Pic Negre d'Envalira

La jornada comença radiant. Avui hem matinat fort i a les 8:30 ja estem aparcats a l'entrada de Pas de la Casa. Ens equipem i sortim aviat direcció el Negre d'Envalira deixant enrere el Pas. Aquesta nit no ha glaçat i des de bon principi tenim neu de peixateria.Seguim pujant per l'esquerre del torrent. 

Arribats a l'alçada de l'Estany, en Xevi diu de passar el Pic de Font Negre per l'esquerre, en comptes de seguir per la pista i la ruta normal, fet que ens permet descobrir un nou racó ben solitari i allunyat de l'impacte de les pistes d'esquí.

Les noies estan de xerrera, i amb en Xevi ens anem canviat per obrir traça fonda de neu primavera...

Ben aviat ens plantem a sota el coll dels Isards, on enganxem la ruta normal i la traça ja feta que amb pocs girs ens plantem a dalt el coll on trobem una multitud que van cap al cim.

Del coll al cim encara hi tenim un trosset, i abans d'arribar un tros pentinat pel vent que toca descalçar.

Grandíssim mirador de la part oriental d'Andorra on intentem no entretenir-nos massa. 

Volíem fer la volta cap a darrera i tornar per la Portella de Joan Antoni, però hem pujat massa lents i la neu no està per fer masses invents, així que desfem la ruta de pujada i amb neu molt molla i pesada anem cap al coll dels Isards.

La neu cada cop va cap a pitjor i els esquís s'encarrilen. Disfrutem de la baixada del coll dels Isards encara amb alguna canal per estrenar. Un cop a sota el coll, toca agafar velocitat per arribar a l'altre coll sense remar...però la gran qualitat de la neu fa que s'encarrili l'esquí de la Núria amb la fatalitat que al caure no li salti la fixació, i es fa una bona "rebrincada". Passa per allà un metge que ens dóna alguns calmants i el seu primer diagnòstic és que hi ha alguna cosa trencada, però la positivitat de la Núria i el seu somriure malgrat el dolor i les circumstàncies ens fa pensar que potser és un simple esquinç i decidim baixar pel nostre propi peu doncs la pista no està massa lluny. 

La primera pala dreta la baixa de cul i un cop a la pista posem les pells i baixant agafats doncs no té cap control sobre l'esquí esquerre, tardem una hora a baixar la pista verda fins al pàrquing on ens esperen la Tina i en Xevi.

Al final fractura de peroné i uns quants lligaments del turmell danyats. Seguim amb la mala ratxa de l'any passat. Tocarà descansar i agafar-se la vida amb més calma unes setmanes.

Molts d'ànims bonica i paciència amb la recuperació que molts racons encara toca descobrir. Els pròxims ben aviat al Vietnam ;-) ;-)!

Xevi, Tina, Núria i Joel

Bastiments i Bacivers

Per estrany que pugui semblar, som a finals d'abril i encara no he pujat el Bastiments aquesta temporada. De fet, només he anat un parell de dies a Vallter, un vam fer marxa enrere pel vent, i l'altre vaig anar cap al Pic de la Dona.

Amb un intent frustrat d'anar a Andorra a fer la canal de l'Alt (la meteo no és l'adequada), anem cap a Valler amb en Samuel.

Des del pàrquing de dalt pugem lleugerets la pista de l'esquerre encara amb neu continua des de 100 metres del cotxe, i acabades les pistes, en comptes d'anar cap al coll de la Marrana, pugem directe un pala ben adreçada. En Samuel que feia veure que bufava, aquí demostra que de cansat res de res, i en un plis plas es planta a dalt. La Pala de Bastiments fa goig i amb mica de neu que va caure dijous. La pugem per la dreta, on sembla que té menys pendents i arribem els primers del dia a dalt amb menys d'1h 30min.

La pala de la cara nord directe està com no me l'havia trobat mai, així que acabem de pujar fins al punt més alt i ens llencem directes avall. A dalt una capa fina de neu nova sobre una de dura, però que a la part baixa se'ns encrosta una mica. Molta neu encara ens aquesta raconada. Del llac ni rastre.

Pugem pel llom fins a dalt de Bacives. Em miro la Canal Neret, però avui no és el dia de baixar-la...paciència ja arribarà el dia que la trobem amb neu pols o cremeta de la bona. Esmorzem i baixem directes per la pala que porta al pla de Mourens. Ben adreçada al principi i després s'estreny amb neu primavera que al final trobem un xic massa tova.

De baix pugem cap al Coma Ombriaga i d'allà saltem de nou cap a l'estació sempre amb molta bona primavera.

Vallter ja ho té això, decepiciona el 90% de les vegades que hi vas, i quan menys te n'esperes et sorprèn com el dia d'avui, on queda (a partir de 2300m) neu per setmanes!

Samuel i Joel

Pico Petrechema per Lescun

Avui amb la Núria estem baldats, i en principi ens tocaria fer alguna cosa més suau i tirar cap a San Sebastian, però arriben reforços ben frescos i encesos així que toca fer-ne una altra. Ens trobem amb l'Edu, la Núria i la Sara. Objectiu: El Petrechema voltant les agulles d'Ansabere.

Les Núries diuen que elles venen a fer el turisteo i faran plan més tranquil. Tornem doncs tots al pont de Lamareich i enfilem junts cap a les Cabanes on ja vam ser dimecres. Avui però els cel és ben blau!
A mig camí ens partim i l'Edu comença a apretar-li de valent. Darrere jo ben baldat d'aquests 4 dies i la Sara encara més feta caldo. Avui en una horeta i mitja som a les cabanes i seguim pujant cap al Coll de Petragem passant per sota les estètiques agulles. La neu a aquest tros de pujada ja és de peixateria...sort que la cosa millora a mesura que guanyem alçada.

Un cop al coll, normalment hauriem d'anar a voltar i anar a pujar per la cara SW que puja tothom, però veiem que farem molta volta, així que esquís a la saca, grampons als peus i directes per la pala que va directe al cim. Tocarà si o sí baixar-la!

De nou un gran mirador de la zona. 4 fotos i ens tirem per la d'uns 40 graus al principi amb neu ben assentada i cremeta. Del coll seguim buscant la l'orientació més obaga per trobar el bò i millor fins a les cabanes i només queda resseguir el camí i posteriorment per retrobar les noies prenent el sol al pàrquing. Bon tancament de la zona de Lescún on de ben segur que tornarem ben aviat!

Sara, Edu i Joel

Pic d'Anie per Lescun

El circ de Lescun és un petit gran paradís i avui ens ha acabat de quedar clar. Anem a fer el Pic d'Anie. Una sortida 5 estrelles, la millor sens dubte d'aquesta temporada, i quasi a l'alçada per bellesa i espectacularitat que les tres millors sortides de l'any passat com són el Mauberme, els Carros de foc o l'alta ruta de les Maladetes.

Per anar al Pic d'Anie pel costat francès, ens hem d'acostar amb cotxe fins al refugi de Labérouat situat a 1450. Entre un i dos metres de neu al voltant del refugi a principis d'Abril. L'itinerari surt del mateix refugi amb esquís i tardem una bona horeta a recórrer el primer tram de ruta entre el mig del bosc i els nombrosos allaus que ens obliguen a descalçar un parell de vegades.

Als fons la cara NE del Anie que flanquejarem

Sortint del bosc arribem a la cabana de Cap de Baich (1h 15 min) i girem a nord.

Som els primers de molts que pugen cap a l'Anie avui i ens toca triar una mica l'itinerari. A partir de la cabana venen un reguitzell de pales i plans successius i on intentem pujar per la part més soleia per evitar de posar les ganivetes.

Al cap de 2 hores i mitja de ruta veiem l'espectacular cara nord de l'Anie...n'havia vist alguna foto, però la veritat és que impressiona moltíssim aquesta enorme mole calcària. Pensem en les opcions de fer circular, tal i com em va comentar un veí de Lescun, anant a buscar la pala sud i després baixant per la nord, però decidim assegurar el tiro i pugem directe per la nord.

Seguim avançant ara sempre per vessants obagues i ja veiem que la neu cremeta que teníem al primer tram es va convertint en neu dura-glaçada. A mesura que anem progressant, ja vèiem que no és factible pujar amb esquís, doncs la timba és bastant considerable i caure no és un opció, així que encara que ens queda un bon tros fins a dalt, decidim posar grampons.

Molta de la gent que pujada al veure que calen grampons fan mitja volta..a nosaltres se'ns allargarà l'excursió però les ganes ens poden més.

Últims metres d'aresta resseguint la frontera i fem cim al cap de 4h i 30min. Últim pic de 2500m dels Pirineus abans de trobar-se amb el mar Atlàntic i grandissim mirador de la zona.

Al fons el Midi i a baix els prats verds de Lescun

Toca pensar què fem per la baixada. Baixar per on hem pujat vol dir seguir amb grampons, així que en vistes de la cremeta que tenim a la pala sud, no ens ho pensem ni un moment i fem la circular al revés.

Primers girs de la pala sostinguda somital delicats, però que més avall ja es deixen fer les delícies com feia feia temps que no esquiava. No recordava que m'agradés tant esquiar per neu primavera...

Gran contrast entre el terreny abrupte de la vessant francesa amb suaus lloms i plans del costat navarrès. Seguim disfrutant i fem la volta al Anie per sota anant a buscar el coll des Anies a 2084m.

Hi ha neu per parar un tren..anem buscant els costats més soleis per fer trobar la crema al dente...això és un no parar. Decidim baixar fins al final del sot, i des d'allà, només aixecant la talonera podem arribar al coll i saltar de nou cap a Lescun.

Cara NW del Anie

Col des Anies i Pic du Soum Couy al fons

Al coll toca un merescut descans i dinar tot contemplant les nostres "Dolomites".

Seguim baixant tirant sempre la millor orientació per trobar la neu al punt. Ara busquem les nord, que a cotes baixes s'ha estovat més i seguim baixant fins a la Cabanya per dins el torrent...

Tot lo bo s'acaba, i en aquest cas ja tornem a ser a 1500m...queda una bona estona fins al refugi on tocarà com tota sortida 5 estrelles fer una mica d'esquí de supervivència pel bosc on acabarem posant pells i descalçant algun tros fins arribar de nou al refugi.

Demà el Petrechema? ;-)

Núria & Joel