, tardem una hora a baixar la pista verda fins al pàrquing on ens esperen la Tina i en Xevi.
Al final fractura de peroné i uns quants lligaments del turmell danyats. Seguim amb la mala ratxa de l'any passat. Tocarà descansar i agafar-se la vida amb més calma unes setmanes.
Molts d'ànims bonica i paciència amb la recuperació que molts racons encara toca descobrir. Els pròxims ben aviat al Vietnam ;-) ;-)!
Xevi, Tina, Núria i Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada