El circ de Lescun és un petit gran paradís i avui ens ha acabat de quedar clar. Anem a fer el Pic d'Anie. Una sortida 5 estrelles, la millor sens dubte d'aquesta temporada, i quasi a l'alçada per bellesa i espectacularitat que les tres millors sortides de l'any passat com són el Mauberme, els Carros de foc o l'alta ruta de les Maladetes.
Per anar al Pic d'Anie pel costat francès, ens hem d'acostar amb cotxe fins al refugi de Labérouat situat a 1450. Entre un i dos metres de neu al voltant del refugi a principis d'Abril. L'itinerari surt del mateix refugi amb esquís i tardem una bona horeta a recórrer el primer tram de ruta entre el mig del bosc i els nombrosos allaus que ens obliguen a descalçar un parell de vegades.
 |
| Als fons la cara NE del Anie que flanquejarem |
Sortint del bosc arribem a la cabana de Cap de Baich (1h 15 min) i girem a nord.
Som els primers de molts que pugen cap a l'Anie avui i ens toca triar una mica l'itinerari. A partir de la cabana venen un reguitzell de pales i plans successius i on intentem pujar per la part més soleia per evitar de posar les ganivetes.
Al cap de 2 hores i mitja de ruta veiem l'espectacular cara nord de l'Anie...n'havia vist alguna foto, però la veritat és que impressiona moltíssim aquesta enorme mole calcària. Pensem en les opcions de fer circular, tal i com em va comentar un veí de Lescun, anant a buscar la pala sud i després baixant per la nord, però decidim assegurar el tiro i pugem directe per la nord.
Seguim avançant ara sempre per vessants obagues i ja veiem que la neu cremeta que teníem al primer tram es va convertint en neu dura-glaçada. A mesura que anem progressant, ja vèiem que no és factible pujar amb esquís, doncs la timba és bastant considerable i caure no és un opció, així que encara que ens queda un bon tros fins a dalt, decidim posar grampons.
Molta de la gent que pujada al veure que calen grampons fan mitja volta..a nosaltres se'ns allargarà l'excursió però les ganes ens poden més.
Últims metres d'aresta resseguint la frontera i fem cim al cap de 4h i 30min. Últim pic de 2500m dels Pirineus abans de trobar-se amb el mar Atlàntic i grandissim mirador de la zona.
 |
| Al fons el Midi i a baix els prats verds de Lescun |
Primers girs de la pala sostinguda somital delicats, però que més avall ja es deixen fer les delícies com feia feia temps que no esquiava. No recordava que m'agradés tant esquiar per neu primavera...
Gran contrast entre el terreny abrupte de la vessant francesa amb suaus lloms i plans del costat navarrès. Seguim disfrutant i fem la volta al Anie per sota anant a buscar el coll des Anies a 2084m.
Hi ha neu per parar un tren..anem buscant els costats més soleis per fer trobar la crema al dente...això és un no parar. Decidim baixar fins al final del sot, i des d'allà, només aixecant la talonera podem arribar al coll i saltar de nou cap a Lescun.
 |
| Cara NW del Anie |
 |
| Col des Anies i Pic du Soum Couy al fons |
Seguim baixant tirant sempre la millor orientació per trobar la neu al punt. Ara busquem les nord, que a cotes baixes s'ha estovat més i seguim baixant fins a la Cabanya per dins el torrent...
Tot lo bo s'acaba, i en aquest cas ja tornem a ser a 1500m...queda una bona estona fins al refugi on tocarà com tota sortida 5 estrelles fer una mica d'esquí de supervivència pel bosc on acabarem posant pells i descalçant algun tros fins arribar de nou al refugi.
Demà el Petrechema? ;-)
Núria & Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada